Category Archives: Altres

DE CALÇOTADA A CALÇOTADA – 2014

La calçotada de l'acroioga!!!   Queda clar que som una colla de tradicions, i una que últimament ha arrelat amb força és la de participar amb una sola setmana de diferència en dos calçotades, per una banda la del barri i per una altra la pròpia, la de la colla.

Enguany l’atípica diada castellera amb motiu de la calçotada popular del nostre barri era, com mana la tradició, la segona actuació castellera de la temporda, una temporada en que la colla està mudant la pell, o dit d’una altra manera tenim moltes i destacades absències però també molta gent nova amb ganes i paciència per aprendre el noble art de fer castells humans. Per tot això és de vital importància que tots els que estimem aquesta colla fem un màxim esforç per portar endavant un projecte que de ben segur ens donarà molts moments de felicitat. La presència als assajos no és la necessària, i el que és més greu, d’assaig a assaig canvien moltes cares, així que imagineu si tots coincidíssim alhora, ja us dic jo que el 4d8 s’ens quedaria curt. Des d’aquest bloc, un parell de SaFA, el Felipe i el Gaby, fem una crida a totes les camises dels verds de l’eixample a que deixin petit el local d’assaig, a que tenyeixin del nostre verd las places a on anem a actuar.

Els somriures de SaFa!!!

   La diada castellera de la calçotada del barri, a la que som l’única colla castellera, va servir per anar rodant gent en els pocs castells de 6 que hauríem de fer enguany. Alternant els nostres castells amb els balls de La Bastonera de l’Eixample vam passar un matí de dissabte diferent i divertit, no es pot demanar res més.

   Per si no hi hagués prou el cap de setmana no va acabar fins diumenge al vespre, moment en que la colla va fer un p4 amb motiu del Barcelona Magic Line, una marxa popular organitzada per l’Obra Social Sant Joan de Déu per captar fons per a l’atenció de persones en situació de vulnerabilitat.

El primer cap de setmana de calçots!!!

   Abans de la calçotada de la colla vam trobar temps per fer una actuació comercial, un 3d6p amb motiu de la proclamació de Barcelona com capital de la sardana de l’any 2014. El nostre castell va formar part de la festa inaugural coordinada per Montserrat Colomé, de Comediants, en col·laboració amb Amunt Produccions i més de 400 participants d´entitats de cultura popular de Barcelona. Com no podia ser d’una altra manera el castell es va descarregar al crit de “la cultura és nostra”.

3d6a dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Finalment va arribar el diumenge i la colla, i 2000 calçots, van marxar de calçotada cap al càmping El Pol d’Arbúcies. Encapçalats per l’Anton i l’Àngel, mestres calçotaires i panxurraires de renom, les 124 animes que formàvem part de l’expedició vam prendre possessió del nostre espai habitual amb moltes ganes de passar-ho bé. I a fe de Déu que ho vam aconseguir; mentre els més generosos i treballadors preparaven l’àpat, els més penques ens dedicàvem a aprofitar el gran dia que feia participant de les agradables converses o de les diferents activitats que tenien lloc.

Comença la calçotada!!!

No cal dir que la novetat més notòria de la calçotada va ser l’acro-ioga, seguit molt de prop de les carxofes, que va desplaçar al futbol que fins enguany sempre havia estat l’activat amb més participació. Va ser curiós veure el munt de cossos que adoptaven posicions obscenes mentre es mantenien en precari equilibri, evidentment els malabars i caminar per la corda fluixa van acabar de fer d’aquesta calçotada la més hippie de la nostra història.

La calçotada dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Després d’endrapar totes les viandes possibles va arribar el concurs “Postres Amunt” que va guanyar amb tota justícia, o això suposo perquè jo no vaig arribar a temps de tastar-lo, el Russo. Un cop més la velocitat a la que van desaparèixer els postres va demostrar que si que hi han coses que van més ràpides que la llum, la nostra gent devorant els postres del concurs. Però cap problema perquè una colla ben alimentada fa millors castells.

Els meus acompanyants i jo vam ser dels primers en marxar, per obligacions que no per ganes, no sense abans haver-nos fet l’habitual foto de colla. Un any més només puc felicitar als organitzadors de l’acte per lo bé que va sortir tot, i és que fins i tot m’han dit que truquen a Sant Pere per demanar el clima perfecte per anar de calçotada.

La colla!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

NO NOMÈS CASTELLS

Quan toca fer castells som bons , molt bons , però de tant en tant toca fer altres coses perquè SAFA es una colla diferent i si es tracta de fer gresca també ho sabem fer molt bé . El cap de setmana de germanor i el sopar de Nadal son dos clars exemples , dos cites tradicionals de la colla que juntament amb la calçotada i les colònies de canalla formen la part més important del calendari lúdic dels Castellers de la Sagrada Família …. i que es puguin fer molts anys més !!

CAP DE SETMANA DE GERMANOR 2012.

Vam quedar tots plegats a la cantonada habitual el dissabte al matí i ja es notava que hi havia ganes de passar-s’ho bé  , la gran temporada que hem fet ja finalitza i ara es hora de relaxar-se i passar-s’ho bé amb la gent amb la que hem compartit moments màgics i el Cap de Setmana de Germanor es una ocasió única per a fer-ho . Entre els que abarrotàvem el autocar i els que van vindre amb el seu cotxe ens vam ajuntar  més d´un centenar d´esperits  safencs  amb l´objectiu  de fer gresca de la bona i que vam quedar ben servits encara que va passar el temps volant , i es que quan t´ho passes tant bé sempre et quedes amb ganes de més . El viatge va ser  llarg  però molt animat  ja que tothom estava molt  content  i expectant ( i si no mireu les fotos al fòrum de la colla ) davant  les possibilitats que oferia un  cap de setmana superlatiu .

Quan per fi vam arribar  a “La Manreana”  ens va rebre la pluja  , fred , fang  i pudor a garrins ….   Ah!  la natura , quina meravella …….   però això no aturaria la trempera safenca  . Es cert que el plugim no va deixar de caure dissabte i diumenge i no ens va deixar gaudir del 100 % de les instal·lacions però no es menys veritat  que vam aprofitar totes les hores del dia … ( i de la nit )  en un paratge ideal per aquest tipus de sortides . Els nombrosos animals de la granja van fer les delícies dels mes petits i no tant petits  i així vam poder veure pollastres , cabres , ovelles , garrins , cavalls , ases … i estruços !!! . De totes maneres deixeu-me dir que durant aquell cap de setmana va haver-hi més bèsties a fora que a dins … he he .

Després de decidir  a on dormiria … o no  cadascú   i explorar una mica la granja va arribar l´hora  del dinar de carmanyola i el cafetó on vam devorar el que

portàvem fet de casa ja que hi havia gana  , va ser la primera presa de contacte amb el menjador  que era bastant ampli i funcional  i que al cap d´una estona es va convertir en sala de jocs de taula on es van començar a desfermar les passions  lúdiques  que portàvem tots plegats  . Al mateix temps i desafiant el plugim exterior , es celebrava una intensa competició de Ping Pong  al “pavelló esportiu cobert” que feia les delícies del públic i jugadors  , qui mes qui menys va poder mostrar els seus cops amagats i es va poder veure un nivell molt
interessant  , potser podríem organitzar un torneig inter-casteller de Ping Pong   !!!!  , amb una mica d´entrenament  tindríem moltes possibilitats ….

A jugar !!!

Per a la seva part la canalla s´ho passava d´allò més bé amb les activitats que els hi van organitzar  i en les que vam poder participar tots , dels molts jocs que es van fer van destacar el “concurs de poms“ on el petits feien de tècnica i els grans feien de canalla i un altre força curiós on dos persones feien d´ estàtues  amb una posició determinada coberts per un llençol i altres dues havien d’endevinar   com estaven posats  palpant   a traves del llençol i fer la mateixa figura  , s´ha de dir que el nivell ´encert  va ser bastant elevat així com el riure entre el personal El joc de la estàtua.present .

Seguia plovent i queia la nit mentre s´apropava el moment més calent  del cap de setmana de germanor , literalment . Però abans tocava sopar i estrenar el sistema de torns de treball que es va posar en marxa durant aquesta germanor  , Ping Ponghaig de dir que personalment em va semblar un gran encert  , tothom tenia alguna feina a fer en algun moment del cap de setmana  ( parar taula , cuinar , desparar taula i neteja … ) i d´aquesta manera va quedar tot molt repartit  i va

Primer torn de Cuina !!permetre a tothom gaudir de totes les activitats  que es van fer  a canvi d´una o dos hores de feina  entre dissabte i diumenge  , a més a més , cada equip tenia un “jefe” i es van poder veure algunes corredisses curioses  de cerca i captura de membres d’un torn.  Us  en recordeu que al sorteig d’activitats del Xè aniversari al Martí li va tocar una classe de treure foc pels queixals a càrrec del nostre “fakir/casteller/lluitador de capoeira/vés a saber quantes coses més”  que  es en López ? , doncs bé , havia arribat el moment  de veure els resultats en aquella Nit de Foc particular que vàrem muntar.  Primer va fer en López una exhibició del seu talent de transmutar el Cola Cao  en flames  ( si , si , res de benzina , querosè , alcohol o  semblant … el material inflamable era Cola Cao !! )  i després el Martí es va defensar com va poder … inclús va aconseguir apagar la torxa !! , impressionant !!  . Tothom que va voler va provar també amb major o menor èxit la seva Nit de Fochabilitat de treure foc per la boca i malgrat l’espectacularitat del fet i de que les celles d’algú van estar a put de quedar socarrimades  , el perill real de la activitat era morir ofegat amb el Cola Cao  ( proveu de empassar-vos una cullerada gran de Cola Cao en pols i sabreu del que parlo ) . Afortunadament ningú va prendre mal  i tots van poder seguir amb les seves fogositats  a la  festa-disco-show  amb barra lliure que va tindre lloc a la sala gran  , el clímax del Cap de Setmana de Festa GrossaGermanor . Ballarugues i converses molt animades  i sobretot , la batalla de karaoke definitiva que va sorgir espontàniament  a un racó de la sala , dos equips , dos maneres de veure el mon , dos generacions diferents es van desafiar en un xoc de cultures  espatarrant …. d’una banda l’equip dels “joves” comandat per el Xuso , la Irene i el Marcel i per l’antre costat l’equip dels “no tant joves” liderat per la Romi i la Loli  . Un dels equips cantava algun fragment de cançons clàssiques molt conegudes dels anys 80 en endavant  i l’altre  equip responia al poc amb un altre tema . Els dos equips ho van donar tot , es van deixar la veu , l’anima i tot el que tenien i al final …..van guanyar tots dos !!  ja que van acabar cantant tots junts els èxits d’ahir i d ‘avui  en una paràbola plena de significat i es que amics , som castellers de SAFA i l’esperit d’anar tots a una per el mateix objectiu el tenim gravat a la nostra consciència.

La sortida del sol diumenge va tenir dos significats diferents per als que estàvem a “La Manreana”  , per a uns començava un nou dia i per altres s’acabava una nit  llarga i dura que cobraria el seu peatge més endavant ….  El matí del diumenge va ser propietat de la canalla ja que la major part del jovent encara trigaria una bona estona a tornar a la vida de forma esglaonada …..  El personal de la granja va organitzar un tour per la granja per als mes petits i així vam aprendre entre d´altres coses a munyir una vaca  , les diferents classes de cavalls que hi ha , vam A cavall !!netejar-los  i raspallar-los i finalment la canalla per poder fer una volta al recinte al damunt d’un dels equins de la granja .  Jo personalment tenia torn de cuina per al dinar de diumenge així que vaig anar cap allà on ja estava la major part de l’equip amb la Monné com a mestre de cerimònies disposats a fer el menjar de tota la tropa , uf , quina responsabilitat !!! . Pollastre al forn amb patates ara l’opció escollida però  .. oh sorpresa !! , no va poder ser …. i no va poder ser perquè  al treure el pollastre de la nevera ens vam adonar de que alguna cosa no anava bé i les sospites es van confirmar en obrir el primer paquet …s’havia fet malbé , TOT .  El pollastre era més apte per a fer una pel·lícula de zombis que no per a menjarse’l  així que el vam haver de llançar tot i tirar d’imaginació , al final vam salvar la situació  amb amanida , patates al forn i macarrons per un tub ….missió complida .

I amb això va arribar l`hora de plegar veles , de fer la bossa lluitant contra el terrible impuls de tombar-se al llit i fer una migdiada  per recuperar una mica de son . El Cap de Setmana de Germanor finalitzava amb sensacions immillorables , ens ho havíem passat molt bé amb companys d’esforços safencs i havíem demostrat una vegada més que el millor d’aquesta colla realment es la seva gent , el temps passa despresa quan estàs de gust i més encara envoltat de companys/amics/família que es el que es en realitat aquesta gran colla .

Abans de marxar , això sí , torcava fer-se la foto de germanor i va ser amb ase inclòs … al final es va quedar sense  nom el ruquet però sort que en va tenir ja que si un gat es por dir “quatre de vuit” , com es podria dir ell ……..

Fins a la propera !!!

SOPAR DE NADAL 2012

Per segon any consecutiu el punt de reunió escollit era el local del Foment Martinenc , l’any passat va anar molt bé i vam veure que el local s’adaptava perfectament a les nostres necessitats així que vam decidir repetir amb el Les Gales d'en Joan2beneplàcit dels administradors del local . Enguany era un sopar especial ( al igual que la temporada que ja finalitza )   ja que en aquesta ocasió celebràvem també el Xè  aniversari dels Castellers de la Sagrada Família  , aquesta efemèride mereixia les millors gales de tothom així que havíem d’anar vestits de vint-i-un botons per donar-li a la nit un toc de classe i glamour …….  Crec que ho vam aconseguir sobrada ment  , la gent va vindre vestida de diferents estils , normal , arreglat però informal , vestits de nit , de boda  , de cap d’any …… tots molt macos i maques encara que ningú va arribar a les cotes d’originalitat d’en Joan2 i la seva armilla de gala … o més ben dit , de “Gales“ ja que portava imatges de totes les gales imaginables ( Gala Placídia  , la Gala de Dalí …. etc ) je je … bona pensada Joan!! .

Tots wapos

El sopar va tindre el mateix format que l’any passat , un pica-pica abundant i de Que bo  !!!qualitat per a tots el gustos ( jo al menys no em vaig quedar amb gana i aquells que em coneixen saben que aquesta es una dada important ) on a part de menjar vam poder comentar amb els companys , mentre ens alegràvem la vista en mig de tanta bellesa que hi havia , l’any que hem passat i els que tenim per endavant . Després dels postres i quan ja estàvem ben tips de menjar van arribar els tradicionals brindis a càrrec del president i del cap de colla i aquí vam tindre la primera sorpresa agradable  i es que sen’s va anunciar que SAFA tindrà una actuació a Bèlgica  durant el 2013 !!!!  buaaalaaa  que xulada !! , un senyor premi per a tota la Colla en reconeixement a la feina ben feta .

Després vam gaudir de l’espectacle que va combinar els vídeos amb les actuacions ,  enhorabona als nois de comissió d’audiovisuals per la feina feta ja Espectacles dels bons !!que els vídeos eren genials tots , els de conya i l’especial Xè aniversari  … quantes emocions juntes !!! …  El mateix es pot dir dels espectacles ( gràcies companys !) , vam cantar nadales amb la canalla que després va fer cagar el Tió  i vam riure molt amb la versió “ampliada”  de  “El Tricicle”  , vam aprendre a ballar i vam quedar impressionats amb  les habilitats amagades de “Míster Bailongo”  , també ens van fer riure de valent “Els valencians” encara que l’últim flash del seu número no fos apte per a Canalla …. je je . En mig de tot això va haver-hi temps de donar el premi porta-amic a en López  i també d’escollir Miss i Mister SAFA  on la Paix  i el David van resultar els mes votats i els que portaran la corona fins a l’any vinent , enhorabona wapos ……. En fí , les hores passaven volant i així vam arribar al final dels espectacles a les dues de la matinada , temps de començar el ball i de seguir la festa per acabar la nit de la millor manera possible.

Festa  grossa !!

He deixat per al final comentar l’altre sorpresa que ens va deixar la nit , encara que en aquest cas no va ser agradable . Nosaltres els de SAFA estem orgullosos de dir que som com una gran família i malauradament aquesta nit ens vam assabentar i vam sentir  la partida d’un dels nostres membres , una partida amb difícil retorn d’una persona molt estimada a la colla . Com ja sabeu estic parlant Molta sort company !!!del Serigne   , un company que s’ha guanyat el nostre cor i respecte amb la seva manera de ser i la seva humilitat i que ara  ha de tornar al seu país . La història del Serigne i la seva lluita per complir un somni es una lliçó vital per a tots aquells que em tingut la sort de conèixer-lo i faríem bé d’aprendre’n alguna cosa i revisar de tant en tant la nostra escala de valors quan parlem dels problemes que tenim …… Serigne marxa sense aconseguir del tot el que volia però no marxa amb les mans buides , hi torna a Touba la seva ciutat , amb un projecte de feina que desitjo de tot cor que vagi molt bé ,  se’n porta també un bocinet de Catalunya i un bocinet de cadascú de nosaltres i s’ en porta una camisa , una camisa verda que diu que Serigne es Casteller de la Sagrada Família i que ho serà sempre allà a on sigui .

Ba beneen yoon Serigne !!!

Felipe , un dels dos.

Xa CALÇOTADA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Abans de començar vull donar el meu condol i una forta abraçada a un amic i company de la colla que no va poder assistir a la calçotada per una desgràcia familiar. Ànims amic!!!

************

   Per ser casteller de la colla només cal assajar molt, anar a les actuacions, i portar dignament i amb elegància la nostra camisa, però per ser safenc cal quelcom més, s’ha d’haver estat com a mínim un cop a la calçotada anual que organitzen els mestres calçotaires i el seu exèrcit de panxurraires.

   Un any més tinc que felicitar a tots els implicats en aquest acte per una feina impecable, cert és que feia un dia més adequat per anar a la platja que per menjar calçots i que aquesta, per diversos motius, no ha estat la calçotada més concorreguda, però ens ho hem passat tan bé que encara que em repeteixi només puc dir que la calçotada de la colla és l’acte no casteller, organitzat pels Castellers de la Sagrada Família, en que millor m’ho passo.

   Enguany he arribat molt aviat al pícnic El Pol, just a temps de començar a descarregar 1500 calçots i tota mena de viandes i begudes que són l’eix central al voltant del qual gira tota la calçotada. Amb la excusa de la feina els més veterans integren als nou vinguts en un ritual que es repeteix any rere any. Quan els primers calçots comencen a fumejar la colla ja és troba dividida en cercles, més o menys grans i de composició variable en el temps, d’animada xerrera amanida per un abundós pica pica i una quantitat d’alcohol suficient, però mai excessiva.

   Quan els calçots comencen  a sortir del seu infern particular ja tothom ha parlat pràcticament amb tothom i tots gaudeixen desinhibits de la festa. Enguany abans de dinar la colla s’ha aplegat per homenatjar als mestres calçotaires que fa 10 anys van encetar aquesta bonica tradició safenca, i amb els calçots a punt de ser devorats tots els participants a la Xª Calçotada Safenca hem rebut un pitet de record d’una data tan senyalada.

   L’orgia de calçots remullats sense mesura en una salsa d’intens color taronja per ser engolits eròticament per part dels comensals és el moment àlgid de la festa. La desaparició dels calçots és inversament proporcional a l’alegria amb que la gent es taca de cendra i salsa, com si d’un anunci de detergent es tractés la colla treu pit, mai millor dit, de la seva brutícia, és fantàstic.

   Els calçots comencen el seu viatge turístic pel nostre aparell digestiu empesos per les botifarres que aporten la dosi de proteïnes tan necessàries per la pràctica castellera, i la cosa no acaba aquí, postres, cafè i tots els complements possibles arrodoneixen el festí, fins i tot un improvisat pastís d’aniversari pels 50 anys del Tino, moltes i blaugranes felicitats company!!!

   La digestió dels calçots es pot fer de moltes diverses maneres, uns fan la migdiada, altres juguen al futbol, molts comparteixen conversa i finalment la majoria opta per participar en un divertit i multitudinari bingo; això si quan els calçots comencen a pujar, baixar, i regirar-se dins l’estómac és l’hora de tornar cap a casa.

 

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

by EntidadQ

VENTS DE CANVI.

    Diu la saviesa popular que cal renovar-se o morir.

Ja feia temps que rumiava un canvi en el bloc, després d’uns quants anys de cròniques castelleres i geganteres de les meves colles sentia la necessitat d’un canvi en el bloc. Cada cop m’era més difícil asseure’m a escriure una crònica i no tenir la sensació de repetir-me, fins i tot podia notar que la síndrome de la pàgina en blanc m’atacava cada cop més sovint. Sens dubte havia arribat el moment de fer un pensament. La meva primera opció va ser deixar córrer la meva aventura blocaire, però vaig pensar que malgrat que aquest bloc no té gaire difusió, tinc un compromís amb el meu petit grup de lectors i vaig decidir que havia de ser més original. Finalment, després de donar-li moltes voltes, vaig decidir que em feia falta un nou punt de vista, algú amb qui compartir la feina, a més de la meva dona que ja es fa un fart d’ajudar-me, només em faltava escollir la persona.

Evidentment havia de ser una persona amb passió per la lectura i que hagués demostrat un cert gust per escriure, havia de disposar de temps i no tenir cap bloc de temàtica semblant. Crec tenir bons amics dins de la colla i molts haguessin complert els requisits i les expectatives però finalment em vaig decidir pel Felipe; orador irònic i molt implicat amb la colla s’alternarà amb mi a l’hora d’escriure les cròniques castelleres, cadascú tindrem llibertat total a l’hora d’escriure i les nostres opinions seran només de la persona que firma la crònica.

Per finalitzar només uns pocs aclariments. Primer vull explicar que m’he decidit per un casteller per ser aquesta la part del lleó d’aquest bloc. Evidentment he canviat el títol del bloc per raons òbvies. La resta de cròniques i el manteniment de la pàgina de moment el continuaré fent jo.

Desitjo que el canvi us agradi i estic segur que les cròniques del Felipe seran molt millors que les meves, molt aviat ho comprovareu vosaltres mateixos.

VISCA SAFA!!!

SOM UNA NACIÓ – 2010

estelada.jpg

   SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM.

 

 

 

 

 

 

 

 

VISCA CATALUNYA!!!