Category Archives: Cultura Catalana

DE CALÇOTADA A CALÇOTADA – 2014

La calçotada de l'acroioga!!!   Queda clar que som una colla de tradicions, i una que últimament ha arrelat amb força és la de participar amb una sola setmana de diferència en dos calçotades, per una banda la del barri i per una altra la pròpia, la de la colla.

Enguany l’atípica diada castellera amb motiu de la calçotada popular del nostre barri era, com mana la tradició, la segona actuació castellera de la temporda, una temporada en que la colla està mudant la pell, o dit d’una altra manera tenim moltes i destacades absències però també molta gent nova amb ganes i paciència per aprendre el noble art de fer castells humans. Per tot això és de vital importància que tots els que estimem aquesta colla fem un màxim esforç per portar endavant un projecte que de ben segur ens donarà molts moments de felicitat. La presència als assajos no és la necessària, i el que és més greu, d’assaig a assaig canvien moltes cares, així que imagineu si tots coincidíssim alhora, ja us dic jo que el 4d8 s’ens quedaria curt. Des d’aquest bloc, un parell de SaFA, el Felipe i el Gaby, fem una crida a totes les camises dels verds de l’eixample a que deixin petit el local d’assaig, a que tenyeixin del nostre verd las places a on anem a actuar.

Els somriures de SaFa!!!

   La diada castellera de la calçotada del barri, a la que som l’única colla castellera, va servir per anar rodant gent en els pocs castells de 6 que hauríem de fer enguany. Alternant els nostres castells amb els balls de La Bastonera de l’Eixample vam passar un matí de dissabte diferent i divertit, no es pot demanar res més.

   Per si no hi hagués prou el cap de setmana no va acabar fins diumenge al vespre, moment en que la colla va fer un p4 amb motiu del Barcelona Magic Line, una marxa popular organitzada per l’Obra Social Sant Joan de Déu per captar fons per a l’atenció de persones en situació de vulnerabilitat.

El primer cap de setmana de calçots!!!

   Abans de la calçotada de la colla vam trobar temps per fer una actuació comercial, un 3d6p amb motiu de la proclamació de Barcelona com capital de la sardana de l’any 2014. El nostre castell va formar part de la festa inaugural coordinada per Montserrat Colomé, de Comediants, en col·laboració amb Amunt Produccions i més de 400 participants d´entitats de cultura popular de Barcelona. Com no podia ser d’una altra manera el castell es va descarregar al crit de “la cultura és nostra”.

3d6a dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Finalment va arribar el diumenge i la colla, i 2000 calçots, van marxar de calçotada cap al càmping El Pol d’Arbúcies. Encapçalats per l’Anton i l’Àngel, mestres calçotaires i panxurraires de renom, les 124 animes que formàvem part de l’expedició vam prendre possessió del nostre espai habitual amb moltes ganes de passar-ho bé. I a fe de Déu que ho vam aconseguir; mentre els més generosos i treballadors preparaven l’àpat, els més penques ens dedicàvem a aprofitar el gran dia que feia participant de les agradables converses o de les diferents activitats que tenien lloc.

Comença la calçotada!!!

No cal dir que la novetat més notòria de la calçotada va ser l’acro-ioga, seguit molt de prop de les carxofes, que va desplaçar al futbol que fins enguany sempre havia estat l’activat amb més participació. Va ser curiós veure el munt de cossos que adoptaven posicions obscenes mentre es mantenien en precari equilibri, evidentment els malabars i caminar per la corda fluixa van acabar de fer d’aquesta calçotada la més hippie de la nostra història.

La calçotada dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Després d’endrapar totes les viandes possibles va arribar el concurs “Postres Amunt” que va guanyar amb tota justícia, o això suposo perquè jo no vaig arribar a temps de tastar-lo, el Russo. Un cop més la velocitat a la que van desaparèixer els postres va demostrar que si que hi han coses que van més ràpides que la llum, la nostra gent devorant els postres del concurs. Però cap problema perquè una colla ben alimentada fa millors castells.

Els meus acompanyants i jo vam ser dels primers en marxar, per obligacions que no per ganes, no sense abans haver-nos fet l’habitual foto de colla. Un any més només puc felicitar als organitzadors de l’acte per lo bé que va sortir tot, i és que fins i tot m’han dit que truquen a Sant Pere per demanar el clima perfecte per anar de calçotada.

La colla!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

CALÇOTADES – 2013

El bonic art de menjar calçots!!!

   En aquests últims anys la tradicional calçotada dels Castellers de la Sagrada Família arriba precedida d’una petita actuació castellera amb motiu de la calçotada popular del barri de la Sagrada Família, deixant clar d’aquesta manera que els calçots són una part important de la colla.

Pilars de benvinguda dels Castellers de la Família!!!La primera de les calçotades va tenir lloc el dissabte 2 de març a la plaça de sorra davant del temple de Gaudí.

La curiositat d’aquesta actuació residia en el fet de que en lloc de compartir plaça amb una colla castellera, compartíem plaça amb la colla de bastoners del districte. Així doncs els castells es van anar alternat amb balls de bastons sota l’atenta mira d’un públic format principalment de turistes i gent gran. El matí solejat convidava a sortir al carrer i això es va notar en el bon humor de la colla. Tres castells de 6 i fins a quatre pilars de 4 van ser la millor forma d’anar rodant una canalla necessitada d’activitat. Un cop finalitzada la ràpida actuació uns quants es van quedar a gaudir dels calçots i la carn a la brasa, i la resta cap a casa que no tot són castells i calçots.

Els castells de SaFa!!!

   El diumenge 10 de març va ser el torn de la nostra calçotada, la de sempre, la dels Mestres calçotaires, la del bateig negre, la del futbol, la dels riures, en definitiva la que que ens ha acompanyat aquests últims  onze anys .

   Porto ja  uns quants anys escrivint les cròniques de les nostres calçotades, i el cert és que, a banda d’obligats canvis d’ubicació i d’algun que altre detall, el guió mai canvia, malgrat això any rere any la calçotada de la colla és un èxit sense pal·liatius, i per sobre de tot destaca el seu poder integrador dels nouvinguts a la colla.

Comença la calçotada!!!

   Enguany ens va fer bon temps, res a veure amb la gèlida calçotada del 2010, i malgrat que la gent va anar arribant més dispersa que en altres ocasions, finalment ens vam ajuntar més de cent persones per degustar un calçots excel·lents fruit d’un any de climatologia perfecta pel seu cultiu.

A taula!!!

   Menjar calçots va més enllà de ser un simple àpat, és tota una festa. No es gaudeix només del menjar, s’interactua amb ell. Uns pocs minuts després del tret  de sortida ja es poden veure rostres tacats de salsa i cendra, i com les mans dels comensals volen damunt la taula seguint un ritual que acabarà amb la preuada ceba baixant gola avall.

L'acte central de la calçotada!!!

Després dels calçots i les botifarres, i moltes més viandes, va arribar el segon concurs “Dolços amunt”, el nivell del tots els participants va ser excel·lent i malgrat el que puguin dir reportatges de baix nivell, els guanyadors van ser els justos vencedors.

Finalment cadascú va buscar la millor manera de pair el dinar, uns prenien cafè, els altres s’apuntaven a la clàssica migdiada, alguns cantaven, els més innovadors jugaven al rugbi, i evidentment el futbol era ben present entre els més petits. Jo tenia coses a fer i bona part de la digestió la vaig fer mentre conduïa.

Final de festa!!!

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Xa CALÇOTADA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Abans de començar vull donar el meu condol i una forta abraçada a un amic i company de la colla que no va poder assistir a la calçotada per una desgràcia familiar. Ànims amic!!!

************

   Per ser casteller de la colla només cal assajar molt, anar a les actuacions, i portar dignament i amb elegància la nostra camisa, però per ser safenc cal quelcom més, s’ha d’haver estat com a mínim un cop a la calçotada anual que organitzen els mestres calçotaires i el seu exèrcit de panxurraires.

   Un any més tinc que felicitar a tots els implicats en aquest acte per una feina impecable, cert és que feia un dia més adequat per anar a la platja que per menjar calçots i que aquesta, per diversos motius, no ha estat la calçotada més concorreguda, però ens ho hem passat tan bé que encara que em repeteixi només puc dir que la calçotada de la colla és l’acte no casteller, organitzat pels Castellers de la Sagrada Família, en que millor m’ho passo.

   Enguany he arribat molt aviat al pícnic El Pol, just a temps de començar a descarregar 1500 calçots i tota mena de viandes i begudes que són l’eix central al voltant del qual gira tota la calçotada. Amb la excusa de la feina els més veterans integren als nou vinguts en un ritual que es repeteix any rere any. Quan els primers calçots comencen a fumejar la colla ja és troba dividida en cercles, més o menys grans i de composició variable en el temps, d’animada xerrera amanida per un abundós pica pica i una quantitat d’alcohol suficient, però mai excessiva.

   Quan els calçots comencen  a sortir del seu infern particular ja tothom ha parlat pràcticament amb tothom i tots gaudeixen desinhibits de la festa. Enguany abans de dinar la colla s’ha aplegat per homenatjar als mestres calçotaires que fa 10 anys van encetar aquesta bonica tradició safenca, i amb els calçots a punt de ser devorats tots els participants a la Xª Calçotada Safenca hem rebut un pitet de record d’una data tan senyalada.

   L’orgia de calçots remullats sense mesura en una salsa d’intens color taronja per ser engolits eròticament per part dels comensals és el moment àlgid de la festa. La desaparició dels calçots és inversament proporcional a l’alegria amb que la gent es taca de cendra i salsa, com si d’un anunci de detergent es tractés la colla treu pit, mai millor dit, de la seva brutícia, és fantàstic.

   Els calçots comencen el seu viatge turístic pel nostre aparell digestiu empesos per les botifarres que aporten la dosi de proteïnes tan necessàries per la pràctica castellera, i la cosa no acaba aquí, postres, cafè i tots els complements possibles arrodoneixen el festí, fins i tot un improvisat pastís d’aniversari pels 50 anys del Tino, moltes i blaugranes felicitats company!!!

   La digestió dels calçots es pot fer de moltes diverses maneres, uns fan la migdiada, altres juguen al futbol, molts comparteixen conversa i finalment la majoria opta per participar en un divertit i multitudinari bingo; això si quan els calçots comencen a pujar, baixar, i regirar-se dins l’estómac és l’hora de tornar cap a casa.

 

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

by EntidadQ

CALÇOTADA POPULAR DE LA SAGRADA FAMÍLIA – 2011

   Després d’un febrer gèlid, el sol s’ha deixat sentir amb més força aquest primer cap de setmana de març, i aprofitant la bonança meteorógica el barri ha aprofitat per organitzar, un any més, la Calçotada Popular de la Sagrada Família. Com gairabé sempre les colles del barri dedicades a la cultura catalana han estat l’únic suport que ha rebut aquest acte; de les autoritats que suposadament ens gobernen no hem tingut ni el detall de tancar quatre carres durant una hora per fer una petita cercavila que s’ha hagut de fer sense els mínims de seguretat necessaris. No puc entendre com veïns i botiguers de la zona no pressionen per afavorir unes activitats que realment dinamitzen el barri omplint de color, música i espectacle uns entorns degradats per les horribles i interminables cues de turistes i autocars que tenen lloc als voltants del monument més emblemàtic de la nostra ciutat. Malgrat que no ho tenim fàcil els geganters, els bastoners, la Farfolla, els Trastokats, les 12 Torres i els castellers si hem demostrat el nostre compromís amb el barri.

La festa ha començat amb una petita cercavila al voltant de la Sagrada Família, caminant per la vorera i sota l’atenta mirada dels bocabadats turistes, els integrants de la comitiva ens anàvem aturant repetidament davant la munió de càmeres que volien un record singular de la seva visita a Barcelona.  A mi m’ha tocat portar la Pepa i per la meva sorpresa he pogut veure com el cap de colla dels castellers s’animava a portar els gegants dels barri. De tant en tant la cercavila s’aturava per poder veure als bastoners en acció, i en un obrir i tancar d’ulls la comitiva ha tornat a entrar a la plaça d’on havia sortit. Els colors i els sons de les nostres tradicions han complert el seu objectiu, darrere nostre la plaça s’ha anat omplint de gent mentre l’ambient s’anava omplint amb olor a calçots.

   Un cop hem tornat a la plaça ha tingut lloc la demostració castellera compartint protagonisme amb els balls dels bastoners. Els Castellers de la Sagrada Família malgrat estar minvats d’efectius, per tenir part de la colla en el XIè Torneig de Futbol Intercasteller han aprofitat l’ocasió per fer allò que més li agrada fer a la nostra tècnica, fer feliç a molta gent pujant-los damunt les pinyes dels nostres castells d’aprenentatge. Els canvis de posicions habituals i les estrenes han estat la nota predominant tot el matí. Dels quatre castells i dos pilars que hem provat només un s’ha quedat en intent desmuntat, demostrant que la tècnica pot fer pujar, amb garanties d’èxit, a qualsevol persona que es proposi, mantenint així la il·lusió de tots els integrants de la colla que algun dia voldrien veure els castells des de un punt de vista més elevat.

   Amb tres castells de 6 descarregats, un intent desmuntat, i dos pilars de 4 simultanis, la colla ha donat per finalitzada la exhibició castellera i malgrat les presses per arribar al futbol encara hi ha hagut temps per la sempre desitjada Polca.

  Fora bo que no oblidéssim que fer la millor actuació de la història en una plaça de gom a gom és un somni que obligatòriament passa per diades com la d’aquest dissabte. De tot el matí hem quedo, com no podia ser d’altra manera, amb el debut de la Farners com acotxadora i de la Martina com enxaneta, la raó és fàcil, com ja he dit altres vegades penso que una colla és tan forta com ho és la seva canalla, i de canalla anem sobrats.

 

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

 by EntidadQ.

AVINGUDA MISTRAL – 2011

   Dins del circuit d’actuacions clàssiques dels Castellers de la Sagrada Família una de les més antigues és la que fem a l’avinguda Mistral de Barcelona. Malgrat no ser els amfitrions ens sentim aquesta diada tan nostra com ells. Tot just ara fa un any la colla es convertia oficialment en colla de set en aquest carrer, enguany hem volgut recordar aquesta efemèride descarregant la clàssica de SaFa, i a més fer-ho amb un munt de canvis i estrenes a tot arreu dels nostres castells.

Aquest any la diada castellera de diumenge va anar precedida d’un dissabte de Festa Major de Tardor de la Sagrada Família. De tots és sabut que una amplia representació d’integrants de la colla també milita activament en les diverses colles del barri que fan la feina de difondre la nostra cultura popular. Els Trastokats, els Bestialots Espurnats, la Farfolla i les colles convidades ens van oferir la tarda-nit de dissabte un gran espectacle de foc i ritme. Penso que el nivell de l’espectacle ofert i l’esforç de tanta gent s’ha vist entelat per la poca presència de públic al carrer. I penso, com he pensat sempre, que el barri té un problema de comunicació; és fàcil trobar-hi gent que mai han escoltat parlar de les entitats socials i culturals que els envolten i per altra banda és difícil trobar-hi publicitat dels actes socioculturals que s’hi celebren. Des d’aquí vagi el meu més sincer recolzament per a tots els que desinteressadament és dediquen a transmetre la cultura catalana al barri de la Sagrada Família, gràcies per ser-hi. I deixeu-me dir-ho, moltes felicitats a Arantxa pel seu debut amb la colla tabalera.

 

   El diumenge es va llevar amb un cel que amenaçava pluja, però malgrat la climatologia adversa la colla va aplegar 118 castellers per començar una diada que no estava clar si es podria acabar; d’entre tots els presents cal destacar la presència de l’Adolfo, signe inequívoc que afronta la seva recuperació amb la millor actitud possible, i l’aniversari de la Irene, moltes felicitats valenciana! La diada va començar amb els tradicionals pilars de benvinguda, el nostre carregat i descarregat per sota.

   Jo no acostumo a veure els nostres castells fins que tinc els vídeos i com aquesta vegada no els tinc, només puc dir que em sembla que vam descarregar un dels nostres millors 3 de 7, com a mínim a galeres no es va patir gens, fins i tot va semblar que la gent s’ho passava molt bé. Primera ronda i primer castell a la butxaca.

   Tot seguit va arribar el castell de les estrenes, pràcticament tots els pisos estrenaven un o més castellers. Em fa molt feliç veure tanta gent especialment radiant, però em permetreu que, per no allargar-me, només destaqui dos d’aquestes estrenes. Per proximitat i per la seva versatilitat destacaré l’Amanda, primera baix femenina d’un castell de set de la colla; i per tants anys de feina incansable i silenciosa a la colla vull destacar al Solà. Evidentment el 4 de 7 es va descarregar.

 

 

   L’últim castell de la colla va ser un 5 de 6 amb molta gent permutant posicions. El castell es va descarregar sense cap mena de problema i d’aquesta manera la colla completava la seva cinquena clàssica particular.

   Van compartir plaça amb nosaltres els Castellers del Poble Sec, amfitrions oficials de la diada, i la Colla Castellera de Figueres. Els bandarres van fer la millor actuació del matí amb el 5 de 7 com castell més destacat. Els de la colla de l’Empordà van fer una actuació molt similar a la nostra amb dos castells de set i un de 6. Evidentment actuar amb els poble-sequins és sinònim de bon rotllo i grans pinyes, i també va ser un plaer compartir bon ambient i mans a les pinyes amb els nostres amics gironins, amb els que molt aviat ens tornarem a trobar a casa seva.

 

   Tot just ara fa una setmana que recuperàvem el pilar de 5 estàndard, quan ja el veia perdut per tot l’any, i ves per on que el vam tornar a fer, i aquest cop els enormes peus del Jordi es van col·locar a sobre meu amb la delicadesa que ho farien els d’un ballarí clàssic! Evidentment el pilar de comiat es va descarregar malgrat les amenaçadores gotes de pluja que van fer acte de presència durant la descarregada.

   Després de l’actuació castellera encara va haver-hi temps per atendre la premsa, escoltar l’habitual discurs del cap de colla, menjar gominoles,  interpretar o ballar la divertida polca final, i atipar-se amb el tradicional pica-pica.

  Ja porto molts anys participant d’aquesta diada castellera i sempre ha estat una actuació balsàmica per a nosaltres, any rere any una setmana després de la tensió de la nostra diada arriba la distensió de l’actuació al barri de Sant Antoni, és el principi del final de la temporada. Ja només resten dos actuacions per acomiadar un gloriós 2011, fora maco acomiadar-nos d’una gran any amb sis castells de set. La temporada ha estat intensa i és lògic que arribi el cansament però cal un últim esforç; l’aturada hivernal és llarga i estic segur que molts de vosaltres enyorareu les diades castelleres durant els freds caps de setmana de gener, i us penedireu si no veniu a les dos últimes actuacions d’aquest any. Jo no me les penso perdre!!!

 

 

 

Moltes gràcies a tots els nostres reporters gràfics!!!

Resultats:

Pde4, 3de7a, 5de7, 4de7a, Pde5, Pde4, Pde4

Pde4, 4de6a, 4de7, 3de7, Pde4, Pde4

Pde4, 3de7, 4de7, 5de6, Pde5

VISCA LA COLLA CASTELERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

DE VALLDOREIX A POBLE NOU – 2011

   12 Torres, el grup de grallers i tabalers de la colla, té vida pròpia i dissabte, mentre la majoria dels verds de l’eixample descansaven, van participar en una cercavila com comparsa dels Gegants de Valldoreix amb motiu de la festa major del seu poble.

   Els gegants es posen a la feina molt aviat i això es notava en les cares dels nostres músics, acostumats a les bonances horàries dels castellers, quan ens vam aplegar per anar a Valldoreix. Un cop allí, i després d’un esmorzar ofert pels amfitrions, la colla va començar a caminar darrera dels gegants. Sense la pressió d’una diada castellera els nostres músics ens van oferir una interpretació sublim del seu ampli repertori, malgrat la xafogor van tocar amb moltes ganes aixecant d’aquesta manera l’admiració del públic assistent a l’acte.

   La curta cercavila va finalitzar a la plaça del casal cultural, a on els nostres grallers i tabalers encara van fer ballar els gegants una bona estona fins a la tradicional ballada conjunta final. Un cop acabada la festa, i després de rebre les sinceres felicitacions de la colla amfitriona, tots vàrem tornar cap a casa amb la intenció de reservar forces per l’endemà.

 

 

   L’endemà va arribar i per primer cop vaig participar en un esmorzar panxurraire. Certament no m’agrada sortir de casa sense esmorzar, però aquest cop la diada castellera era al costat de casa i no podia desaprofitar l’ocasió de compartir taula amb la secció gastronòmica de la colla.  Va ser molt agradable esmorzar amb tanta i tan bona companyia, i malgrat els meus costums segur que aviat repetiré.

   L’actuació va tenir lloc al Parc del Centre de Poble Nou, un indret que personalment m’agrada molt, la vegetació i les escultures del parc recreen una atmosfera màgica que el color d’un diumenge que amenaçava pluja ressaltava especialment. També va ser força curiós veure com una gran part del nombrós públic assistent a l’acte veia assegut com s’alçaven els castells.

   Desgraciadament la diada castellera amb motiu de la Festa Major del Poble Nou va començar amb un pilar de dol de cada colla en honor de Ramon Rovira, casteller dels Minyons de l’Arboç. Un cop complert aquest dolorós deure va començar l’actuació.

   Evidentment la tècnica havia planificat aquesta diada pensant en la diada del proper dissabte. La Mercè i el desitjat 5 de 7 estaven al cap dels 115 castellers de la colla, tothom volia finalitzar la diada amb bones sensacions per encarar amb confiança la festa major de la nostra ciutat.

   La colla dels Castellers de la Sagrada Família va sortir amb un 4 de 7 imponent que la propera setmana acollirà un pilar de 5 al seu interior. Després va ser el torn del tercer 3 de 7 amb el pilar de la colla. Aquest castell, molt incòmode per les crosses, també es va descarregar sense problemes. Com no podia ser d’un altre manera la colla va finalitzar l’actuació amb un 5 de 6 que ha de créixer un pis més el proper dissabte.

 

   Els amfitrions de la diada van ser els Castellers de Barcelona i l’altra colla convidada els Castellers de Poble Sec. Els vermells van fer una gran actuació que de ben segur pretenen millorar la propera setmana, d’ells va ser el millor castell del matí demostrant així el bon moment de forma en què troben. Per la seva banda els blau cel van fer una diada amb tres castells de 7 descarregats que fan pensar que el proper dissabte faran una gran actuació com ens tenen acostumats.

   La colla del Clot va exercir el seu paper de amfitrions amb elegància i afecte cap a les colles convidades. La seva col·laboració en les pinyes de les seves germanes petites va ser decidia i sense recança, una actitud que els honora i que agraeixo. Els companys de Poble Sec també van posar un munt de mans a les pinyes de les altres colles, com sempre va ser fantàstic actuar amb una colla a la que estem íntimament lligats per una llarga amistat. Des de aquí vull agrair a les dues colles el haver compartit la prèvia de La Mercè amb nosaltres.

 

   Els de l’eixample ens hi vam acomiadar del meu barri amb l’enèsim pilar de 5 per sota que fa la colla. Aquest pilar l’hem fet tants cops que ens surt pràcticament perfecte, només la relaxació pot fer que fallem en aquesta construcció i penso que no es una bogeria començar a pensar pujar-lo un pis més.

   Finalment la pluja va respectar la diada fins els balls finals, però va caure amb ganes sobre el pica-pica al que ens havien convidat. Malgrat aquest contratemps un grup de joves camises blaves i verdes van revolucionar el barri amb una improvisada cercavila que va finalitzar, com no podia ser d’una altra manera, al bar de sota de casa meva.

  Si fa una setmana em pensava que encara teníem que treballar molt per la festa major de la nostra ciutat, després de la diada de diumenge passat penso que hi arribem en estat de gràcia. La fruita ja està prou madura, només cal recollir-la. La feina en els assajos ha estat a un nivell d’excel·lència, l’afluència de castellers a la colla no para de pujar i encara queden dies per millorar. Tot fa pensar que viurem una diada èpica, d’aquelles que no et deixen dormir de l’emoció, ara més que mai cal tenir confiança i serenor. Si voleu viure emocions fortes, notar com s’us posen els pèls de punta en els moments àlgids de la diada, o ser enterrats a petons i abraçades després de descarregar el 5 de 7, no ho dubtis uneix-te a SaFa.

 

 

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Dijous 22/09: Assaig especial per la Mercè.

Dissabte 24/09: Diada de colles locals de la Mercè.

Resultats:

Image Castellers de Barcelona pd4, 4d8, 2d7, 5d7, vano de 5
Image Castellers del Poble Sec pd4, 3d7a, 4d7a, 4d7, pd5
Image Castellers de la Sagrada Família pd4s, 4d7, 3d7a, 5d6, pd5s

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

REVETLLA DE SANT JOAN – 2011

   Ja és tot un clàssic passar la revetlla de Sant Joan al costat dels meus companys dels Castellers de la Sagrada Família.

   Un cop més la revetlla ha començat amb la rebuda de la Flama del Canigó i la posterior encesa del peveter que presidia el sopar junt amb la Farfolla. Tot seguit ha començat el sopar de carmanyola davant del temple de la Sagrada Família, i com amb bona companyia el temps passa volant, la revetlla s’ha fet fosca ràpidament.

   

  

  Després del sopar un àngel ha baixat a l’escenari per il·luminar-nos, però la sibil·lina llengua d’un dimoni alliberat en aquesta nit màgica l’ha fet caure en el costat fosc i ha acabat desitjant-nos a tots una llarga nit de disbauxa i luxúria.

Tot seguit ha tingut lloc l’encesa de la foguera per part dels Bestialots Espurnats acompanyats pels Trastokats. Finalment la revetlla ha continuat amenitzada, un any més,  per l’orquestra Harlem’s.

És un plaer que el barri hagi recuperat i consolidat quelcom tan nostre com una revetlla de Sant Joan al carrer. L’olor a pólvora, els nens corrent entre les taules, o els balls al compàs de cançons que ens fan reviure els temps del blanc i negre són clàssics de la nit més curta de l’any.

  

  

  

VISCA LA REVETLLA DE SANT JOAN!!!