SANTA EULÀLIA 2014

Com cada temporada , la primera actuació important arribava ben aviat  i la plaça de St. Jaume esperava a les colles de la ciutat de Barcelona per a celebrar la Diada de Sta. Eulàlia i veure els primers castells de l’any  . Aquesta es una diada especial perquè les colles tenen poc temps per a preparar-la ( de fet , algunes encara no ha començat els assaigs ) i normalment no serveix com a referència mes enllà del simbòlic tret de sortida i de la presentació matinera del gran espectacle casteller que ens oferiran les colles de la ciutat en aquest 2014 . Malgrat tot , per a SAFA sempre ha sigut una actuació important i aquest any ho era encara una mica més doncs significava el debut de la nova tècnica.  Els assajos previs havien anat bé encara que de més a menys si parlem d’assistència (tendència que per desgràcia continua a dia d’avui i que hauríem de mirar de resoldre des de JA! mateix) i estàvem ben convençuts dels castells que portàvem a plaça  , era un plantejament al nostre abast i carregat d’il·lusió per a fer una gran actuació .

Aquest  any el punt de reunió estava en una plaça de la catedral amb l’ambient de gala i molta gent  seguint la desfilada de gegants que avançava cap a Sant  Jaume   , aaaaahhh  quines ganes que tenia de tornar a sentir aquests instants previs  , de veure els rostres expectants dels companys  , de comentar la jugada amb els amics i de veure als novells  feliços amb la seva camisa nova , no puc evitar que se m’escapi el somriure quan recordo que jo també vaig haver d’escoltar allò de  “ que be que et queda el color verd !! “ en aquesta mateixa diada ja fa quatre anys … com passa el temps !! .  Quan per fi vam començar a tirar cap a la plaça els nostres magnífics músics ens van acabar de posar a to amb un gran cercavila  que va incloure tots els seus grans èxits d’ahir i d’avui … estàvem preparats per a fer la feina i la vam començar amb el pilar d’homenatge a la patrona .

Com es tradició l’entrada de la colla a plaça la vam fer amb un decidit  pilar caminat que va recórrer la distància des de el carrer del bisbe  fins al nostre lloc davant del balcó  amb molta elegància  , va ser un bon començament   que no vam poder assaborir gaire perquè teníem el temps just de  travessar la gentada que es concentrava davant de la porta de l’ajuntament  (veig que aquest es un problema de difícil solució ) per deixar les motxilles i tornar  per a plantar el nostre primer castell.  El escollit era un 4d7a i el vam començar  a aixecar en mig del caos habitual de los rondes conjuntes , la veritat es que el castell semblava anar força bé però a mesura que anava pujant s’anava deformant  i quan es van col·locar els dosos  ja n’hi havia força ballaruga  , la canalla va ser capaç de creuar el castell però per aleshores les tremolors  estaven ja sobre el nivell 8  de l’escala de Richter  així que s’havia de tirar avall sense completar el pilar . La descarregada va ser èpica  (en la línea del llegendari 4d7 de Tiana)  i tot el tronc va poder arribar a la pinya de forma ordenada després d’un esforç superlatiu  , una caiguda hagués suposat un càstig massa dur per a nosaltres i evitar-ho va ser una heroïcitat  però …… no era aquest l’objectiu , cachundenat !! .

A la ronda de repetició teníem l’oportunitat de refer-nos i vam optar per tirar amunt el 5d7  , un castell  amb el que no tenim “masses” problemes i que també s’havia assajat positivament els dies previs. Però el nostre sac encara no estava ple de malastruga i el 5d7 el va acabar d’omplir.  Aquest cop no va ser tan dramàtic , simplement la nostre canalla petita no va rebre en aquells moments la confiança suficient com per a pujar de forma decidida ( ull !!  que no estic parlant de la persona que portava el castell , es un tema global ) i al final la única opció bona que va quedar va ser la de desmuntar el castell de nou . Si , ja se que la situació pot resultar frustrant però es molt important situar les coses en el seu context  correcte (ara , passats uns dies , es mes fàcil) . Segurament molts em posareu ara de volta i mitja o simplement no estareu d’acord amb mi però jo crec que ara tenim canalla petita que fa relativament poc que puja de forma habitual  i per a alguns , a més a més , era la primera vegada que actuaven a Sant Jaume  , no es fàcil . Com a tot en aquesta vida , l’experiència es un grau i no es una cosa que es pugui guanyar llegint un llibre  , mireu , desitjo de tot cor equivocar-me però …… es probable que aquest peatge l’haguem de tornar a pagar en alguna ocasió aquesta temporada . Al igual que l’experiència , la confiança també te el seu procés i aquí es on tots nosaltres estem implicats , no només en el dia de l’actuació , també en la rutina diària , en els assajos , en els petits detalls …  i això es pot aplicar a tothom , no només al més petits . Hem de tornar a agafar una dinàmica positiva i passar pàgina d’una punyetera vegada  , som la mateixa colla que va fer la torre de set a la primera  i va carregar un 4d8 a la Mercè no ? …..  no fa tant d’això  !! . Ara es l’hora de treballar  i d’aplicar tots aquells valors dels que estem tant orgullosos i que fan que portem la camisa safenca ….

Estava clar que la diada s’havia complicat així que s’havia d’assegurar  , la nova tècnica es va posar a treballar per a redreçar el rumb i el castell triat per a fer-ho  va ser el tres de set , que si bé ja estava al pla inicial , va tindre uns quants canvis sobre el que estava previst . Aquest cop sí , tot va anar com havia d’anar i amb tranquil·litat i calma el castell va pujar i baixar  convertint-se en el primer castell descarregat a plaça pels Castellers de la Sagrada Família al 2014 i el primer al currículum de la nova tècnica (exceptuant el pilar caminat xinés) , “beeee colla beeee”. L’última ronda va seguir el mateix guió i de les circumstàncies va sorgir un 4d7 amb la mateixa recepta del tres i que es va resoldre de manera igualment satisfactòria . El solvent pilar de cinc posterior va tindre un efecte balsàmic com a poques vegades  i el pd4 al balcó ens va donar l’alegria necessària per acabar la festa com Deu mana amb els bateigs de rigor . No vam fer la Diada somiada , ni tant sols la que volíem  però vam poder sortir de plaça amb dos castells de set i amb un missatge valuós del que hem de treure el màxim profit , aquest any ens demanarà a tots molta feina , màxim esforç i concentració  . Com sempre dic , ho tenim a les nostres mans i ara es el moment de que tirem del carro entre tots , i quants més siguem millor  .

El dia va tindre també una molt bona notícia per a la colla , la multitudinària inauguració del nou Local Social dels Castellers de la Sagrada Família es un fet històric que perseguíem des de fa anys i que ens pot donar una empenta i una projecció vital per a seguir creixent , aquest local es dipositari de molta il·lusió , molta feina  ( moltes gràcies a tots els magnífics integrants  de la comissió del Local Social i a tots aquells que s’han apropat a fer un cop de mà ) i moltes esperances  de futur ,  ara ja el tenim aquí i toca gaudir-lo , cuidar-lo i aprofitar-lo bé   .

No puc acabar sense felicitar a la colla i especialment a tots aquells que es van deixar la pell , la veu i alguns la dignitat al Torneig  Inter-casteller de Futbol-Sala  a Igualada , 6 victòries i dos derrotes (amb els que van quedar segon i tercer, poca conya) , 17ª posició final  i per fi ………………Premi a la millor afició  UEEEEEEEEEEEEEEEHH  , fantàstic , enhorabona nois !!

Felipe , un dels dos i orgullós Casteller de la Sagrada Família .

Pd : Vau veure la prova de torre tant “xula” que vam fer l’altre dia a l’assaig ? …….. pues eso. 

Castellers de Sants	pd4, pd4cam, 4d7a, 7d7, 5d7, pd4, pd4, pd5
Castellers de Barcelona	pd4, pd4cam, pd5, 4d7a, 4d8, id3d7, pd5
Castellers de la Vila de Gràcia	pd4, pd4cam, 5d7, id7d7, 7d7, 4d7a, pd5, pd4, pd4
Castellers del Poble Sec	pd4, pd4cam, 3d7, 5d7, 4d7, pd5
Castellers de la Sagrada Família	pd4, pd4cam, id4d7a, id5d7, 3d7, 4d7, pd5, pd4
Colla Castellera Jove de Barcelona	pd4, pd4cam, 4d6a, 5d6, id2d6, 2d6, pd4, pd4