Category Archives: Uncategorized

TANCAT PER DEFUNCIÓ!!!

Tancat per defunció del bloc, no de la colla.

Anuncis

MOMENTS , EL 2012 DE L’ALTRE.

Resum  de la temporada  2012 ….i  II .

Jo també hauria d’aclarir abans de començar que aquest no serà un resum normal de tota la temporada que ja ha estat detallada en aquest bloc i perfectament retratada per el mestre Gaby  amb la seva magnífica crònica. El 2012 ha estat sens dubte un gran any , una temporada a l’alçada de la nostra celebració i que deixa unes sensacions immillorables i uns reptes apassionants per aquest 2013 que tot just comença , i son precisament aquestes sensacions que et queden després de tot un any  les que faré servir de manera més o menys ordenada per a estructurar el meu relat .

Moment d’ incertesa :  Febrer . Diuen que els principis sempre son complicats i el nostre inici de la temporada 2012 s’ho va prendre al peu de la lletra , entre l’allau de lesions que vam tenir , les absències conegudes i una assistència limitada als primers  assajos hem van crear un estat de dubte  davant

Santa Eulàlia 2012

de la primera actuació de l’any , era molt important començar bé la temporada del Xè aniversari i jo personalment no les tenia totes . Però aquí apareix una jugada genial i un fet que per al meu parer ha sigut clau aquesta temporada , l’assaig porta-amic . Aquell ja llunyà primer porta-amic  va ser tot un èxit i ens va donar un plus que vam confirmar a la plaça de Sant Jaume  amb una magnífica actuació a la Diada de Santa Eulàlia 2012… això sí ,després de inaugurar el “bonic” monument als castellers .

Moment d´inspiració  : Març . N’hi ha vegades que , quan i a on menys  t’esperes et trobes de sobte amb sorpreses agradables  , amb revelacions i fets DSC02064que et toquen la fibra inesperadament   i que et queden marcats  . No estan sempre lligats a un gran esdeveniment  perquè  aquestes revelacions  s’amaguen a qualsevol lloc , de fet , crec que no estan amagades , simplement estan sempre allà però no les sabem veure perquè estem entelats amb nosaltres mateixos i les nostres preocupacions . Quan ens desprenem de la nostre càrrega i aconseguim veure aquestes fets , aprenem una lliçó vital i enriquim  la nostra humanitat.  Això es el que em va passar a mi a la Diada d’Inici de la temporada del Xè Aniversari que vam fer a l’Avinguda Gaudí  , una diada “petita” al calendari però que apart de ser el tret de sortida oficial de la nostra efemèride va estar farcida d’emocions i d’exemples de superació i il·lusió que em van inspirar profundament a fer més i a fer-ho millor , SAFA i la seva gent no es mereixen menys .

Moment emocionant : Abril .  No crec que quedin masses cosses a dir de la nostra Diada de festa major de la Sagrada Família , un dia meravellós que ja te un lloc de privilegi a la nostra memòria , tant pels nostres castells com per les colles que ens acompanyaven . Miressis on miressis  hi havia castells de vuit  , castells premonitoris que van estimular la nostre ànsia castellera i que ens van portar a carregar el carro gros en aquella mateixa plaça uns mesos desprès . Mes enllà de Que gran Xescotot el que vam viure aquell matí , que va ser molt , m’emociona recordar els tres pilars de la Joves de Valls  amb el Xesco de verd safenc  enmig de tots , l’orgull immens que vaig sentir en veure-ho va ser una d’aquelles sensacions que et pressiona  l’estomac  i fa que et mosseguis  els llavis , en Xesco es una persona especial a la colla i tots l’hem assimilat com a nostra , es per això que no crec que sigui exagerat dir que aquell matí tots vam fer de segon en aquell pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Moment de glòria :  Juny .  Després de un mes de maig de preparació i  amb poques coses a destacar va arribar el que havia de ser el punt d’inflexió de la temporada . Ens havíem currat  molt el 3d7 per sota als assaigs i a les actuacions prèvies amb el 3d6ps  , el teníem però  tocava confirmar-ho a plaça . La escollida per estrenar tan magna construcció va ser la plaça amiga de Ford Pienc  i ara que ja ha passat un temps veig aquella actuació encara més important i decisiva del DSC05733que la veia aleshores  , crec que l’empenta i la confiança amb la que va sortir la Colla de Ford Pienc ens va portar directes  al 4d8 … passant per Tarragona . D’aquell matí recordo molts nervis inicials apaivagats  amb les mirades  de complicitat amb els companys , recordo l’esforç de l’ultima aixecada i recordo sobretot l’immensa alegria en sentir el toc de l’aleta  i l’esclat de joia safenca en descarregar el castell . Abraçades , petons , crits , salts …….. i en mig de tot aquell enrenou meravellós  ,  la Marisol amb el seu ordinador portàtil  ensenyant-nos al Marcel en videoconferència …. ha ha ha , la pera .

Moment de fer país : 11 de Setembre .  Desprès d’unes merescudes vacances d’estiu a l’Agost , la colla va reprendre l’activitat castellera amb molta força pensant en els reptes que teníem per davant  . Havent visitat primer Santa Coloma vam anar a fer castells el dia 11 a Hostalets de Pierola en el que ja s’ha convertit en una entranyable tradició juntament amb la nostra “performance” DSC08985dels Segadors al Fossar de les Moreres  . Feia molta calor però es compensava amb les ganes de fer bons castells en el dia de pàtria catalana  , amb el bonic indret d’Hostalets i amb ( perdoneu-me la banalitat ) el mercadet  d’embotits i chuches que hi havia al costat .. yupiii . Quedarà per al meu record el fet de que va ser la primera vegada que la colla feia tres castells de set fora de Barcelona i que un d’ells va ser portat per al meu company  Gaby  ( miracles del poker … he he ).  No cal dir que l’altre cosa que quedarà d’aquest  dia va ser la manifestació de la tarda en la que milions de persones  van ajuntar les seves veus per a cridar prou i escriure una pàgina brillant de l’historia de Catalunya.

Moment de lluïment : 24 de Setembre . La colla arribava a la Mercè 2012 preparada però amb alguns núvols a l’horitzó . Els assaigs i l’actuació prèvia no havien estat del tot eixerits , els castells sortien però nerviosos i no gaire macos , es per això que hi havia una mica d’intranquil·litat però un cop més l’assaig IMG_9122porta-amic del divendres va vindre al rescat com si fos el 7è de cavalleria i ens va donar una mica més de calma i aquell puntet de trempera que ens feia falta . El dilluns 24 no només no va ploure sinó que va fer un matí preciós , la plaça estava plena de públic i amb l’ambient de les grans ocasions , tot plegat posava la pell de gallina . Aquell matí vam igualar la nostra millor actuació de l’historia fins aleshores  però el millor es que els tres castells que vam fer van sortir de luxe total , de foto , espatarrants … com ho vulgueu dir . SAFA es guanya el reconeixement del mon casteller per actuacions com la que vam fer aquell dia i al meu record quedaran els oohhs de tot el públic acompanyant les aixecades del 3d7ps.

Moment Màgic : 6 d’Octubre .  Jo soc dels que pensa que la vida es tot allò que et passa mentre tu fas altres plans  però de tant en tant et regala moments de fantasia que t’acompanyen per sempre més   . Un dels moments que aniran amb DSC00504mi fins on arribem es el que vaig viure quan els Castellers de la Sagrada Família van entrar a la Tarraco Plaça  en el XXIV Concurs de Castells de Tarragona , aquella entrada desfilant tots junts i saludant a tot el públic mentre  els monitors gegants reflectien la nostra imatge  ja no la podré oblidar mai . Només el fet de participar a tant solemne fita castellera era un premi a la gran trajectòria que portàvem i un reconeixement més a la feina ben feta que es realitza al passatge de Sant Pau  des de fa temps  , però ja que hi érem vam aprofitar per a fer un altre  gran actuació i estrenar un nou castell , un 7d7 que va sortir perfecte tot i els pocs assaigs que duia al damunt .

El MOMENT .. que tots esperàvem :  21 d’Octubre .  Hem podia haver imaginat , per allà  als inicis del 2010 , moltes maneres de celebrar el Xè aniversari  d’una colla castellera modesta que sobreviu incrustada a un extrem del barri de l’Eixample de Barcelona , però cap m’hagués apropat als esdeveniments que vaig viure el 21 d’Octubre del 2012 a la Diada del Xè Aniversari dels Castellers de la Sagrada Família  , amb molt d’esforç hagués pogut intuir les fantàstiques activitats que va organitzar la comissió de festes tot aquell cap de setmana però el 4d8 era una espècie de llegenda urbana amb la que si de cas , podia gosar somiar  . La meva vida a SAFA no es encara  gaire llarga però en aquest tres any s he vist una evolució ( potser seria més apropiat dir DSC_0246revolució ) al·lucinant  , totalment desbocada i alimentada de somnis i suor a parts iguals  , si aquesta es la meva impressió imagineu-vos  la de gent mes antiga i ja no dic dels pioners que queden a la colla . El fet es que ens vam plantar al carrer marina més safencs que mai  per tal d’honorar a totes  les persones que han passat per la colla durant tot aquest temps  i per a dir-los que si ,  que si , que tot el que van fer va valdre la pena .  Deu anys d’història van fer l’aleta en aquell matí i van coronar el 4d8  , el carro gros  de SAFA .  I es clar , amb tant de pes  allí dalt  va passar el que va passar  , doncs el castell va caure … cachundena !!!  Certament la caiguda  , o mes ben dit  la falta de costum de caure no em va P1010427permetre gaudir en aquell instant com calia de l’ocasió , alguns diran que em falta cultura castellera i tindran raó però en aquells moments tenia prioritat assegurar-me que el petit estava bé , coses de pares … Com ja vaig dir en el seu dia , en aquell mateix matí també va haver  uns altres Moments Èpics a conseqüència de la caiguda , ho dic tant pels que van tornar a pujar havent caigut ( amb costelles o sense ) com pels que van haver de pujar sense esperar-ho  al haver de canviar un dels poms del 5  , son moments que van tindre la grandesa de passar desapercebuts…  Els de Safa es que som així .

 Moment fred :  28 d’Octubre . Sembla mentida el contrast de moments d’una setmana a l’altre  , no tots havien de ser bons però que el més dolent arribi tot just desprès del moment culminant de l’any es com una broma pesada . DSC02082Certament la diada dels Amics de l’avinguda Mistral que vam patir aquell diumenge no la mereixíem però les coses son així . Primer de tot el fred intens i cruel  que feia no deixava ganes de fer res , el meu fill petit deia que feia massa fred per a fer castells i que no es volia treure l’abric … quanta raó tenia . Nosaltres vam tindre sort i només vam patir el fred als nostres dos castells  , els intents i caigudes dels companys de Poble Sec i dels Bordegassos de Vilanova ens va deixar a tots amb l’ànima a temperatura ambient , el cos ja ho teníem congelat . Donar per acaba aquella Diada va ser el millor que podia passar . Ho confesso seriosament i demano perdó a qui pugui ofendre però des de que soc casteller i tinc la camisa verda de SAFA  , aquell dia va ser el primer (i l’únic)  que vaig pensar que més m’hagés valgut quedar-me a casa a fer qualsevol cosa que anar a fer castells.

Moment amagat :  7 de Novembre, dimecres sobre les 21.15h . La temporada ja finalitzava i jo tenia la sensació de que la feina ja estava feta i els objectius complerts  , encara ens quedava acomiadar aquesta fantàstica temporada a Poble Sec , on ja sabíem que no tornaríem a provar el 4d8 però la veritat es que desprès de tota l’ intensitat viscuda començava a sentir-me mentalment una mica fatigat . Malgrat tot , allà estàvem uns quants al local mirant d’acabar l’últim assaig de pilars del 2012 , pilar amunt pilar avall , prova de torre amunt  prova de torre avall … quan de sobte  , abans de marxar cap a casa  …. ep va nois !!  , fem l’última prova… i vam fer l’última  , es van col·locar els segons , van pujar els quarts , van pujar els terços .. ostres tu , que paradeta està no ? , va dosos amunt…  i els dosos van pujar , collons tu si està fantàstica .. va! acotxador  amunt !!.. i l’acotxador va pujar mirant al Xesco i possant cara de.. “que  esteu sonats o que ??” , total , acotxador col·locat i del no res ens va sortir una torre de 6 neta fins l’acotxador tan parada que semblava pintada a la paret … vam aplaudir molt en descarregar la formació i ens vam felicitar tots perquè vam sentir que acabava de passar una cosa important  … YES WE CAN !! . Va ser un gran moment inesperat , com un trailer impactant d’alguna gran pel·lícula o com un d’aquells vells capítols de TV que acabaven  amb un “…continuarà “  i que et deixen amb ganes de més .

Moment de gresca : 24 i 25 de Novembre .  Temporada castellera finalitzada  DSC_0093, hem fet història i ens hem atipat d’orgull casteller …. ara toca descansar . La gran família que som necessitava relaxar-se i gaudir com mai d’un cap de setmana de Germanor que va resultar absolutament reparador i gratificant  , ens ho vam passar molt bé i vam posar un punt i final immillorable al 2012 . Moltes imatges d’aquells dos dies quedaran per al record però si haig d’agafar alguna escolliria la batalla generacional de karaoke  que es va muntar el dissabte a la nit , per la seva
DSC_0029espontaneïtat i per al seu simbolisme  i es que per molt diferents que siguem , es uneix un sentiment molt fort .  Jo demanaria si us plau a la gent responsable de la colla que aquestes activitats socials que fem  ( calçotada , colònies de canalla , cap de setmana de germanor , sopar de Nadal … etc ) tinguéssim sempre prioritat i suport  perquè son bàsiques i quan hi participes  et dones conte realment de lo important que son .

Doncs bé companys, fins aquí aquesta crònica personal de les meves vivències amb la colla aquest 2012 , espero no haver-vos avorrit massa i perdoneu-me si trobeu a faltar alguna cosa important , cadascú viu el fet casteller de manera personal e intransferible i estic segur que vosaltres també teniu les vostres perles particulars d’aquest 2012 així que si voleu , us convido a que  les mencioneu  amb un comentari i així podrem ampliar tots el gran nombre de  records tenyits de verd safa ja tenim d’aquest meravellós any.

Felipe , un dels dos i cada cop més orgullós casteller de la Colla de la Sagrada Família.