FESTA MAJOR DE LA SAGRADA FAMÍLIA – 2013

   

A ningú li agrada veure caure un castell, encara menys si és de la teva colla, però per aquells que formen part de la tècnica veure com cau el teu castell ha de ser com per una mare veure caure al seu fill, no en va ells són com els pares de tota la colla. Com va dir el cap de colla, caure forma part d’aquest joc, i és la pura realitat. Vam caure a causa d’un accident desgraciat, a diferència de la caiguda del 4d8c el castell en cap moment va tremolar, va pujar segur, quiet i va caure per una desgràcia que passa un cop cada molts anys. Afortunadament el castell va caure relativament bé, no vam tenir que lamentar cap ferit greu, res que no guareixi amb uns pocs dies de repòs.

   El que seria imperdonable és que una caiguda com aquesta frenés l’evolució de la colla, més aviat hauria de ser al contrari. Ara més que mai hem de treure el nostre orgull casteller i posar el bon nom de la colla allà on es mereix. Ara arriba el torn dels grans castells, d’assajar més que mai, de no posar-se límits, de sacrificar-se per la colla, de treure el màxim profit de tothom, de posar-se a total disposició de la tècnica. En definitiva toca el moment de ser valents, de no tremolar per una maldestra caiguda, de fer saber a tothom de quina pasta estan fets els Castellers de la Sagrada Família.

   Evidentment la festa major de la Sagrada Família no és només la diada castellera, el cap de setmana va començar per a la colla la tarda-nit de divendres amb el pregó de les entitats del barri, l’animació musical del grup de percussió Beirão, els balls de la Farfolla, el Miliu i el Drilus, i un parell de pilars de la colla local, la nostra. Tot seguit va començar el darrer assaig de la colla abans de la diada de diumenge, per primer cop que jo recordi la colla va assajar a la plaça de la Sagrada Família i curiosament amb força èxit de públic i un bon grapat de castellers. Després d’aquest “assaig porta un amic a la fresca” la colla va repartir un generós pica-pica entre tots els que havien vingut a ajudar-nos mentre fèiem temps fins que comencessin els concerts nocturns. En aquest moment jo vaig tornar al meu barri i ja no vaig tornar a la Sagrada Família fins la diada castellera, però l’ombra d’Un Parell de SaFa és molt allargada i en Felipe si va estar present en tota la resta d’actes pre-diada.

Doncs si company  , el dissabte va ser una mena de jornada de reflexió però que també tenia els seus actes programats , el més important dels quals era el correfoc del vespre  que es fa cada any per aquestes dates i que surt del parc de les “piràmides” . De fet la festa ja havia començat abans per als mes petits amb una xocolatada que no vaig estar a temps de provar (cachundena !!)  i amb el mini correfoc per a canalla que tenien muntat els Bestialots Espurnats en mig del bon ambient que hi havia al parc malgrat el fred que s’havia girat . Prèviament a la sortida del correfoc es van fer les actuacions de les bandes de percussió i aquí van destacar poderosament  Beirão  , que té uns quants companys castellers i que van mostrar un nivell excel·lent durant  tot el correfoc i que tothom va poder veure el diumenge en la cercavila cap al local  després de dinar , fantàstic nois enhorabona! .  També va ser molt celebrada  “l’actuació“  dels Bestialots a la tarima ( teniu ànima d’ artistes nois !!! ) per a donar pas al correfoc  amb diferents entitats del barri i grups convidats . La “nostra part” de la rua la iniciaven els Bestialots amb les seves danses de foc  , seguida de la Farfolla i els seus acòlits que un any més intentava rostir ( sense èxit , afortunadament )  a la valenta canalla que es posava davant del drac  . Tancaven Beirão i els seus ritmes brasilers com la cirereta del genial pastís que era tot plegat .  La desfilada de foc , danses i timbals va recórrer els carrers del barri  sorprenent  al  públic ocasional que s’ anava trobant ,  des de veïns divertits a turistes al·lucinats ,   fins que va arribar al temple de la Sagrada Família on es va fer el “grand finale” de flames i pólvora. Cal dir que per aleshores jo notava ja les cames una mica fatigades de seguir la caravana .. i no havia fet res a part de caminar i d’ alguna ballaruga ocasional durant la hora i mitja llarga que va durar la rua , imagineu-vos com devien estar els Bestialots  tota l’ estona saltant amb les seves disfresses ignífugues , o els nois de la Farfolla que havien de fer ballar el drac , o els components de Beirão  tocant i ballant  amb els seus instruments ( alguns bastant pesants .. ) ….  El que vull dir amb això es que el dissabte a la tarda molta gent va fer una despesa important  d’ esforç i  de suor per tal de donar suport a la cultura del barri i fer passar una bona estona a la gent  , fet que com sabem molts , no sempre te el reconeixement que es mereix .

   El diumenge es va llevar amb un bon dia per fer castells i com ara fa un any el carrer Marina feia goig de tanta gent que hi havia. Haig de reconèixer que potser gran part d’aquella gentada hi havia anat a veure el temple i s’havien trobat l’actuació per sorpresa, també reconec que la majoria de gent eren visitants d’arreu del món amb una pràcticament nul·la coneixença del fet casteller, i haig d’admetre que el castells més aplaudits van ser els castells amb agulla malgrat que durant l’actuació es van veure castells de 8 i torres de 7; però no em negareu que l’espectacle de gent era de gala.

   Realment va ser tot un encert de la junta continuar apostant per portar colles de primer nivell a la festa major del barri. La nostra evolució com a colla castellera ens ha permés pujar el prestigi de la nostra diada de festa major, no cal dir lo important que és per nosaltres tenir una diada castellera pròpia de primer nivell, actuar davant un marc tan incomparable és el nostre dret de naixement i cuidar-lo i fer-lo crèixer és el nostre deure.

   Les colles convidades no van decebre, fins i tot van superar les expectatives. Minyons de Terrassa ens van oferir una actuació memorable, tota una clàssica de 8 que no tinc paraules per agrair. Xics de Granollers van arribar amb ganes de polvoritzar els seus millors registres de principi de temporada i de ben poc que no ho van aconseguir, tot i així ens van oferir un gran 2d7 com exemple del camí que hem de seguir. Finalment els Castellers del Poble Sec ens van oferir una fantàstica actuació amb dos castells de la gama alta de 7, i van tenir l’honor de apuntar-se el castell més aplaudit del matí, un 4d7a que va provocar la eufòria del nostre peculiar públic.

   Pel que fa a nosaltres vam començar l’actuació amb el castell marca de la casa, el 3d7ps. No deixo de meravellar-me amb aquesta construcció, ens surt de postal, fins i tot diria que massa bé, no ens hem de confiar, el 3d7ps és un castell de màxima exigència per a nosaltres, al límit de les nostres possibilitats, i malgrat que ha cuallat de manera perfecte hem de mimar-lo amb la màxima cura.

   Tot seguit va arribar el 5d7, un castell totalment recuperat, si és que algun cop es va perdre,  i que ens ofereix una confiança total. El castell es va descarregar amb un aplom que va dignificar aquesta magnífica construcció

   Amb el 4d8 i el 2d7 descartats havíem de buscar un objectiu prou engrescador per una diada tan important, i vam apostar pel 7d7. Del que va passar ja hem parlat, la relliscada d’una mà va donar lloc a una caiguda sense conseqüències greus. Va ser només un accident culpa només de la mala sort, i és per això que em fa la sensació que estem pagant massa durament una mala jugada del destí. Res del que va passar va tenir a veure amb una feina mal feta o amb una actitud negativa, només va ser una relliscada, com la que vaig tenir fa uns anys. Creuava un pas de vianants en un dia de pluja, baixava cap a un taller de la colla amb els fills petits del Joan2 agafats de la mà i sense adonar-me’n vaig acabar amb el cul al terra amb els dos nens miraculosament en peus i agafats a les meves mans. La vida té aquestes coses, fer castells és estadísticament molt menys perillós que activitats molt més quotidianes, ja se que les paraules i les estadístiques no fan passar la por, però el fet és que viure és perillós, però pitjor és no haver viscut.

   Finalment es va descartar tornar a repetir el 7d7, la tècnica va apostar pel 4d7a malgrat venir d’haver-se descarregat dos cops a la segona. La aposta es va demostrar del tot guanyadora i el castell es va descarregar a la primera i amb total solvència i seguretat.

   Ens vam acomiadar amb dos brutals pilars de 5 simultanis demostrant que encara no hem dit l’última paraula aquesta temporada, i que malgrat les sensacions que puguem tenir estem fent el millor inici de temporada de la nostra història, enguany lo millor encara està per arribar, paraula d’Un parell de SaFa!!!

   Malgrat no haver complert amb els objectius hi havia molts motius per continuar la festa, i com no puc deixar al meu company sense escriure les últimes paraules, la resta que us ho expliqui ell.

   Doncs de la Diada castellera  hi ha poc a afegir  , va ser un dia magnífic amb la nota discordant de la caiguda del set  . Estant a les masmorres no entenia que havia passat  perquè el castell pujava bé i a sota no arribava cap “sensació de perill” …  quan vaig veure el vídeo a casa em feia creus de  la mala sort que havíem tingut , de totes maneres la caiguda anecdòtica ( no em surt  qualificar-la d’un altre manera .. )  del 7d7 ens va donar la oportunitat de recuperar la confiança en el 4d7a que com tu dius no ens havia sortit molt bé últimament  , en aquesta ocasió va sortir perfecte , el millor que hem fet aquest any , sense problemes a baix  , ni en mig ni a dalt ….. de postal  i també molt aplaudit per el públic i per nosaltres mateixos perquè no hi havia millor manera de respondre  . En fi ,  una espineta que ja tocava treure .

De totes maneres en acabar la Diada encara quedava feina per a fer ja que havíem de muntar l’operatiu  per al dinar que s’havia organitzat  , gràcies a això vaig tindre la “inoblidable” experiència de participar en l’ etapa pròleg del primer Rally Gaudí  dins de la  furgo del Batís  que va aconseguir   fer el recorregut de la plaça al local en un temps de 11,6 segons amb mi  i l’Amanda com a copilots ….. , l’ últim revolt a Maria Claret quasi sobre dos rodes va posar a proba la nostra capacitat coronària i  va matar definitivament  tot l’ interès que pogués tindre en pujar al “Furious  Bacco”  o similars .

El pica – pica i el dinar posterior ens va permetre recuperar forces en mig d’ un ambient molt animat i un clima solejat , crec que tothom que hi va participar va quedar satisfet  i això es el millor que es pot dir  quan organitzes qualsevol cosa , evidentment sempre et quedes amb petits detalls a millorar però la sensació general es que tot va anar força bé .

La festa va seguir amb el cercavila  cap al local acompanyats dels  ( un altre cop ) fantàstics Beirão amb els seus ritmes hipnòtics  i va acabar al local on el “DJ Picot and friends” va posar música per a tots els gustos en el “Party” que es va muntar ,  èxits d’ahir i d’avui que ens van fer ballar a tots  destacant sobretot les coreografies multitudinàries  del  “Saturday Night” , “Follow the Leader” , “Macarena” ( amb dos cubatas ja balles el que sigui … )  i sobretot  el “SAFA Style” amb protagonisme per als mes menuts ( molt be Nines i .. PSY-Àlex !! ) . En fi que va estar tot plegat molt divertit  i de fet encara seguia quan jo vaig entrar en mode “Rambo”          (… per allò de  “no me siento las piernas”…) i vaig començar a enfilar cap a casa .

Un cop més SAFA va demostrar que a part de castells , a ganes de gresca i festa no ens guanya ningú  . Però no oblidem que darrera de tot el que vam viure aquell cap de setmana i en el dia de Sant Jordi , n’hi ha la labor  fosca e impagable d’una comissió d’ animació que es una canya i que es mereix un aplaudiment i una reverència tan gran com la nostra estimada Sagrada Família   , enhorabona i moltes gràcies companys  !!

No voldria acabar aquesta crònica sense comentar que el dimarts següent vam celebrar el dia de  Sant Jordi  amb la nostra fantàstica paradeta castellera safenca i que un cop més va ser tot un encert  , malgrat la tendència a l’ alça  de les “Mitges Pomes “ es van vendre gairebé totes les roses que teníem en un altre èxit organitzatiu  !!!!

Doncs be companys , fins aquí el relat de la nostre FM durant la qual vam fer castells i ens ho vam passar molt bé  , ara toca seguir treballant per poder assolir els nostres objectius  . Certament divendres passat no va ser el nostre assaig més multitudinari però ara més que mai ens hem de posar tots la faixa per a tirar endavant aquesta temporada demostrant de que estem fets els castellers de Safa .

Jo he viscut moments meravellosos  amb la camisa verda i els vull tornar a viure aquest any .. i l’ altre .. i l’altre ….  , dos intents desmuntats i una caiguda en aquest principi d’any no faran minvar ni molt menys les meves ganes de fer castells , de fer-los cada cop més bé i cada cop més grans  , mes aviat tot el contrari  , a més a més n’estic segur que no soc l’únic  que se sent així  .. no ? .  Segur que omplirem el local al pròxim divendres  (ara no em deixeu malament !!) per a fer unes proves collonudes d’ aquest vuit i d’ aquesta torre que ens estan esperant  , no serà fàcil  ja ho sé , haurem de superar problemes esperats e inesperats però si anem tots junts  , no tinc cap dubte que arribarem a la meta amb els dos castells al sac .

Felipe i Gaby , peti qui peti orgullosos castellers de la Sagrada Família .

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats:

Minyons de Terrassa	4d8, 2d7, 3d8, pd5, pd4, pd4
Castellers del Poble Sec	5d7, id4d7a, 4d7a, 4d7, pd5, pd4, pd4
Xics de Granollers	2d7, id4d8, 5d7, 4d7a, pd5, pd4, pd4
Castellers de la Sagrada Família	3d7s, 5d7, i7d7, 4d7a, pd5, pd5

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

DIADA PER LA INDEPENDÈNCIA.

Si ja ho sé  ja , esteu tots esperant la crònica de la Diada de la nostra  Festa Major , una gran Festa Major  plena d’ emocions en la que hem tingut de tot . L’estem preparant amb molt de carinyo ( no us mereixeu menys )  i penso que quedarà  molt xula ,  la tindreu molt aviat . Abans , i  per anar fent boca us volia parlar de la diada que vam fer fa dos setmanes  a la plaça de la revolució del barri de gràcia , amb els Castellers de la Vila de Gràcia i els Sagals d’Osona.

Va ser un mati de calor , potser massa ,  el que ens va rebre el diumenge 14  a la Plaça de la Revolució  del barceloní barri de Gràcia  , una calor que es un avançament del que ens vindrà i perquè ens anem fent a  l’idea. La colla arribava amb les bones sensacions recollides a  El Vendrell i estàvem disposats a repetir la mateixa bona actuació que vam fer a terres tarragonines (canviant el 4 per el 5d7)  i ho vam aconseguir del tot , intent desmuntat inclòs .

Però anem  a pams  . Després dels pilars d’entrada , 2 pd4 que van contar amb alguna estrena , la primera ronda va ser per al nostre plat especial de la casa , un 3d7 ps que tenim dominat  i amb molta confiança i que certament ens surt molt maco , es un castell espectacular i poc habitual que sempre desperta l’ admiració del públic de les places on l’aixequem . Fins i tot ens sembla fàcil de fer però és un castell de màxima exigència per a nosaltres i no si val refiar-se ni un pel ….. La segona ronda va ser un 5d7 molt solvent però que em va costar una molesta contractura … una més ( i aquesta encara m’està donant pel sac )  per no agafar bé la posició …. cachundenat !, menys mal que des de fa un temps tenim a la colla a l’home de les mans màgiques i aquest diumenge  vaig tenir la ocasió de provar-les ,  en David  ( moltes gràcies pels teus tocaments company ) em va deixar el suficientment alleujat com per a fer el 4d7a … bé , els dos 4d7a.

I dic els dos perquè el primer intent que ja estava quasi tot a dalt es va haver de desmuntar  ( igual que a la plaça Vella ) per no arriscar una caiguda , últimament ens està costant molts patiments aquest castell  , a la segona això sí , el vam poder descarregar encara que amb una mica de nervis …… Moltes vegades em comentat que més que físic el tema es mental i per la raó que sigui el 4d7a el tenim ( teníem… però això ja ho explicarem …he he  ) una mica travessat , quin contrast amb el 3d7ps. Cal dir que la Diada per la Independència va ser molt maca i que vam poder gaudir dels espectaculars 4  i 3d8 dels de la camisa blava i que la plaça va poder veure un segon 3d7 ps , el dels Sagals , en un fet poc habitual .

En fí , l’actuació la vam acabar amb un pde5 que presentava alguns canvis i que no va tindre cap problema . Després dels balls i xerinoles vam gaudir del pica-pica que ens van oferir els amfitrions i vam poder visitar també el magnífic local que té la colla gracienca posant-nos altre cop les dents llargues pensant en alguna cosa semblant per a nosaltres , mentrestant , haurem  de seguir traient el màxim profit del que tenim .

Va de baixos

Per últim sé que em permetreu la llicència ( quin remei no ? ) de dedicar aquesta crònica a aquests boixos baixets que hi ha a la pinya i que son el primer pis del castell , som gent mes o menys normal     encara que s’ha de tindre un puntet especial , un puntet en el sentit mental que esmentava abans , no cal ser un forçut físicament parlant  ( i jo en soc un clar exemple …. )  però si que hem de tindre una certa capacitat de patiment , de sacrifici , no ens agrada patir ( a la majoria …he he  ) i no passa sempre però estem preparats per aguantar el que sigui durant els  4 o 5 minuts  que se’ns fa de nit mentre dura el castell , no tenim un altre  . Afortunadament tenim companys a les masmorres del castells , agulles , crosses i contraforts que comparteixen l’aire i el suor amb nosaltres i que ens donen un suport imprescindible sense el qual no podríem fer el que fem , no em cansaré mai de donar-los les gràcies a tots .  A més a més tenim un problema específic els baixos i es que com no sortim mai a les fotos del castell  ningú no  s’ ho creu quan diem .. “jo estic sota d’aquest” ,  a mi al menys sempre em fiquen cara de    “ si si home , es clar , i tant que hi ets “….   , en fi que també som uns sacrificats mediàtics … ha ha ha  .  Alguns de nosaltres vam tindre un dia complicat a Gràcia i alguns altres l’han tingut en un altre diada però sempre , sempre , ens hem sortit . Així que quan notis que la foscor t’envolta , quan creguis que no hi ha sortida , quan pensis que no hi ha res a fer ….  aixeca el puny i crida ben fort …“ soc baix de SAFA… i n’estic orgullós !!!” *

* No es recomana fer-ho a la feina o llocs públics i sobretot , no s’ha de fer durant la nit del castell  :-).

Felipe , un dels dos .

—–VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA —–

Castellers de la Vila de Gràcia  2pd4, pd4, 4d8, 3d8, 7d7, pd5, pd5

Sagals d’Osona   pd4, pd4, 5d7, 3d7s, 4d7, pd5

Castellers de la Sagrada Família  2 pd4, 3d7s, 5d7, id4d7a, 4d7a, pd5

 

EL VENDRELL – 2013

Feia molts i molts anys que no tornava a El Vendrell, la veritat és que no ho recordava gaire, això si, el Xesco s’havia encarregat d’explicar-me, amb tot detall, el que significava actuar a la Plaça Vella de la capital del Baix Penedès. Quedava clar que era tot un luxe fer castells en un indret tan emblemàtic del món casteller, però per mi era una incògnita saber com respondria la colla. Principi de temporada, primera sortida llarga, una primavera plujosa, i uns assajos amb menys efectius dels desitjables em feien dubtar de la resposta dels Castellers de la Sagrada Família.

Els dubtes es van esvair uns dies abans de la diada, hi hauria prou gent per fer una gran actuació, a més a més una delegació de la nova colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta venia a ajudar-nos en agraïment de les nostres visites de suport. L’últim assaig abans de la diada va anar prou reeixit i per fi s’apostava per intentar a plaça el 3d7ps, un botí prou important i engrescador tenint en compte el moment de la temporada en que ens trobem.

Per si no hi hagués prou el dissabte havíem fet la millor actuació comercial de la nostra història, en la que vam descarregar tres 4d6 i ens vam trencar els abdominals de tant riure, i és que la imatge de la colla rapejant uns pilar quedarà per sempre el llibre d’honor de la colla. Es pot dir que aquesta actuació comercial pel reality show Right Reasons de la cadena nord-americana ABC va ser la guspira necessària per elevar al màxim l’ànim de la colla, i això que va ploure.

L’actuació va començar no gaire puntualment amb els tradicionals pilars de benvinguda, en el nostre cas  dos pilars de 4 simultanis. El plat fort de la diada no va trigar a treure el cap, i no va ser un altre que el nostre 3d7ps. Aquest és un castell molt mediàtic, la imatge de força i coordinació que transmet el fet d’anar pujant-lo pis a pis és impagable, a més té la virtut de donar protagonisme a una pinya sempre oculta darrera del tronc dels castells, per si no hi hagués prou és una estructura que no sovinteja gaire en les places castelleres, i reconeguem-lo, ens surt de postal. Per tot això la colla es va sentir molt orgullosa de portar la nostra joia de la corona a una plaça amb tanta màgia.

Malgrat ser castellers hi ha vegades que ens cal tocar de peus a terra, i justament això és el que va passar amb el primer intent desmuntat després de dos anys. El primer intent de 4d7a s’ens va travessar i ens va recordar que no hi ha cap castell que no pugui anar malament, cap problema es desmunta i es torna a fer, i aquest cop si, 4d7a descarregat.

El 4d7 final no va tenir més història i es va descarregar sense problemes. Finalment la colla va acomiadar la millor actuació de la temporada amb un pilar de 5 amb estrena de segon inclosa.

 Una dada curiosa d’aquesta actuació va ser que els amfitrions, els Nens del Vendrell, van començar la temporada amb la mateixa actuació amb que la vam començar nosaltres, així doncs pot ser un exercici curiós veure amb quina actuació tanquem la temporada ambdues colles i quin ha estat el nostre recorregut al llarg de la temporada 2013.

   Pel que fa a l’altra colla convidada, els Bordegassos de Vilanova, malgrat estar a les beceroles de la temporada van descarregar amb total solvència tres castells de 7, i com la resta de colles es van acomiadar amb un pilar de 5.

La colla evidentment va fer un dinar de carmanyola a un parc del bonic poble, una estona com sempre molt i molt agradable a on es comparteix tant menjar com conversa. El cap de setmana havia estat fantàstic, grans castells i grans riures, que més es pot demanar? De ben segur aquesta primera gran sortida de la temporada marcarà un punt d’inflexió positiu en el nostre dia a dia, com de fet així ha estat. Després del cap de setmana hem tingut un gran assaig de dimarts i un increïble i trepidant assaig de divendres, tots dos amb un número més que correcte d’efectius, malgrat que nosaltres sempre en volem més. Les possibles novetats de la temporada,ara si, comença a agafar volada i la sensació de que,més enllà de fer pujar la gent sobre les pinyes, són els grans castells i les grans actuacions allò que més motiva a la gent a tornar al nostre local.

Aviat, de aquí res, la festa major del barri, amb una molt gran actuació com a tret de sortida del plat fort de la primera meitat de la temporada que, com ara fa un any, no pot ser un altre que la diada de Fort Pienc. Així que nois i noies ja sabeu com es fa, ara més que mai a mort amb SaFa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Nens del Vendrell	pd4, 4d7, id5d7, 5d7, 4d7a, pd5
Bordegassos de Vilanova	pd4, 4d7, 3d7, id4d7a, 4d7a, pd5
Castellers de la Sagrada Família	pd4, pd4, 3d7s, id4d7a, 4d7a, 4d7, p5

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

ANEM A 100 CAP A El VENDRELL .

A la Diada que vam fer l’altre dia a Badalona vam fer el nostre castell de set número 100 , una gran fita per als castellers de la Colla de la Sagrada Família i que mereix una consideració i reflexió per part de tots . Primer de tot hauríem de  tenir en conte la data del primer  set ,  el vam fer l’Octubre del  2009 , o sigui que poc més de dos anys i mig després hem fet el centenar , deu n’hi do !  . Vist així  podem parlar  un cop més de la gran evolució que ha tingut la colla gràcies a l’esforç i l’ implicació de moltes persones i a una excel·lent direcció tècnica i directiva  , això es un fet que no crec que tingui gaire discussió . Tenim dominats els castells de 7  (menys la torre  es clar …  i aquí hem permetré la llicencia de considerar-la gamma baixa de 8) en les seves diferents variants i  es difícil veure una formació repetida en un castell de 7 de Safa , son molts els castellers safencs ( i des de Badalona uns quants mes.. he he , enhorabona companys !!  ) que poden fer un set amb solvència i comfiança . Partint d’ aquest punt la meva reflexió  personal (insisteixo en el fet de que la opinió es personal  i perfectament discutible)  es que la colla arriba aquesta temporada a una cruïlla  i haurem de prendre un camí o un altre . Aquest any tenim uns objectius molt sucosos i que ens permetran seguir creixent ….. o no , ja que per això últim farà falta alguna cosa més .  Us heu preguntat on està el límit de Safa ? , ja sé que  des de aquest bloc he dit més d’una vegada que depèn de nosaltres però…  on és en realitat ? , en els castells de 8 ? , de 9 ? … de 7 i mig ? . Un dels camins que tenim al davant  exigeix  seguir treballant com ara , fent les coses el millor possible invertint tot l’esforç i il·lusió  que pugem com hem fet fins avui  , aquest camí ens portarà a fer sens dubte  cent castells de set més en les properes temporades  trufant-les  amb algun carro gros molt de tant en tant ….. no estaria gens malament  no ? .  L’ altre camí es mes xungo  ja que de bon principi ja veiem un peatge i aquí no si val allò de  “no vull pagar “… al peatge n’hi ha un senyal rodó  ben gran amb un  “8”  pintat sobre fons blanc i encerclat per una vora vermella ,  ja ens avisa que el que estem fent està molt bé i que gràcies a això se’ns permet l’entrada  però que potser no serà suficient per a mantenir-nos en aquesta via , el pas del set  al vuit es bastant més difícil que del sis al set  i hem de ser conscients de que ens exigirà més a tots els nivells , personals i organitzatius . Ens demanarà que treballem fort assegurant el present però pensant mes en el futur. Per començar hem d’ arreplegar  més gent i aconseguir mantenir-la a la colla , encara estem al principi de la temporada però de moment no hem pogut fer una pinya de vuit com Déu mana i això no es cap secret , segurament ho aconseguirem aviat però encara hem de treballar per a fer-ho de forma habitual … al menys els divendres i aquí  entrem  tots , des de junta assegurant els mitjans per que això sigui possible i des de cadascun de nosaltres  mirant d’escampar la nostra fal·lera safenca per on puguem , ara estem en un bon moment mediàtic hi ho hem d’aprofitar  ( no us perdeu l’actuació comercial del dissabte  06/04 !!! ) . Es el camí mes difícil i exigent però les satisfaccions que ens pot donar posen els pels de punta .

En fi ,  com he dit la temporada tot just comença i potser cap al final veurem per on anem . De moment ja vam passar per Badalona el passat dia 17  de Març  , amb una Diada que ja està a la nostre història pel fet d’aconseguir la fita dels 100 castells de 7 i que podríem anomenar de “creixement” per al número de persones que es van estrenar  en diferents posicions a un castell de 7  i per el tant necessari rodatge de la canalla  .  El  dia  tenia  un clima incert que va recomanar  que féssim la major part de l’ actuació a dins de l’espaiós local dels Mikakos  , un local gran i excel·lentment adaptat a la pràctica de castells però que per desgràcia es gairebé inviable en el nostre barri . Tot i això vam començar amb un  4d7 a l’aire lliure   amb moltes estrenes i que es va fer llarg però sense dubtes. Un cop a dins del local vam arrodonir l’actuació amb un solvent  3d7  que tenia els mateixos objectius que el quatre  i  i que va tindre l’honor de ser aquest   ” 100 de set ”  safenc . Vam acabar amb un 5d6 de rodatge que trigarà poc a pujar un pis més . Les tres colles participants , Castellers de Badalona , Colla Jove de Barcelona i  nosaltres , vam fer els mateixos castells excepte el 4d6 amb la agulla en comtes del 5d6 a càrrec de la colla local .

La propera actuació es d’ aquelles que fan pessigolles a part de molta il·lusió l. Ens convida a la seva plaça una colla històrica com la del “Nens del Vendrell“ que porta  quasi 90 anys  fent castells !!!  i  que va ser la primera en descarregar un 3d8 al segle XX  ( a principis dels anys 50..) entre d’altres moltes fites castelleres ( per a mes info. visiteu la Xescopèdia .. ) . Actuarem a una plaça que ha vist castells de gamma extra amb la colla local i els Bordegassos de Vilanova.  L’any passat potser m’hagués sentit petit castellerament parlant en un escenari com aquest però ja he canviat el xip i el que em sentiré serà tremendament orgullós de portar la camisa verda de Safa i de fer els millors castells possibles  a la Plaça Vella del Vendrell .

Felipe , un dels dos .

Castellers de Badalona    3d7, 4d7, 4d6a, pd4, pd4

Colla Jove de Barcelona    4d7, 3d7, 5d6, pd4, pd4, pd4

Castellers de la Sagrada Família    4d7, 5d6, 3d7, pd4, pd4

 

——-VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA——-

CALÇOTADES – 2013

   En aquests últims anys la tradicional calçotada dels Castellers de la Sagrada Família arriba precedida d’una petita actuació castellera amb motiu de la calçotada popular del barri de la Sagrada Família, deixant clar d’aquesta manera que els calçots són una part important de la colla.

La primera de les calçotades va tenir lloc el dissabte 2 de març a la plaça de sorra davant del temple de Gaudí.

La curiositat d’aquesta actuació residia en el fet de que en lloc de compartir plaça amb una colla castellera, compartíem plaça amb la colla de bastoners del districte. Així doncs els castells es van anar alternat amb balls de bastons sota l’atenta mira d’un públic format principalment de turistes i gent gran. El matí solejat convidava a sortir al carrer i això es va notar en el bon humor de la colla. Tres castells de 6 i fins a quatre pilars de 4 van ser la millor forma d’anar rodant una canalla necessitada d’activitat. Un cop finalitzada la ràpida actuació uns quants es van quedar a gaudir dels calçots i la carn a la brasa, i la resta cap a casa que no tot són castells i calçots.

   El diumenge 10 de març va ser el torn de la nostra calçotada, la de sempre, la dels Mestres calçotaires, la del bateig negre, la del futbol, la dels riures, en definitiva la que que ens ha acompanyat aquests últims  onze anys .

   Porto ja  uns quants anys escrivint les cròniques de les nostres calçotades, i el cert és que, a banda d’obligats canvis d’ubicació i d’algun que altre detall, el guió mai canvia, malgrat això any rere any la calçotada de la colla és un èxit sense pal·liatius, i per sobre de tot destaca el seu poder integrador dels nouvinguts a la colla.

   Enguany ens va fer bon temps, res a veure amb la gèlida calçotada del 2010, i malgrat que la gent va anar arribant més dispersa que en altres ocasions, finalment ens vam ajuntar més de cent persones per degustar un calçots excel·lents fruit d’un any de climatologia perfecta pel seu cultiu.

   Menjar calçots va més enllà de ser un simple àpat, és tota una festa. No es gaudeix només del menjar, s’interactua amb ell. Uns pocs minuts després del tret  de sortida ja es poden veure rostres tacats de salsa i cendra, i com les mans dels comensals volen damunt la taula seguint un ritual que acabarà amb la preuada ceba baixant gola avall.

Després dels calçots i les botifarres, i moltes més viandes, va arribar el segon concurs “Dolços amunt”, el nivell del tots els participants va ser excel·lent i malgrat el que puguin dir reportatges de baix nivell, els guanyadors van ser els justos vencedors.

Finalment cadascú va buscar la millor manera de pair el dinar, uns prenien cafè, els altres s’apuntaven a la clàssica migdiada, alguns cantaven, els més innovadors jugaven al rugbi, i evidentment el futbol era ben present entre els més petits. Jo tenia coses a fer i bona part de la digestió la vaig fer mentre conduïa.

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Santa Eulàlia 2013….. Per fi.

“ L’abstinència és la moderació voluntària o involuntària  en caure en activitats corporals que donen plaer “ .

Perfecte , em sembla una definició perfecte . Això d’ Internet es un gran invent per a trobar coses  i en aquest cas m’ha servit per a començar la primera crònica d’aquest 2013 que promet grans emocions . Realment la temporada passada requeria un descans reparador però ostres tu ! , al final son molts dies i aquesta abstinència de castells havia fet que tingués un “mono” safenc tant gran com un 4d8 . Quan el diumenge de Santa Eulàlia vaig treure la camisa del armari se’m van posar els pels de punta i totes les meves terminacions nervioses van començar a vibrar , em vaig sentir com en Superman la primera vegada que es devia posar el seu súper-vestit  però amb la diferència de que ell està sol i  jo em trobaria a cent i pico herois més vestits com jo i disposats a seguir fent història i a escampar una vegada més la fal·lera safenca a la plaça de Sant Jaume .
Certament aquesta abstinència castellera estava apaivagada pels assajos però el divendres previ a l’actuació va esclatar definitivament la
necessitat de fer castells si o si i quan abans millor  . La raó va ser la inauguració del magnífic i majestuós mural del 4d8  que decora sencera una de les parets de la zona d’assaig  , una obra que fa justícia a la nostra gesta i que la fa definitivament real , no va ser un somni no . Realment es complicat detallar les sensacions que vaig sentir en el moment de la descoberta del mural , només se que no podia parar d’aplaudir i somriure en veure el nostre 4d8 a la paret quasi a mida natural i que em va fer bullir la sang només de pensar-hi en repetir aquell moment i fer-ho encara millor . Realment es una obra que esperona només de mirar-la i que hauria de ser obligatòria la seva contemplació abans de començar cada assaig . Des d’aquest bloc vull agrair infinitament l’esforç i dedicació dels  seus autors , la Núria  i en Francesc  i també  la col·laboració de tots els que van donar un cop de mà en la seva complexa instal·lació  . Moltes gràcies nois !!! .

En fi , que tot plegat  va fer que ens trobéssim tots el diumenge 17 de febrer a la plaça de la Catedral amb unes ganes tremendes de tornar a fer castells  , quin goig veure a tants amics i companys junts altre vegada amb la camisa dels Castellers de la Sagrada Família  disposats a ser l’anima de la festa i fer la millor actuació de la nostra història a la Diada de Sta. Eulàlia . La marea verda es va començar a desfermar amb un
esplèndid cercavila que ens van regalar els nostres magnífics grallers i tabalers i que va despertar un cop més l’admiració del personal present , vam demostrar un cop més que no hi ha colla com la nostra i que el nostre secret es que estimem molt el que fem i que sobretot ,  ho fem tots junts , tots plegats . La primera parada va ser davant de la porta de Sta. Eulàlia de la Catedral on vam aixecar el primer pd4 de la temporada i que
va ser també el primer de la Leah com enxaneta , enhorabona !!  i que siguin molts més . Després vam arribar a peu de plaça on vam comprovar que l’ambient era magnífic i amb força públic ……  per fi !! , com havia trobat a faltar aquestes sensacions . Vam preparar el nostre pd4 caminat i l’aleta de la Julieta va travessar la plaça entre els aplaudiments del públic fins arribar davant de la balconada de l’ajuntament on vam descarregar la formació de manera solvent i sense entrebancs … missió complida ,  ja som aquí  !! .

La nostre primera ronda era per el 4d7 amb l’ agulla , evidentment el primer de l’any i una manera de dir que anàvem forts , ni tant sols la pluja inicial va impedir que l’Àlex coronés  el pilar i certifiqués la nostra primera formació que va descarregar-se sense patir gaire tot i que no va sortir tant quadrat … ( o potser caldria dir ….“ quadrificat”… )  com a d’altres ocasions . Ja teníem el primer !!! . El segon era el plat fort del dia , Diades com aquesta arrepleguen molta gent i l’ocasió era ideal per plantar per primera vegada el nostre 5d7 en honor a  Sta. Eulàlia  , la tècnica ho tenia molt clar i els assajos havien anat força bé així que .. endevant! . Personalment tornava a la rengla (el meu lloc preferit) després de passar per gairebé totes les posicions de baix d’aquest castell . El cinc va ser llarg , ja hi contàvem que ho podria ser , i va requerir les energies de tothom per a defensar-lo amb serenor , finalment els esforços de la Laureta ( molt bé petita !! )  per col·locar-se d’acotxadora van tindre la seva recompensa i la Martina va poder fer la doble aleta, a baix a les masmorres va ser tot un  alleujament poder sentir el desitjat  toc de gralles , no se com dir-ho però en sentir-ho es com si se’t renovessin les forces , es el senyal per a deixar anar el que et queda per tal d’arribar al final . En acabar , tot l’esforç i cansament que puguis tenir es transforma en alegria i satisfacció ja que ho hem tornat a fer , i ho hem tornat a fer molt bé. Pràcticament ja teníem assegurada la millor Sta. Eulàlia de la nostra història però calia rematar-ho. L’últim castell era un 4d7 lleugeret   ( fet pensant el vuit ? ) que va demanar concentració màxima per tal de descarregar-ho sense entrebancs , com així va ser . Dit i fet ,  ja teníem al sac tots els objectius que ens havíem marcat i la cirereta final va ser un fantàstic vano de 5 ( també inèdit en aquesta festa ) al que la Berta i la Farnes van posar el toc familiar en un dels pd4.

Cal dir que no només nosaltres vam fer la millor actuació per una Sta. Eulàlia , TOTES les colles presents a plaça van repetir també aquesta fita en un fet insòlit i que marca clarament la línia ascendent del panorama casteller a la ciutat de Barcelona ( felicitats a tots !! ) , sobretot després de veure el magnífic 4d8 dels Castellers de Barcelona que a part de ser el millor castell del matí va ser la primera formació de 8 en tota l’historia de les diades de Sta. Eulàlia .

A banda d’una diada perfecte , vam tindre un altre motiu important de joia i es que vam batejar ni més ni menys que 14 noves camises , 14 ànimes safenques més que confirmen la projecció de SAFA i que ens marquen el camí a seguir per a arribar més lluny , benvinguts companys !!! . No podia començar millor aquesta temporada en la que tenim marcats uns reptes apassionants , uns reptes bonics , molt bonics . Això no s’atura companys ! , si la passada temporada era el nostre Xè aniversari aquesta es la de XIè ( vet aquí quina descoberta ! )  i ha de ser encara millor per que SAFA es molt gran però ho vol ser encara més i per això haurem de  seguir donant-ho tot , com no es cansa de dir el nostre Cap de Colla , tot depèn de nosaltres i realment , això es el millor que ens pot passar .

Salut !!  i  Visca la Colla Castellera de la Sagrada Família !!!!

Felipe  , un dels dos .

Castellers de Barcelona	pd4, pd4cam, 5d7, 4d8, 3d7, pd5, pd5, pd5
Castellers de Sants	pd4, pd4cam, 5d7, 7d7, 4d7a, pd5, pd4, pd4
Castellers de la Vila de Gràcia	pd4, pd4cam, 5d7, 7d7, 4d7, pd5, pd4, pd4
Castellers del Poble Sec	pd4, pd4cam, 3d7, 5d7, 4d7, pd5, pd4, pd4c
Colla Castellera Jove de Barcelona	pd4, pd4cam, 3d7, 4d7, 7d6, pd5
Castellers de la Sagrada Família	pd4, pd4cam, 4d7a, 5d7, 4d7, pd5, pd4, pd4

MOMENTS , EL 2012 DE L’ALTRE.

Resum  de la temporada  2012 ….i  II .

Jo també hauria d’aclarir abans de començar que aquest no serà un resum normal de tota la temporada que ja ha estat detallada en aquest bloc i perfectament retratada per el mestre Gaby  amb la seva magnífica crònica. El 2012 ha estat sens dubte un gran any , una temporada a l’alçada de la nostra celebració i que deixa unes sensacions immillorables i uns reptes apassionants per aquest 2013 que tot just comença , i son precisament aquestes sensacions que et queden després de tot un any  les que faré servir de manera més o menys ordenada per a estructurar el meu relat .

Moment d’ incertesa :  Febrer . Diuen que els principis sempre son complicats i el nostre inici de la temporada 2012 s’ho va prendre al peu de la lletra , entre l’allau de lesions que vam tenir , les absències conegudes i una assistència limitada als primers  assajos hem van crear un estat de dubte  davant

de la primera actuació de l’any , era molt important començar bé la temporada del Xè aniversari i jo personalment no les tenia totes . Però aquí apareix una jugada genial i un fet que per al meu parer ha sigut clau aquesta temporada , l’assaig porta-amic . Aquell ja llunyà primer porta-amic  va ser tot un èxit i ens va donar un plus que vam confirmar a la plaça de Sant Jaume  amb una magnífica actuació a la Diada de Santa Eulàlia 2012… això sí ,després de inaugurar el “bonic” monument als castellers .

Moment d´inspiració  : Març . N’hi ha vegades que , quan i a on menys  t’esperes et trobes de sobte amb sorpreses agradables  , amb revelacions i fets que et toquen la fibra inesperadament   i que et queden marcats  . No estan sempre lligats a un gran esdeveniment  perquè  aquestes revelacions  s’amaguen a qualsevol lloc , de fet , crec que no estan amagades , simplement estan sempre allà però no les sabem veure perquè estem entelats amb nosaltres mateixos i les nostres preocupacions . Quan ens desprenem de la nostre càrrega i aconseguim veure aquestes fets , aprenem una lliçó vital i enriquim  la nostra humanitat.  Això es el que em va passar a mi a la Diada d’Inici de la temporada del Xè Aniversari que vam fer a l’Avinguda Gaudí  , una diada “petita” al calendari però que apart de ser el tret de sortida oficial de la nostra efemèride va estar farcida d’emocions i d’exemples de superació i il·lusió que em van inspirar profundament a fer més i a fer-ho millor , SAFA i la seva gent no es mereixen menys .

Moment emocionant : Abril .  No crec que quedin masses cosses a dir de la nostra Diada de festa major de la Sagrada Família , un dia meravellós que ja te un lloc de privilegi a la nostra memòria , tant pels nostres castells com per les colles que ens acompanyaven . Miressis on miressis  hi havia castells de vuit  , castells premonitoris que van estimular la nostre ànsia castellera i que ens van portar a carregar el carro gros en aquella mateixa plaça uns mesos desprès . Mes enllà de tot el que vam viure aquell matí , que va ser molt , m’emociona recordar els tres pilars de la Joves de Valls  amb el Xesco de verd safenc  enmig de tots , l’orgull immens que vaig sentir en veure-ho va ser una d’aquelles sensacions que et pressiona  l’estomac  i fa que et mosseguis  els llavis , en Xesco es una persona especial a la colla i tots l’hem assimilat com a nostra , es per això que no crec que sigui exagerat dir que aquell matí tots vam fer de segon en aquell pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Moment de glòria :  Juny .  Després de un mes de maig de preparació i  amb poques coses a destacar va arribar el que havia de ser el punt d’inflexió de la temporada . Ens havíem currat  molt el 3d7 per sota als assaigs i a les actuacions prèvies amb el 3d6ps  , el teníem però  tocava confirmar-ho a plaça . La escollida per estrenar tan magna construcció va ser la plaça amiga de Ford Pienc  i ara que ja ha passat un temps veig aquella actuació encara més important i decisiva del que la veia aleshores  , crec que l’empenta i la confiança amb la que va sortir la Colla de Ford Pienc ens va portar directes  al 4d8 … passant per Tarragona . D’aquell matí recordo molts nervis inicials apaivagats  amb les mirades  de complicitat amb els companys , recordo l’esforç de l’ultima aixecada i recordo sobretot l’immensa alegria en sentir el toc de l’aleta  i l’esclat de joia safenca en descarregar el castell . Abraçades , petons , crits , salts …….. i en mig de tot aquell enrenou meravellós  ,  la Marisol amb el seu ordinador portàtil  ensenyant-nos al Marcel en videoconferència …. ha ha ha , la pera .

Moment de fer país : 11 de Setembre .  Desprès d’unes merescudes vacances d’estiu a l’Agost , la colla va reprendre l’activitat castellera amb molta força pensant en els reptes que teníem per davant  . Havent visitat primer Santa Coloma vam anar a fer castells el dia 11 a Hostalets de Pierola en el que ja s’ha convertit en una entranyable tradició juntament amb la nostra “performance” dels Segadors al Fossar de les Moreres  . Feia molta calor però es compensava amb les ganes de fer bons castells en el dia de pàtria catalana  , amb el bonic indret d’Hostalets i amb ( perdoneu-me la banalitat ) el mercadet  d’embotits i chuches que hi havia al costat .. yupiii . Quedarà per al meu record el fet de que va ser la primera vegada que la colla feia tres castells de set fora de Barcelona i que un d’ells va ser portat per al meu company  Gaby  ( miracles del poker … he he ).  No cal dir que l’altre cosa que quedarà d’aquest  dia va ser la manifestació de la tarda en la que milions de persones  van ajuntar les seves veus per a cridar prou i escriure una pàgina brillant de l’historia de Catalunya.

Moment de lluïment : 24 de Setembre . La colla arribava a la Mercè 2012 preparada però amb alguns núvols a l’horitzó . Els assaigs i l’actuació prèvia no havien estat del tot eixerits , els castells sortien però nerviosos i no gaire macos , es per això que hi havia una mica d’intranquil·litat però un cop més l’assaig porta-amic del divendres va vindre al rescat com si fos el 7è de cavalleria i ens va donar una mica més de calma i aquell puntet de trempera que ens feia falta . El dilluns 24 no només no va ploure sinó que va fer un matí preciós , la plaça estava plena de públic i amb l’ambient de les grans ocasions , tot plegat posava la pell de gallina . Aquell matí vam igualar la nostra millor actuació de l’historia fins aleshores  però el millor es que els tres castells que vam fer van sortir de luxe total , de foto , espatarrants … com ho vulgueu dir . SAFA es guanya el reconeixement del mon casteller per actuacions com la que vam fer aquell dia i al meu record quedaran els oohhs de tot el públic acompanyant les aixecades del 3d7ps.

Moment Màgic : 6 d’Octubre .  Jo soc dels que pensa que la vida es tot allò que et passa mentre tu fas altres plans  però de tant en tant et regala moments de fantasia que t’acompanyen per sempre més   . Un dels moments que aniran amb mi fins on arribem es el que vaig viure quan els Castellers de la Sagrada Família van entrar a la Tarraco Plaça  en el XXIV Concurs de Castells de Tarragona , aquella entrada desfilant tots junts i saludant a tot el públic mentre  els monitors gegants reflectien la nostra imatge  ja no la podré oblidar mai . Només el fet de participar a tant solemne fita castellera era un premi a la gran trajectòria que portàvem i un reconeixement més a la feina ben feta que es realitza al passatge de Sant Pau  des de fa temps  , però ja que hi érem vam aprofitar per a fer un altre  gran actuació i estrenar un nou castell , un 7d7 que va sortir perfecte tot i els pocs assaigs que duia al damunt .

El MOMENT .. que tots esperàvem :  21 d’Octubre .  Hem podia haver imaginat , per allà  als inicis del 2010 , moltes maneres de celebrar el Xè aniversari  d’una colla castellera modesta que sobreviu incrustada a un extrem del barri de l’Eixample de Barcelona , però cap m’hagués apropat als esdeveniments que vaig viure el 21 d’Octubre del 2012 a la Diada del Xè Aniversari dels Castellers de la Sagrada Família  , amb molt d’esforç hagués pogut intuir les fantàstiques activitats que va organitzar la comissió de festes tot aquell cap de setmana però el 4d8 era una espècie de llegenda urbana amb la que si de cas , podia gosar somiar  . La meva vida a SAFA no es encara  gaire llarga però en aquest tres any s he vist una evolució ( potser seria més apropiat dir revolució ) al·lucinant  , totalment desbocada i alimentada de somnis i suor a parts iguals  , si aquesta es la meva impressió imagineu-vos  la de gent mes antiga i ja no dic dels pioners que queden a la colla . El fet es que ens vam plantar al carrer marina més safencs que mai  per tal d’honorar a totes  les persones que han passat per la colla durant tot aquest temps  i per a dir-los que si ,  que si , que tot el que van fer va valdre la pena .  Deu anys d’història van fer l’aleta en aquell matí i van coronar el 4d8  , el carro gros  de SAFA .  I es clar , amb tant de pes  allí dalt  va passar el que va passar  , doncs el castell va caure … cachundena !!!  Certament la caiguda  , o mes ben dit  la falta de costum de caure no em va permetre gaudir en aquell instant com calia de l’ocasió , alguns diran que em falta cultura castellera i tindran raó però en aquells moments tenia prioritat assegurar-me que el petit estava bé , coses de pares … Com ja vaig dir en el seu dia , en aquell mateix matí també va haver  uns altres Moments Èpics a conseqüència de la caiguda , ho dic tant pels que van tornar a pujar havent caigut ( amb costelles o sense ) com pels que van haver de pujar sense esperar-ho  al haver de canviar un dels poms del 5  , son moments que van tindre la grandesa de passar desapercebuts…  Els de Safa es que som així .

 Moment fred :  28 d’Octubre . Sembla mentida el contrast de moments d’una setmana a l’altre  , no tots havien de ser bons però que el més dolent arribi tot just desprès del moment culminant de l’any es com una broma pesada . Certament la diada dels Amics de l’avinguda Mistral que vam patir aquell diumenge no la mereixíem però les coses son així . Primer de tot el fred intens i cruel  que feia no deixava ganes de fer res , el meu fill petit deia que feia massa fred per a fer castells i que no es volia treure l’abric … quanta raó tenia . Nosaltres vam tindre sort i només vam patir el fred als nostres dos castells  , els intents i caigudes dels companys de Poble Sec i dels Bordegassos de Vilanova ens va deixar a tots amb l’ànima a temperatura ambient , el cos ja ho teníem congelat . Donar per acaba aquella Diada va ser el millor que podia passar . Ho confesso seriosament i demano perdó a qui pugui ofendre però des de que soc casteller i tinc la camisa verda de SAFA  , aquell dia va ser el primer (i l’únic)  que vaig pensar que més m’hagés valgut quedar-me a casa a fer qualsevol cosa que anar a fer castells.

Moment amagat :  7 de Novembre, dimecres sobre les 21.15h . La temporada ja finalitzava i jo tenia la sensació de que la feina ja estava feta i els objectius complerts  , encara ens quedava acomiadar aquesta fantàstica temporada a Poble Sec , on ja sabíem que no tornaríem a provar el 4d8 però la veritat es que desprès de tota l’ intensitat viscuda començava a sentir-me mentalment una mica fatigat . Malgrat tot , allà estàvem uns quants al local mirant d’acabar l’últim assaig de pilars del 2012 , pilar amunt pilar avall , prova de torre amunt  prova de torre avall … quan de sobte  , abans de marxar cap a casa  …. ep va nois !!  , fem l’última prova… i vam fer l’última  , es van col·locar els segons , van pujar els quarts , van pujar els terços .. ostres tu , que paradeta està no ? , va dosos amunt…  i els dosos van pujar , collons tu si està fantàstica .. va! acotxador  amunt !!.. i l’acotxador va pujar mirant al Xesco i possant cara de.. “que  esteu sonats o que ??” , total , acotxador col·locat i del no res ens va sortir una torre de 6 neta fins l’acotxador tan parada que semblava pintada a la paret … vam aplaudir molt en descarregar la formació i ens vam felicitar tots perquè vam sentir que acabava de passar una cosa important  … YES WE CAN !! . Va ser un gran moment inesperat , com un trailer impactant d’alguna gran pel·lícula o com un d’aquells vells capítols de TV que acabaven  amb un “…continuarà “  i que et deixen amb ganes de més .

Moment de gresca : 24 i 25 de Novembre .  Temporada castellera finalitzada  , hem fet història i ens hem atipat d’orgull casteller …. ara toca descansar . La gran família que som necessitava relaxar-se i gaudir com mai d’un cap de setmana de Germanor que va resultar absolutament reparador i gratificant  , ens ho vam passar molt bé i vam posar un punt i final immillorable al 2012 . Moltes imatges d’aquells dos dies quedaran per al record però si haig d’agafar alguna escolliria la batalla generacional de karaoke  que es va muntar el dissabte a la nit , per la seva
espontaneïtat i per al seu simbolisme  i es que per molt diferents que siguem , es uneix un sentiment molt fort .  Jo demanaria si us plau a la gent responsable de la colla que aquestes activitats socials que fem  ( calçotada , colònies de canalla , cap de setmana de germanor , sopar de Nadal … etc ) tinguéssim sempre prioritat i suport  perquè son bàsiques i quan hi participes  et dones conte realment de lo important que son .

Doncs bé companys, fins aquí aquesta crònica personal de les meves vivències amb la colla aquest 2012 , espero no haver-vos avorrit massa i perdoneu-me si trobeu a faltar alguna cosa important , cadascú viu el fet casteller de manera personal e intransferible i estic segur que vosaltres també teniu les vostres perles particulars d’aquest 2012 així que si voleu , us convido a que  les mencioneu  amb un comentari i així podrem ampliar tots el gran nombre de  records tenyits de verd safa ja tenim d’aquest meravellós any.

Felipe , un dels dos i cada cop més orgullós casteller de la Colla de la Sagrada Família.