Author Archives: entidadq

TANCAT PER DEFUNCIÓ!!!

Tancat per defunció del bloc, no de la colla.

Sabadell – 2014

Fa vergonya ser tan macos!!!

Fa vergonya ser tan macos!!!

Que els saballuts facin millors castells que nosaltres és lògic, són més i fa més temps que s’hi dediquen, a mi el que em dol és que el seu bloc “no oficial” sigui millor que el nostre. Però s’ha de ser just i des d’aquí us volem convidar a llegir Saballuts Digitals, una mena de bloc diferent a Un Parell de SaFa i que de ben segur no deixarà a ningú indiferent.

P4 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

P4 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

La colla va arribar a Sabadell conscient de que no estàvem fent el millor inici de temporada de la nostra història. En cap de les dues actuacions prèvies havíem aconseguit sortir de plaça amb tots els objectius assolits. Suposo que per aquest motiu la tècnica es va plantejar uns objectius modestos.

Aquest cop la colla va escollir el tren per anar a l’actuació, el viatge va servir per fer colla i també per començar a integrar el grapat de gent nova que últimament s’ha deixat caure pels nostres assajos. El matí era molt maco, perfecte per pràctica castellera, i això també es va notar positivament en els ànims de tots nosaltres. L’actuació va començar puntualment amb els tradicionals pilars de benvinguda.

Comença la diada!!!

Comença la diada!!!

Per aquells de la colla que portin poc temps fent castells haig de dir que actuar convidats pels Castellers de Sabadell  és un honor. Els saballuts són una de les grans colles del món casteller, i a més està en clara línia ascendent. El cert és que començar la temporada descarregant els dos castells bàsics de 8 dóna una idea de com són de grans la colla sabadellenca.

Pel que fa a l’altra colla convidada, els Margeners de Guissona, van fer una actuació a on va destacar el 3d7 que van acompanyar de dos castells de la gamma alta de 6.

Els Castells de les altres colles!!!

Els Castells de les altres colles!!!

Finalment la tècnica va apostar per sortir de plaça amb tres castells descarregats a la primera i així va ser. Per fer-ho vam haver de sacrificar un castell de 7 i mig, una decisió dolorosa a priori però encertada després de veure el resultat. Els Castellers de la Sagrada Família vam descarregar sense problemes els dos castells bàsics de la gamma de 7 i un 5d6 que acostuma a ser la solució típica en moments com aquest. Ja se que el 5d6 fa pujar a molta gent i canalla però de tant en tant m’agradaria veure una clàssica de 7 mentre esperem una de 8.

Els nostres castells!!!

Els nostres castells!!!

Com no podia ser d’una altra manera ens vam acomiadar de la plaça amb un bonic pilar de 5 i amb els tradicionals balls de fi de festa. Després totes les colles ens vam dirigir cap al local dels amfitrions, a on vam ser obsequiats amb un reconstituent pica-pica. Finalment, amb els núvols amenaçant pluja però contents i animats per la feina feta, vam tornar a casa pensant en el nou local social de la colla.

Fi de festa!!!

Fi de festa!!!

I dic que vam tornar pensant en el nou local social perquè dues setmanes més tard havíem de inaugurar el primer local social de la colla, però abans teníem que gravar… bé ja ho veureu. El cert és que un munt d’interrogants tindrien solució en només un parell de setmanes: Descarregaríem per primer cop enguany tres castells de 7 en una diada? I tres de 7 i mig? Quin seria el nom oficial del nou local social? I el més important de tot, aconseguiria el JaviLo ser el protagonista mediàtic de la colla? Totes aquestes respostes i molt més en la propera crònica d’Un Parell de SaFa!!!

Anem a fer castell? ;)

Anem a fer castell? 😉

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats:

Castellers de Sabadell

Castellers de Sabadell

pd4, pd4, 3d8, 4d8, 5d7, pd5
Margeners de Guissona

Margeners de Guissona

pd4, 3d7, 4d6a, 3d6s, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

DE CALÇOTADA A CALÇOTADA – 2014

La calçotada de l'acroioga!!!   Queda clar que som una colla de tradicions, i una que últimament ha arrelat amb força és la de participar amb una sola setmana de diferència en dos calçotades, per una banda la del barri i per una altra la pròpia, la de la colla.

Enguany l’atípica diada castellera amb motiu de la calçotada popular del nostre barri era, com mana la tradició, la segona actuació castellera de la temporda, una temporada en que la colla està mudant la pell, o dit d’una altra manera tenim moltes i destacades absències però també molta gent nova amb ganes i paciència per aprendre el noble art de fer castells humans. Per tot això és de vital importància que tots els que estimem aquesta colla fem un màxim esforç per portar endavant un projecte que de ben segur ens donarà molts moments de felicitat. La presència als assajos no és la necessària, i el que és més greu, d’assaig a assaig canvien moltes cares, així que imagineu si tots coincidíssim alhora, ja us dic jo que el 4d8 s’ens quedaria curt. Des d’aquest bloc, un parell de SaFA, el Felipe i el Gaby, fem una crida a totes les camises dels verds de l’eixample a que deixin petit el local d’assaig, a que tenyeixin del nostre verd las places a on anem a actuar.

Els somriures de SaFa!!!

   La diada castellera de la calçotada del barri, a la que som l’única colla castellera, va servir per anar rodant gent en els pocs castells de 6 que hauríem de fer enguany. Alternant els nostres castells amb els balls de La Bastonera de l’Eixample vam passar un matí de dissabte diferent i divertit, no es pot demanar res més.

   Per si no hi hagués prou el cap de setmana no va acabar fins diumenge al vespre, moment en que la colla va fer un p4 amb motiu del Barcelona Magic Line, una marxa popular organitzada per l’Obra Social Sant Joan de Déu per captar fons per a l’atenció de persones en situació de vulnerabilitat.

El primer cap de setmana de calçots!!!

   Abans de la calçotada de la colla vam trobar temps per fer una actuació comercial, un 3d6p amb motiu de la proclamació de Barcelona com capital de la sardana de l’any 2014. El nostre castell va formar part de la festa inaugural coordinada per Montserrat Colomé, de Comediants, en col·laboració amb Amunt Produccions i més de 400 participants d´entitats de cultura popular de Barcelona. Com no podia ser d’una altra manera el castell es va descarregar al crit de “la cultura és nostra”.

3d6a dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Finalment va arribar el diumenge i la colla, i 2000 calçots, van marxar de calçotada cap al càmping El Pol d’Arbúcies. Encapçalats per l’Anton i l’Àngel, mestres calçotaires i panxurraires de renom, les 124 animes que formàvem part de l’expedició vam prendre possessió del nostre espai habitual amb moltes ganes de passar-ho bé. I a fe de Déu que ho vam aconseguir; mentre els més generosos i treballadors preparaven l’àpat, els més penques ens dedicàvem a aprofitar el gran dia que feia participant de les agradables converses o de les diferents activitats que tenien lloc.

Comença la calçotada!!!

No cal dir que la novetat més notòria de la calçotada va ser l’acro-ioga, seguit molt de prop de les carxofes, que va desplaçar al futbol que fins enguany sempre havia estat l’activat amb més participació. Va ser curiós veure el munt de cossos que adoptaven posicions obscenes mentre es mantenien en precari equilibri, evidentment els malabars i caminar per la corda fluixa van acabar de fer d’aquesta calçotada la més hippie de la nostra història.

La calçotada dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Després d’endrapar totes les viandes possibles va arribar el concurs “Postres Amunt” que va guanyar amb tota justícia, o això suposo perquè jo no vaig arribar a temps de tastar-lo, el Russo. Un cop més la velocitat a la que van desaparèixer els postres va demostrar que si que hi han coses que van més ràpides que la llum, la nostra gent devorant els postres del concurs. Però cap problema perquè una colla ben alimentada fa millors castells.

Els meus acompanyants i jo vam ser dels primers en marxar, per obligacions que no per ganes, no sense abans haver-nos fet l’habitual foto de colla. Un any més només puc felicitar als organitzadors de l’acte per lo bé que va sortir tot, i és que fins i tot m’han dit que truquen a Sant Pere per demanar el clima perfecte per anar de calçotada.

La colla!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

LA TEMPORADA 2013 SAFENCA!!!

Ultims pilars de la Temporada 2013 dels Castellers de la Sagrada Família!!!Aixoplugats d’una insidiosa pluja en una petita plaça de Terrassa va finalitzar la 11ª temporada dels Castellers de la Sagrada Família. Dos pilars de 4 simultanis van posar punt i final a la que, amb els números a la mà, ha estat la millor temporada de la nostra història. Enrere quedaven moments èpics com el nostre primer i únic 2d7, la rebuda del nostre segon 4d8c per part d’una plaça Sant Jaume bocabadada amb la nostra gesta o un Concurs de Torredembarra senzillament espectacular. Però el camí casteller, evidentment, contra més puja més difícil és, i enguany també hi ha hagut lloc per algunes decepcions com els virus de Fort Pienc, el no poder assolir una segona torre de 7 a la festa major de Barcelona, o la més dolorosa, la fatídica diada del nostre aniversari. Penso que aquest 2013 hem fet millors assajos que diades i per això ens va quedar al final un regust agredolç que en cap cas ha de desmerèixer la gran feina feta.

3 3d7ps per acabar el 2013 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Abans de continuar amb el resum de l’any deixeu-me demanar perdó per no haver fet una crònica de les tres últimes diades de la temporada, però el cop del nostre aniversari ens va deixar a tots ben estabornits i Un Parell de SaFa no van ser cap excepció. De totes maneres, malgrat el que pugui semblar, aquestes no van ser unes actuacions de tràmit. Per demostrar-ho només cal visitar el web del Concurs de Castells i fixar-vos en que dos d’aquestes tres actuacions actualment sumen per assolir la 25ª plaça en la que ens trobem. Desitjo que molt aviat aquestes actuacions quedin superades per poder entrar a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona per la porta gran un cop més, però per si de cas és magnífic el compromís que vam demostrar tots els que vam dignificar amb la nostra presència aquella petita travessia pel desert.

Nova Junta!!!

   El 2013 va començar amb l’elecció d’una nova junta. El tema de la junta sempre és complicat en una colla castellera, molta feina i poc reconeixement, es podria dir que mentre la tècnica es porta el reconeixement la junta es menja els marrons. És per això que s’ha d’estimar molt a una colla castellera per embarcar-se en una responsabilitat tan gran. Durant tot l’any del desè aniversari va quedar clar que aquell era l’últim any de la junta del Xavi, l’equip de gent que aspirava a substituir-la es va gestar a les reeixides comissions que van gestionar els actes del desè aniversari, i van trobar el seu pal de paller en el pare del cap de colla.

   Sense competència i per unanimitat la veu en off del vídeo commemoratiu del desè aniversari de la colla es convertia en el nou flamant president dels Castellers de la Sagrada Família. Envoltat d’un equip força jove l’Albert sènior tenia el repte de portar a la colla més lluny que mai, ni més ni menys que a Flandes. Des del primer moment vam poder veure que la nova junta funcionava com un rellotge de precisió, l’organització del dia a dia de la colla era simplement perfecta.  Ja només calia veure com s’enfrontaria la nova junta als grans reptes socials de l’any.

Davant dels grans reptes del 2013 la nova junta tampoc es va arronsar. Malgrat no haver pogut assistir al viatge a Flandes puc dir que va ser tota una obra d’enginyeria organitzativa que va sortir a la perfecció. També el repte d’un cap de setmana de bateig i concurs va ser superat amb facilitat, en resum la junta va fer un any rodó, i encara va ser capaç de donar el colofó perfecte a la seva primera temporada anunciant durant el sopar de Nadal que ja tenim local social!!! Amb la inestimable ajuda d’en Milli i el Niubò la junta es decidia a donar aquest pas endavant que ens ha de portar a un creixement igual o superior al que va provocar el nostre primer local d’assaig.

   La nova junta va demostrar moltes coses bones durant la temporada però la millor va ser la seva valentia. Crec que no m’equivoco si dic que el sentiment catalanista i independentista és àmpliament majoritari entre els nostres castellers, però els estatuts de la colla deixant clar que és apolítica, raó per la qual sempre havíem defugit de participar en actes polítics. Però els temps canvien i actualment el moviment independentista és un moviment social que va més enllà de la política tradicional. Tot això per dir que hagués estat realment estúpid que la colla no hagués participat en l’emotiva Via Catalana per la Independència de Catalunya, afortunadament la junta va convocar una assemblea extraordinària que va aprovar àmpliament participar en actes d’aquesta mena. Realment penso que aquella assemblea va ser el millor moment de l’any en el terreny social i el millor que una junta ha fet per aquesta colla.

Més no es pot demanar, la junta de l’Albert ha fet una temporada excel·lent, perfecte… Així que ja poden anar pensant en una reelecció en bloc!!!

La tècnica dels Castellers de la Sagrada Família!!!

Malgrat que el lema de la colla diu que el millor d’aquesta colla és la seva gent, no és menys cert que una colla castellera és tan gran com alts són el seus castells, i la màxima autoritat en castells d’una colla és la seva tècnica.

   La temporada 2013 ha estat la millor de la colla, fins el moment. La matemàtica no enganya, més del doble de punts que l’any 2012, segon 4d8c de la colla, primer 2d7 descarregat, i atenció… 17 3d7ps!!! A més a més no ho diem nosaltres, només cal tornar a revisar els elogis que de nosaltres es van dir públicament després d’actuacions com la Mercè o el Concurs7. Llavors per què vam acabar la temporada amb una certa decepció? Realment ja no importa, el cert és que no ens vam poder acomiadar de la tècnica com es mereixien i això ens va passar factura a tots, però especialment als que havíem compartit aquests quatre magnífics anys amb una tècnica que ens ha fet sentir més castellers que mai.

No sóc un dels fundadors de la colla però porto molts anys amb la camisa verda i sincerament al principi costava creure que mai arribéssim a fer res digne en el món casteller. D’aquell malson vam començar a despertar amb la tècnica del Trilla i el Joan2, però va ser l’Albert i la seva gent els que ens van fer adonar que podíem ser tan bons com els millors. Ens van fer treballar molt i per fer-ho ells ho van tenir que donar tot, i així ens ha anat, quatre anys inoblidables, de grans gestes, de diades èpiques, de sentiments a flor de pell. En quatre anys hem devorat la gamma de 7 i hem fet un pas ferm cap als castells de 8. Recordo el primer onze de setembre de l’Albert com cap de colla, fèiem cua per fer l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova i em va dir: “et prometo que jo seré cap d’aquesta colla fins que fem el primer castell de 8”. Doncs ha complert amb escreix, va complir la seva promesa un any abans i el 2013 la va superar, i amb ell tots els que han passat per la seva tècnica.

Assaig de 4d8!!!

Han estat molts els bons moments viscuts durant aquest quatre anys però per mi els millors han estat aquells assajos de lluita aferrissada per portar un nou castell límit a plaça. Qui no recorda els grans assajos de 4d8 a l’avinguda Gaudí o el munt de dimecres descarregant torre neta i torre amb “folre”? Sincerament penso que ha estat als assajos a on la tècnica ha mostrat la seva millor cara. Del primer 3d7 a l’últim 2d7 cap d’aquests castells es pot entendre sense el compromís demostrat per aquest equip de gent fantàstica que han escrit pagines d’or i diamants en la història d’una petita colla barcelonina. Moltes gràcies nois i noies per ensenyar-nos a fer grans castells!!!

La Bea la primera noia cap de colla dels Castelellers de la Sagrada Família!!!

I ara que? Doncs ara deixeu-me treure pit, perquè ja fa uns quants anys que li vaig dir a la Bea que ella seria la primera cap de colla safenca, i malgrat que ella devia pensar que jo estava boig el cert és que no em vaig equivocar. La nova colla és una barreja de gent nova i gent procedent de l’anterior tècnica, de fet la cap de colla era la cap de canalla, un dels pilars de la colla durant els quatre anys passats. Ells s’han definit com continuistes, com no podia ser d’altra manera, però penso que en conjunt son prou diferents i tenen prou caràcter com per donar un nou aire a la colla amb el pas del temps. Per suposat tenen la meva total confiança i espero grans coses d’ells. Molta sort gent, perquè la vostra sort serà la nostra.

L'any nou Xinés de SaFa!!!

No estava previst però no puc acabar aquesta crònica sense comentar la nostra participació a la cercavila amb motiu de l’any nou xinès que va tenir lloc al nostre barri. Organitzada de manera molt professional va tenir un èxit aclaparador, durant tot el recorregut la presència d’espectadors va ser impressionant i l’amplia cobertura mediàtica feia fins i tot una mica d’enveja. Per la colla va ser un honor i un privilegi participar en aquest acte i esperem que hagi servit per donar-nos a conèixer una mica més entre els nostres veïns més orientals.

Per cert va ser en aquesta cercavila que l’Adrià em va comentar que teníem massa poder amb el bloc, doncs no tinguis por, perquè si teníem algun poder aquest any 2013 hem perdut un 20% d’aquest poder, i és que la tardança en l’arribada de les cròniques ens ha passat factura; a més a més aquest bloc sempre juga, i sempre jugarà, a favor dels Castellers de la Sagrada Família.

Doncs bé un any més només em queda dir-vos que us lligueu ben fort el cinturó que arrenca la nova temporada de SaFa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics que durant aquest 2013 han dibuixat amb les sevas càmeras la millor temporada de la nostra història!!!

Resultats:

Avinguda Mistral:

Castellers del Poble Sec

Castellers del Poble Sec

pd4, pd4, 4d7, 2d7, 5d7, pd5
Tirallongues de Manresa

Tirallongues de Manresa

pd4, 3d6a, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, 3d7, 3d7s, 4d7, pd5

Poble Sec:

Castellers del Poble Sec

Castellers del Poble Sec

pd4, pd4, pd4, 7d7, 2d7, 3d7s, pd5, pd4, pd4
Castellers d'Esplugues

Castellers d’Esplugues

pd4, 5d7, 4d8, 3d7s, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, idpd4, 5d7, 3d7s, 4d7a, pd5

Terrassa:

Minyons de Terrassa

Minyons de Terrassa

5d8, 2d8f, 3d8, pd7f, Pilar de 5 amb folre” style=”cursor: help;”>pd5f
Castellers de Cornellà

Castellers de Cornellà

4d7, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

id3d7, 3d7, 3d7s, 4d7, pd4, pd4

VISCA LA COLLA DELS CASTELELERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

XI ANIVERSARI DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

XI Anviersari dels Castellers de la Sagrada Família!!!   Vam arribar a la diada del nostre onzè aniversari en un gran estat de forma. Estàvem fent la millor temporada de la nostra història, portàvem el doble de punts que a la temporada anterior, havíem tornat a carregar el 4d8 i el més important, abans de l’estiu havíem descarregat el nostre primer 2d7. Malgrat que la Mercè no havia sortit com ens havíem imaginat, el concurs7 ens va treure el mal sabor de boca. L’assaig anterior a la nostra diada ens havia sortit simplement perfecte, i malgrat no haver pogut gaudir gaire, per motius personals, dels actes previs a la diada castellera, vaig tenir coneixement de que tot havia anat rodat.

Diumenge la colla, precedida de la Farfolla, va sortir del local en cercavila cap a la Sagrada Família. Vaig notar una certa ansietat a la colla, estàvem segurs de assolir els nostres objectius però hi havia pressa per fer-lo. La veritat és que hi havia calma, però calma tensa.  Un cop vam arribar al carrer Marina el temps va passar ràpidament, gairebé no m’havia adonat i ja descarregàvem els pilars de benvinguda, em va semblar que seria una actuació ràpida, em vaig equivocar.

Principi de l'onzè aniversari dels Castelelrs de la Sagrada Família!!!

   Vam sortir de torre de 7, no volíem repetir l’experiència de la festa major de Barcelona, sincerament penso que l’estratègia va ser encertada, però l’execució no va ser l’adequada. El primer i2d7 ens va deixar perplexos, la torre estava perfecta, preciosa, però la canalla no va voler pujar. Tot seguit descarregàvem el 3d7ps, marca de la casa, per no perdre ronda. Vam començar la segona ronda amb els ànims força intactes, sabíem que encara podíem assolir els nostres objectius, però va esclatar la tempesta perfecta de negativitat. El segon i2d7 ens va deixar glaçats, va ser gairebé calcat al primer, no ens ho podíem creure. En el  primer i4d8 no va arribar a pujar la canalla i quan va arribar el segon es van confirmar els pitjors pronòstics. Finalment ens vam rendir i malgrat la decepció evident, encara vam tenir collons, i ovaris, per descarregar el 5d7.

El castells de SaFa!!!

   Enguany ens van acompanyar a plaça els Castellers de la Vila de Gràcia i els Moixiganguers d’Igualada, totes dues colles van fer un gran esforç que els honora, però van tenir sort diversa. Els blaus ens van oferir la millor actuació del matí amb tres espectaculars castells de 8 pisos descarregats de manera impecable. Els morats per la seva banda van intentar el 4d8 i el 2d7, però, com nosaltres, no van tenir sort. No cal dir que les seves mans i els seus ànims van ser fonamentals per nosaltres, sense aquestes dues colles amigues no haguéssim tingut forces per lluitar fins l’últim alè, moltes gràcies colles convidades!!!

Els castells de les colles convidades!!!

   Com mana la tradició la diada castellera va finalitzar amb els tradicionals pilars de comiat, en el nostre cas el p5ps. Després de la diada castellera van haver llàgrimes de frustració i abraçades de consol, els ànims estaven realment baixos, i malgrat els intents d’animar la festa ens feia falta temps per empassar-nos el gripau.

   I res millor per fer baixar el gripau que una bona paella. Per segon cop consecutiu la bona feina del pare de la Foix i del seu ajudant van demostrar, si és que algú ho dubtava, que els mals de l’ànima son menys amb la panxa plena i satisfeta. Compartint taula amb els companys ens vam anar llepant les ferides, i fins i tot alguns encara van tenir ganes de continuar la festa al nostra local.

Final de l'aniversari!!!

   Personalment em queda la decepció de no haver pogut acomiadar a la tècnica com es mereixien. Com ja sabeu en Jordi ha marxat a terres molt i molt llunyanes per temps indefinit, i l Òscar ja fa setmanes que treballa a terres britàniques, per tant ja podem dir que la “tècnica de l’Albert” ha arribat al final del seu camí. Temps hi haurà per valorar com han estat aquests anys, però no hi ha dubte que han estat els millors anys de la colla, fins el moment. No voldria acabar aquesta crònica sense donar un avís per navegants, la tècnica que acomiadem s’ha caracteritzat per ser competent, treballadora, tenaç, vitalista, fiable, eficient,  i engrescadora, però si hi ha un tret que realment els defineix aquest és el seu seny. Moltes gràcies companys per haver fet gran el nom dels Castellers de la Sagrada Família!!!

SaFa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

RESULTATS:

Moixiganguers d'Igualada

Moixiganguers d’Igualada

pd4, id4d8, i2d7, 3d7, 4d7, pd5
Castellers de la Vila de Gràcia

Castellers de la Vila de Gràcia

pd4, pd4, 2d8f, 7d8, 3d8, pd5, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, id2d7, 3d7s, id2d7, id4d8, id4d8, 5d7, pd5s

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

AMPOSTA – 2013

Comença el bateig!!!

   Fa molts anys que llueixo amb orgull la camisa dels Castellers de la Sagrada Família, però malgrat ser un dels membres actius més antic de la colla, no vaig formar part del seu naixement. Potser és per això que em feia una especial il·lusió el bateig de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, no només he participat en el seu bateig, vaig ser-hi en el seu Big Bang, tot just quan al Boi se li va acudir una idea.

   Vaig tenir la meva primera presa de contacte amb l’embrió de la futura colla la passada setmana santa. Els ampostins de la colla ja feia temps que havien començat a fer el somni realitat. Encara eren pocs però estaven molt engrescats per portar el fet casteller més enllà de la zona tradicional, sincerament vaig pensar que ho tirarien endavant i no em vaig equivocar. El meu interès en la nova colla va anar creixent, em feia patxoca veure a l’Albert, la Meri, el Picot i tota la resta d’ebrencs tant feliços amb el titànic esforç de parir una nova colla castellera.

   A l’abril vaig tornar a veure el futur nucli dur de la nova colla participant amb les futures colles padrines en la diada d’El Vendrell. No els vaig tornar a veure fins l’estiu, ja se’ls hi veia una tècnica prou ferma per afrontar el repte del bateig, tant és així que estaven més preocupats pel “verkami” que pel bateig pròpiament dit. No cal dir que van aconseguir àmpliament els seus objectius financers, i gràcies a una excel·lent planificació d’assajos i actuacions, i aquí deixeu-me dir que es fa ben palès l’origen safenc de la colla ebrenca, van aconseguir també un increïble bateig.

Pre-bateig!!!

   El destí en forma de calendari va voler que el bateig de xiqüelos coincidís en el mateix cap de setmana amb el Concurs7 de Torredembarra, una responsabilitat doble i de nivell extra, no podíem fallar ni a un lloc ni a l’altre. De com va anar el diumenge us parlara el meu company, jo per obrir boca us diré que per mi va ser en el seu conjunt, més enllà de les construccions assolides,  una de les millors actuacions que hem fet mai.

   Quan l’estiu passat l’Agustí orgullosament em va mostrar la plaça a on pensaven batejar-se, poc em podia imaginar que en el dia assenyalat estaria tan plena com va estar. L’ambient posava la pell de gallina, i això que deien que l’Ebre no és zona tradicional de castells. Desgraciadament vam arribar molt justos de temps i no vaig estar gaire al cas dels actes previs a la diada castellera, però es notava que la plaça, plena de gom a gom, estava gaudint d’una moment únic, irrepetible, el naixement dels blaus de l’Ebre. No cal dir que la nova colla es veia nerviosa, anaven atrafegats ocupant-se dels últims detalls abans de començar a alçar castells, però tots reflectien als seus somriures que afrontaven la diada amb el màxim convenciment, només espero que la meva colla afronti amb la mateixa confiança i el mateix convenciment els reptes del nostre aniversari.

Comença la diada!!!

   El primer que em va cridar l’atenció d’aquesta nova plaça castellera va ser el reverencial silenci que es feia arreu quan començava el toc. Es notava el respecte dels espectadors per la nostra feina, ja voldríem moltes colles tenir un públic tan respectuós i alhora tan entusiasta. Com no podia ser d’una altra manera la màxima expectació va ser pels castells de la colla batejada, la tensió era màxima, si volien descarregar tres castells haurien d’estrenar un, el 4d6a.

   La bona feina feta per la nova tècnica havia arrelat entre les camises blaves, evidentment tenen un llarg camí que recórrer i molt per aprendre, però no tinc cap dubte que la història de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta serà una història d’èxit. Van començar l’actuació amb el 3d6 i tot seguit van aixecar el límit de la colla amb un treballat, i en moments èpic, 4d6a. L’últim castell que van aixecar va ser un solvent 4d6 que gairebé acaba amb la bufera dels grallers de llarg que van fer el toc d’aleta.

Els primers castells oficials de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta!!!

   Pel que fa als padrins he de dir que ambdues colles ens vam prendre la tasca molt seriosament. Els Nens del Vendrell van descarregar els castells bàsics de 7 més el 4d7a, pel que fa a nosaltres vam descarregar el mateixos castells canviant el 4d6a pel nostre estimat 3d7ps. Evidentment les dues colles volíem fer un bon paper, però aquell vespre el principal deure de les colles padrines va ser donar mans i alè a la colla batejada, i ho vam fer amb escreix. Amb les mans que hi havia a cada castell dels ebrencs es podria haver aixecat fins i tot castells de gamma extra, bé potser no tant, però Déu n’hi i do.

Els castells dels padrins!!!

   El final del bateig va ser apoteòsic, després dels pilars de comiat, en el nostre cas un p5ps, els ebrencs van aixecar un pilar de 3 per cada poble amb representació a la colla. Va ser impressionant veure el munt de pilars simultanis tots ells coronats amb una bandera del poble al que representaven. Després el flamant nou cap de colla, com no podia ser d’una altra manera, va fer el seu primer discurs oficial i tot seguit va arribar el bateig, el de veritat, l’humit, el que totes les camises de la colla es mereixien, ara si que ja eren una colla castellera amb tots els honors. I aquí no va acabar la festa: parlaments dels presidents i intercanvis de regals, cants encoratjadors i com no, la tradicional polca. El bateig s’havia acabat, però encara quedava el sopar i la festa final.

Final del bateig!!!

   Els amfitrions i gran part de les colles padrines ens vam anar a sopar al local d’assaig dels blaus. Tots plegats vam passar bons moments comentant lo que acabàvem de viure mentre omplíem la panxa i remullàvem la gola. Mentre esperàvem els concerts vam passar una estona molt divertida, jo no vaig aguantar gaire, l’endemà ens esperava un dia apassionant i ple de reptes malgrat no portar els castells límit de la colla. Quan em vaig llevar i em vaig dirigir cap al punt de recollida cap a Torredembarra el panorama de la colla era desolador, la factura d’una nit de gresca era evident, una pregunta em mortificava, seriem capaços d’afrontar amb garanties la diada que teníem per endavant? Aquesta història que us l’expliqui l’altre.

Feina feta!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats:

Nens del Vendrell

Nens del Vendrell

pd4, pd4, 3d7, 4d7a, 4d7, pd5
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta

pd4, pd4, 3d6, 4d6a, 4d6, pd4
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, 3d7, 3d7s, 4d7, pd5s

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

I

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA!!!

LA MERCÈ – 2013

Mai som prou conscients de qui ens pot estar mirant!!!   Quan un fa un examen pensant que traurà un 10 i després treu un 5 és inevitable sentir-se decebut, mentre que si un espera que la seva nota sigui un 0 i finalment aconsegueix un 5 doncs evidentment es sent eufòric. Des de fora sempre hi haurà qui et feliciti per a com a mínim haver aprovat, independentment de quines fossin les teves expectatives, però en el fons mai podràs evitar jutjar el que has aconseguit en funció de les maleïdes expectatives. Malgrat com ens jutgem a nosaltres mateixos, que ningú que no sigui de la colla no oblidi que ja li agradaria a moltes institucions de qualsevol àmbit tenir l’evolució, en positiu, de la que hem gaudit els Castellers de la Sagrada Família en aquests, encara no, quatre anys de l’actual tècnica.

Vaig llevar-me descansat, no em feia mal res i estava tranquil, no gaire comunicatiu, però no notava l’ansietat de situacions similars. L’últim assaig havia estat un èxit aclaparador, tant per les proves descarregades com per l’assistència de gent. Ho havíem treballat tant, tantes tardes dedicades a la colla, tanta feina social i de comunicació: vídeos, cròniques, revista, facebook, twitter, web, i assaig “porta un amic” havien estat el nostre cavall de batalla per assolir un somni.

Jo que he sortit de Sant Jaume amb només dos pilars descarregats, no podia creure que algun dia ens arribaríem a plantejar una diada de locals com la que volíem fer. Però allà estava jo, amb la camisa de la colla, caminant cap a la Basílica de la Mercè, emocionat i poc comunicatiu. Vaig anar trobant-me companys, els metres finals els vaig fer amb el Xesco, ell si estava comunicatiu. Al poc d’arribar es va donar la notícia de que el pilar en honor a les autoritats de la ciutat es suspenia per la presència d’un grup de manifestants contra l’agònica situació econòmica en que viu la Catalunya actual. Una estona després ens enfaixàvem per sortir en cercavila cap a la plaça Sant Jaume.

Les autoritats es queden sense pilars!!!

   Mai sabem com acabarà la diada castellera de la Mercè, però tothom a la colla sap que comença amb la millor cercavila de l’any. Cantar i ballar al ritme dels nostres incansables músics és una experiència euforitzant, però veure i escoltar els turistes deixar-se la gola amb la sintonia de l’Escurçó Negre, magníficament interpretada pels nostres grallers i tabalers, no té preu.

La gran cercavila dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   La gentada que hi havia al carrer Jaume I era impressionant, ja estic habituat a tenir problemes per muntar el pilar per la presència de públic, però en aquesta ocasió literalment no podia ni caminar i molt menys muntar una pinya. Finalment es va poder muntar un cordó de seguretat suplementari per poder muntar el pilar. Mentre caminava uns metres per davant del pilar vaig recordar una de les meves primeres actuacions a Sant Jaume, el nostre pilar va caminar tot just tres passos abans de caure, llavors em vaig girar cap a l’Ester i molt seriós li vaig preguntar si allò comptava com caminat, em sembla que encara riu. Aquest cop el pilar va caminar una mica més, i va girar, i evidentment es va descarregar.

Pilar d'entrada a la plaça Sant Jaume dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vam començar la primera ronda com un coet, només cal veure la retransmissió de BTV i es veu clarament la rapidesa amb que vam començar l’actuació. Per dins no va ser tan fàcil, suposo que per la gran quantitat de públic que teníem literalment a sobre, el castell estava molt tancat, em va ser impossible trobar una posició còmoda per aixecar-lo, però gràcies als aixecadors i al contrafort la nostra rengla va pujar com les altres i en un moment el 3d7ps estava carregat i descarregat. Xop de suor vaig fer via cap a l’ajuntament, necessitava aigua, ombra, i espai al meu voltant.

3d7ps dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vaig passar una bona estona dins de l’ajuntament veient com les altres colles feien els seus castell, certament la diada estava carregada de històries de superació, i finalment aquesta va ser la millor Mercè de la història. Per a la història i per a les estadístiques quedaran el 3d9f dels Castellers de Barcelona, el 7d8 dels Castellers de la Vila de Gràcia, el p7f dels Castellers de Sants, el 2d7 dels Castellers de Poble Sec i el 5d7 de la Colla Castellera Jove de Barcelona No hi ha cap mena de dubte de que les colles barcelonines hem sabut aprofitar l’embranzida que ha agafat el fet casteller gràcies a una tempesta perfecte que ha provocat que la gent s’interessi més que mai per la nostra activitat. Cal remarcar que la diada va estar dominada per la bona sintonia que existeix entre colles més enllà de les lògiques rivalitats.

Els castells de les colles barcelonines!!!

   Vaig sortir del meu refugi per començar a muntar el 4d8, el veritable castell límit de la colla. Intentat i carregat un cop l’any passat, descarregar aquest castell havia estat l’obsessió de la colla des de que vam tornar de vacances amb el 2d7 descarregat. En la meva modesta opinió els assajos que havíem fet demostraven sense cap mena de dubte que el podíem descarregar a plaça, alguns fins i tot diuen que el portàvem millor assajat que el del nostre aniversari, jo no filaré tan prim, però per a mi hagués estat una estupidesa no haver-ho portat a plaça després de com de segur s’havia mostrat el castell al nostre local.

   La pinya es va muntar prou ordenada, prou ferma i prou convençuda de descarregar-lo. Jo vaig afrontar el castell amb relativa calma, excitat per la transcendència del moment, però em vaig trobar còmode. Malgrat el que pugui semblar tenir dos pisos de gent per sobre i no escoltar el toc és fins i tot tranquil·litzador i et permet aixecar la vista per gaudir del castell d’una manera que no passa en els castells de 7. Amb el “quarts amunt” tot es va precipitar, vaig començar a notar que el pes baixava amb ganes, m’anava endavant i la meva agulla em va ordenar aguantar la posició, vaig tensar el meu cos i vaig moure lleugerament el maluc i recolzant-me suaument en el Carles vaig escoltar l’aleta. Em trobava força bé, només un lleuger pessigolleig en els dits de la mà esquerra, però aguantava la posició i em vaig preparar pel que preveia que seria una llarga descarregada.

   No va ser així, el castell va caure quan encara no havia sortit la canalla. Ràpidament es va veure que havia estat una caiguda neta, no arribaven notícies de cap lesionat greu, i els que havien estat atesos era més per compliment del protocol sanitari que per un perill real de lesió. Malgrat que les notícies de la caiguda no eren gens negatives una desafortunada carambola va fer que amb el 4d8c també caigués el 2d7 sense ni tan sols haver-lo intentat.

4d8c dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vaig sortir de la caiguda animat, semblava que ningú s’havia fet mal i vaig imaginar que si al que havíem fet li sumàvem el 2d7 ja podíem estar ben contents; poca estona després el somni es va esmicolar. Els primes membres de la tècnica en sortir de l’ajuntament van anunciar que acabariem la diada amb el 5d7. El desconcert es va estendre com una taca d’oli per la colla, molts no podiem entendre que haguessim de pagar un preu tan alt per una caiguda sense conseqüencies.

   No cal dir que la colla va respondre a la situació creada de la millor manera possible, descarregant un sòlid 5d7 amb ràbia i orgull a parts iguals. No semblava que acabessim de fer la millor Mercè de la nostra història i que haguéssim igualat la diada del nostre aniversari. No semblava que acabessim de carregar el segon 4d8 safenc. Quan va acabar el 5d7 vaig veure masses caps mirant al terra.

5d7 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Per si no hi hagués prou enguany ens havia de tocar fer el pilar al balcó, i la malastrugança es va acarnissar amb nosaltres. Vaig poder veure el pilar perfectament, i massa tard em vaig adonar que la proximitat al tapís que penja del balcó dificultaria enormement la feina de la Silviki. Desgraciadament no em vaig equivocar i el pilar va caure, resultat: dos lesionats lleus i la colla totalment estabornida.

   Menció a banda mereix l’espectacle ofert pel personal sanitari de guàrdia a la plaça. De que serveix tenir tot un equip de para-mèdics si són incapaços de distingir entre un perill real de lesió greu i un petit cop sense importància? Quin protocol els hi atorga la facultat d’arrencar un nen que gairebé no plora del braços de la seva mare, i tombar-lo, immobilitzar-lo, i gairebé practicar-li una desfibril·lació?  Realment cal tornar-se a plantejar el protocol sanitari per a que un nen al que no li passa res no acabi totalment aterrit. Perdoneu però algú ho havia de dir.

ip5 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   La diada castellera va acabar amb la trista caiguda, vam batejar les noves camises i vam entonar els nostres càntics de guerra però no ens vam recuperar. No va ser la gran festa d’altres cops, malgrat que ens vam repartir pels voltants per anar a dinar en grups més o menys grans, i que després un bon grapat es va anar de cercavila, a ningú se li escapava que per damunt dels elogis rebuts i les felicitacions pel nostre segon 4d8c, flotava el sentiment de podíem haver fet més, molt més.

   Un altre cop s’ha fet pales que no sabem caure, potser ha arribat l’hora de que tots plegats anem a fer una sessió de vídeos de caigudes i de com, les grans colles,  després de caure d’un castell de 9 s’aixequen ràpidament per fer un gamma extra. Fer castells implica un risc no més alt que el risc que té la vida en si mateixa, per això fem castells, perquè es poden fer, perquè una caiguda no és el final de res, és el principi del següent castell.

 El carro gros és un salt endavant de la colla, per descarregar-lo ens farà falta força, equilibri valor i seny; de força, equilibri i seny anem sobrats, però i de valor? No vaig veure gaires somriures abans de començar el 4d8, jo tampoc somreia. Volia fer el castell, estava segur de que era al meu abast, però li tenia un respecte excessiu, i com jo la resta de la colla. Un 4d8 es comença amb un somriure als llavis i malgrat el dolor, el patiment, l’esgotament, el somriure no l’hem de perdre mai, o és que SaFa no és mereix el millor dels nostres somriures? O potser és que hi ha algú de la pinya, el tronc o la canalla que no es senti orgullós de haver estat escollit per participar en un carro gros safenc? És aquesta la lliçó que ensenyem als nostres petits, que al primer entrebanc toca retirada? Que pit i collons són paraules buides? Que el valor és pels altres? Que no tenim sang a les venes?

   Tingueu-lo clar, si accepteu la camisa castellera accepteu els seus valors; força, equilibri, valor i seny i si no, no sou mereixedors de vestir una camisa suada d’èpica, glòria i sacrifici. I per aquells que pensin que tot això no paga la pena, que ho provin, i el dia que després de descarregar el 4d8 i el 2d7 a plaça, es trobin flotant per damunt del resta de l’humanitat, amb el pit inflat d’orgull i els ulls plorosos de tanta felicitat, que vinguin i em diguin que no valia pena. El 4d8 del nostre aniversari i el de la Mercè encara no s’han acabat, toca descarregar-los, en aquesta colla ningú dóna per acabat un castell fins que els nostres músics no fan sonar l’última nota de la sortida llarga.

EntidadQ, irreverent i orgullós membre dels Castellers de la Sagrada Família.

Final de la festa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics de la colla!!!

RESULTATS:

Pde4cam, 5de8, 3de9f, 4de8a(c), Pde5

Pde4cam, 5de8, 3de9f(id), 3de9f(id), 2de8f, Pde7f, Pde4, Pde4, Pde4

Pde4cam, 2de8f, 7de8, 3de8, Pde6

Pde4cam, 3de7s, 2de7, 7de7, Pde5, Pde5

Pde4cam, 3de7s, 4de8(c), 5de7, Pde5(i)

Pde4cam, 4de7a, 5de7, 4de7, Pde4, Pde5, Pde4

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!