XI ANIVERSARI DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

XI Anviersari dels Castellers de la Sagrada Família!!!   Vam arribar a la diada del nostre onzè aniversari en un gran estat de forma. Estàvem fent la millor temporada de la nostra història, portàvem el doble de punts que a la temporada anterior, havíem tornat a carregar el 4d8 i el més important, abans de l’estiu havíem descarregat el nostre primer 2d7. Malgrat que la Mercè no havia sortit com ens havíem imaginat, el concurs7 ens va treure el mal sabor de boca. L’assaig anterior a la nostra diada ens havia sortit simplement perfecte, i malgrat no haver pogut gaudir gaire, per motius personals, dels actes previs a la diada castellera, vaig tenir coneixement de que tot havia anat rodat.

Diumenge la colla, precedida de la Farfolla, va sortir del local en cercavila cap a la Sagrada Família. Vaig notar una certa ansietat a la colla, estàvem segurs de assolir els nostres objectius però hi havia pressa per fer-lo. La veritat és que hi havia calma, però calma tensa.  Un cop vam arribar al carrer Marina el temps va passar ràpidament, gairebé no m’havia adonat i ja descarregàvem els pilars de benvinguda, em va semblar que seria una actuació ràpida, em vaig equivocar.

Principi de l'onzè aniversari dels Castelelrs de la Sagrada Família!!!

   Vam sortir de torre de 7, no volíem repetir l’experiència de la festa major de Barcelona, sincerament penso que l’estratègia va ser encertada, però l’execució no va ser l’adequada. El primer i2d7 ens va deixar perplexos, la torre estava perfecta, preciosa, però la canalla no va voler pujar. Tot seguit descarregàvem el 3d7ps, marca de la casa, per no perdre ronda. Vam començar la segona ronda amb els ànims força intactes, sabíem que encara podíem assolir els nostres objectius, però va esclatar la tempesta perfecta de negativitat. El segon i2d7 ens va deixar glaçats, va ser gairebé calcat al primer, no ens ho podíem creure. En el  primer i4d8 no va arribar a pujar la canalla i quan va arribar el segon es van confirmar els pitjors pronòstics. Finalment ens vam rendir i malgrat la decepció evident, encara vam tenir collons, i ovaris, per descarregar el 5d7.

El castells de SaFa!!!

   Enguany ens van acompanyar a plaça els Castellers de la Vila de Gràcia i els Moixiganguers d’Igualada, totes dues colles van fer un gran esforç que els honora, però van tenir sort diversa. Els blaus ens van oferir la millor actuació del matí amb tres espectaculars castells de 8 pisos descarregats de manera impecable. Els morats per la seva banda van intentar el 4d8 i el 2d7, però, com nosaltres, no van tenir sort. No cal dir que les seves mans i els seus ànims van ser fonamentals per nosaltres, sense aquestes dues colles amigues no haguéssim tingut forces per lluitar fins l’últim alè, moltes gràcies colles convidades!!!

Els castells de les colles convidades!!!

   Com mana la tradició la diada castellera va finalitzar amb els tradicionals pilars de comiat, en el nostre cas el p5ps. Després de la diada castellera van haver llàgrimes de frustració i abraçades de consol, els ànims estaven realment baixos, i malgrat els intents d’animar la festa ens feia falta temps per empassar-nos el gripau.

   I res millor per fer baixar el gripau que una bona paella. Per segon cop consecutiu la bona feina del pare de la Foix i del seu ajudant van demostrar, si és que algú ho dubtava, que els mals de l’ànima son menys amb la panxa plena i satisfeta. Compartint taula amb els companys ens vam anar llepant les ferides, i fins i tot alguns encara van tenir ganes de continuar la festa al nostra local.

Final de l'aniversari!!!

   Personalment em queda la decepció de no haver pogut acomiadar a la tècnica com es mereixien. Com ja sabeu en Jordi ha marxat a terres molt i molt llunyanes per temps indefinit, i l Òscar ja fa setmanes que treballa a terres britàniques, per tant ja podem dir que la “tècnica de l’Albert” ha arribat al final del seu camí. Temps hi haurà per valorar com han estat aquests anys, però no hi ha dubte que han estat els millors anys de la colla, fins el moment. No voldria acabar aquesta crònica sense donar un avís per navegants, la tècnica que acomiadem s’ha caracteritzat per ser competent, treballadora, tenaç, vitalista, fiable, eficient,  i engrescadora, però si hi ha un tret que realment els defineix aquest és el seu seny. Moltes gràcies companys per haver fet gran el nom dels Castellers de la Sagrada Família!!!

SaFa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

RESULTATS:

Moixiganguers d'Igualada

Moixiganguers d’Igualada

pd4, id4d8, i2d7, 3d7, 4d7, pd5
Castellers de la Vila de Gràcia

Castellers de la Vila de Gràcia

pd4, pd4, 2d8f, 7d8, 3d8, pd5, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, id2d7, 3d7s, id2d7, id4d8, id4d8, 5d7, pd5s

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Anuncis

CONCURSET 2013

Sembla que hagi passat molt de temps , penso en el concurset i em costa recordar els detalls , els somriures  i les aventures d’aquell fantàstic cap de setmana que va començar amb l’emocionant bateig dels Xiqüelos  , semblen quasi els records d’un altre persona però sé que son els meus , tant han canviat les coses que ja no em reconec gaudint dels castells ? , de vegades arribem a carrerons sense sortida sense saber ben be com ens hi em ficat , això passa  sobretot quan camines mirant-te els peus , primer la baixes la mirada per assegurar-te de que estàs en el camí correcte , després la baixes per a poder esquivar les pedres i quan veus que n’hi ha unes quantes doncs ja deixes la vista a baix , no sigui cas . Total que quan aixeques el cap ja no saps on ets ni com hi has fet cap , toca doncs replantejar-se la situació i fer un petit “reset“  per a tornar al camí original i ….. en aquesta fase estic .

De fet , la Diada del Concurset era per a la colla un punt d’inflexió per a la colla , una rampa per agafar impuls per a la nostre Diada d’aniversari , veníem d’una Mercè fantàstica amb els números a la mà però que a la llarga ens ha sortit  cara . Necessitàvem doncs fer una bona actuació a Torredembarra  per a tornar a agafar confiança i dissipar  tensions nocives .  Personalment vaig arribar a la plaça bastant cansat perquè la nit es va convertir en  una lluita ferotge contra els mosquits a la casa de colònies on vam decidir dormir uns quants pares el dissabte per la nit  , petits i grans ho vam passar molt be l’estona que hi vam estar però l’hora de dormir es va convertir en una lluita sense treva contra aquelles diabòliques criatures voladores , trompeteres i xucladores de sang….

El matí va néixer radiant i vam tenir un clima estiuenc durant tot el dia així que seguint la tradició aquest any ens va tocar patir calor a una plaça abarrotada de colles castelleres i amb un ambient de grans ocasions . Malgrat no portar els castells que haguéssim volgut , teníem un programa de màxims tenint en conte les circumstàncies safenques així que necessitàvem tota la concentració possible des de el primer moment . La nostre actuació va començar amb el pilar caminat que havien de fer  totes les colles presents  i que en el nostre cas , a part de no tindre cap problema , va tenir la circumstància d’estrenar a la petita Berta com a anxaneta de SAFA , que siguin molts més valenta !! .  El primer castell  que vam aixecar va ser un 5d7 preciós i  impecable que ens va deixar amb unes immillorables sensacions per a la resta de la jornada  .Vam seguir amb la especialitat dels Castellers de la Sagrada Família en aquesta temporada  2013  , el 3d7ps , un gran castell que s’ha convertit en la nostre targeta de presentació i el nostre refugi casteller ,  un cop mes el castell es  va alçar del no res de manera ràpida i harmoniosa descarregant-se amb molta seguretat i amb una execució excel·lent , llàstima que aquest any no hi hagués al Concurset el premi a la millor execució tècnica ja que estàvem fent mèrits per aconseguir el nostre segon guardó d’aquest tipus.  A tercera ronda venia el nostre castell gran , el 7d7 , una formació que no fem molt sovint  i que en aquesta ocasió vam haver de fer-la dos vegades  de forma complerta , el primer intent va pujar molt bé i estava tot a dalt però la nostra formigueta atòmica no va trobar en aquesta ocasió el camí per a col·locar-se com acotxadora del 4 així que vam desmuntar el castell amb serenor i amb la confiança de tornar-lo a intentar mes tard ,  no problemo.  Dit i fet , a la ronda de repetició vam plantar un 7d7 magnífic que no va desmerèixer en absolut P1110906l’exhibició  tècnica dels nostres dos castells anteriors i que va esvair qualsevol dubte i qualsevol punt d’intranquil·litat que pogués tindre ningú . Per a arrodonir una gran actuació vam aixecar un pd5ps que va servir com a punt i final a la nostre última participació en el Concurset de Torredembarra ja que a partir d’ara el concurset s’integrarà dins del Concurs de Castells de Tarragona .

Vam celebrar amb alegria la consecució dels nostres objectius castellers del dia i sobretot la recuperació de la fal·lera safenca amb balls i gresca ja que lo bonic dels castells es poder gaudir-los amb la millor companyia possible . A més a mes un altre motiu d’alegria va ser poder veure com guanyaven el Concurset els nostres companys de Poble Sec amb la seva “TorreBandarra” que va ser el millor castell del matí , enhorabona companys !! . La festa safenca va acabar a la platja de Torredembarra com es tradició , allí  vam poder menjar , relaxar-nos i assaborir el que havíem assolit , els mes agosarats van inclús testar el Mediterrani en l’últim (?) banyet de la temporada. Un cap de setmana maratonià i esgotador , ple d’emocions i bones sensacions  que reafirma un cop més el concepte que tenim a SAFA del fet casteller , les coses poden anar millor o pitjor  com a tot a la vida però el nostre compromís de  fer els castells cada cop millors , més alts , més segurs , més bonics … es invariable , i tot per una raó última i decisiva , GAUDIR DELS CASTELLS.

Per cert , vam quedar segons .

Felipe  , un dels dos .

—-VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMILIA—-

AMPOSTA – 2013

Comença el bateig!!!

   Fa molts anys que llueixo amb orgull la camisa dels Castellers de la Sagrada Família, però malgrat ser un dels membres actius més antic de la colla, no vaig formar part del seu naixement. Potser és per això que em feia una especial il·lusió el bateig de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, no només he participat en el seu bateig, vaig ser-hi en el seu Big Bang, tot just quan al Boi se li va acudir una idea.

   Vaig tenir la meva primera presa de contacte amb l’embrió de la futura colla la passada setmana santa. Els ampostins de la colla ja feia temps que havien començat a fer el somni realitat. Encara eren pocs però estaven molt engrescats per portar el fet casteller més enllà de la zona tradicional, sincerament vaig pensar que ho tirarien endavant i no em vaig equivocar. El meu interès en la nova colla va anar creixent, em feia patxoca veure a l’Albert, la Meri, el Picot i tota la resta d’ebrencs tant feliços amb el titànic esforç de parir una nova colla castellera.

   A l’abril vaig tornar a veure el futur nucli dur de la nova colla participant amb les futures colles padrines en la diada d’El Vendrell. No els vaig tornar a veure fins l’estiu, ja se’ls hi veia una tècnica prou ferma per afrontar el repte del bateig, tant és així que estaven més preocupats pel “verkami” que pel bateig pròpiament dit. No cal dir que van aconseguir àmpliament els seus objectius financers, i gràcies a una excel·lent planificació d’assajos i actuacions, i aquí deixeu-me dir que es fa ben palès l’origen safenc de la colla ebrenca, van aconseguir també un increïble bateig.

Pre-bateig!!!

   El destí en forma de calendari va voler que el bateig de xiqüelos coincidís en el mateix cap de setmana amb el Concurs7 de Torredembarra, una responsabilitat doble i de nivell extra, no podíem fallar ni a un lloc ni a l’altre. De com va anar el diumenge us parlara el meu company, jo per obrir boca us diré que per mi va ser en el seu conjunt, més enllà de les construccions assolides,  una de les millors actuacions que hem fet mai.

   Quan l’estiu passat l’Agustí orgullosament em va mostrar la plaça a on pensaven batejar-se, poc em podia imaginar que en el dia assenyalat estaria tan plena com va estar. L’ambient posava la pell de gallina, i això que deien que l’Ebre no és zona tradicional de castells. Desgraciadament vam arribar molt justos de temps i no vaig estar gaire al cas dels actes previs a la diada castellera, però es notava que la plaça, plena de gom a gom, estava gaudint d’una moment únic, irrepetible, el naixement dels blaus de l’Ebre. No cal dir que la nova colla es veia nerviosa, anaven atrafegats ocupant-se dels últims detalls abans de començar a alçar castells, però tots reflectien als seus somriures que afrontaven la diada amb el màxim convenciment, només espero que la meva colla afronti amb la mateixa confiança i el mateix convenciment els reptes del nostre aniversari.

Comença la diada!!!

   El primer que em va cridar l’atenció d’aquesta nova plaça castellera va ser el reverencial silenci que es feia arreu quan començava el toc. Es notava el respecte dels espectadors per la nostra feina, ja voldríem moltes colles tenir un públic tan respectuós i alhora tan entusiasta. Com no podia ser d’una altra manera la màxima expectació va ser pels castells de la colla batejada, la tensió era màxima, si volien descarregar tres castells haurien d’estrenar un, el 4d6a.

   La bona feina feta per la nova tècnica havia arrelat entre les camises blaves, evidentment tenen un llarg camí que recórrer i molt per aprendre, però no tinc cap dubte que la història de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta serà una història d’èxit. Van començar l’actuació amb el 3d6 i tot seguit van aixecar el límit de la colla amb un treballat, i en moments èpic, 4d6a. L’últim castell que van aixecar va ser un solvent 4d6 que gairebé acaba amb la bufera dels grallers de llarg que van fer el toc d’aleta.

Els primers castells oficials de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta!!!

   Pel que fa als padrins he de dir que ambdues colles ens vam prendre la tasca molt seriosament. Els Nens del Vendrell van descarregar els castells bàsics de 7 més el 4d7a, pel que fa a nosaltres vam descarregar el mateixos castells canviant el 4d6a pel nostre estimat 3d7ps. Evidentment les dues colles volíem fer un bon paper, però aquell vespre el principal deure de les colles padrines va ser donar mans i alè a la colla batejada, i ho vam fer amb escreix. Amb les mans que hi havia a cada castell dels ebrencs es podria haver aixecat fins i tot castells de gamma extra, bé potser no tant, però Déu n’hi i do.

Els castells dels padrins!!!

   El final del bateig va ser apoteòsic, després dels pilars de comiat, en el nostre cas un p5ps, els ebrencs van aixecar un pilar de 3 per cada poble amb representació a la colla. Va ser impressionant veure el munt de pilars simultanis tots ells coronats amb una bandera del poble al que representaven. Després el flamant nou cap de colla, com no podia ser d’una altra manera, va fer el seu primer discurs oficial i tot seguit va arribar el bateig, el de veritat, l’humit, el que totes les camises de la colla es mereixien, ara si que ja eren una colla castellera amb tots els honors. I aquí no va acabar la festa: parlaments dels presidents i intercanvis de regals, cants encoratjadors i com no, la tradicional polca. El bateig s’havia acabat, però encara quedava el sopar i la festa final.

Final del bateig!!!

   Els amfitrions i gran part de les colles padrines ens vam anar a sopar al local d’assaig dels blaus. Tots plegats vam passar bons moments comentant lo que acabàvem de viure mentre omplíem la panxa i remullàvem la gola. Mentre esperàvem els concerts vam passar una estona molt divertida, jo no vaig aguantar gaire, l’endemà ens esperava un dia apassionant i ple de reptes malgrat no portar els castells límit de la colla. Quan em vaig llevar i em vaig dirigir cap al punt de recollida cap a Torredembarra el panorama de la colla era desolador, la factura d’una nit de gresca era evident, una pregunta em mortificava, seriem capaços d’afrontar amb garanties la diada que teníem per endavant? Aquesta història que us l’expliqui l’altre.

Feina feta!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats:

Nens del Vendrell

Nens del Vendrell

pd4, pd4, 3d7, 4d7a, 4d7, pd5
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta

Xiqüelos i Xiqüeles del Delta

pd4, pd4, 3d6, 4d6a, 4d6, pd4
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, 3d7, 3d7s, 4d7, pd5s

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

I

VISCA LA COLLA CASTELLERA DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA!!!

LA MERCÈ – 2013

Mai som prou conscients de qui ens pot estar mirant!!!   Quan un fa un examen pensant que traurà un 10 i després treu un 5 és inevitable sentir-se decebut, mentre que si un espera que la seva nota sigui un 0 i finalment aconsegueix un 5 doncs evidentment es sent eufòric. Des de fora sempre hi haurà qui et feliciti per a com a mínim haver aprovat, independentment de quines fossin les teves expectatives, però en el fons mai podràs evitar jutjar el que has aconseguit en funció de les maleïdes expectatives. Malgrat com ens jutgem a nosaltres mateixos, que ningú que no sigui de la colla no oblidi que ja li agradaria a moltes institucions de qualsevol àmbit tenir l’evolució, en positiu, de la que hem gaudit els Castellers de la Sagrada Família en aquests, encara no, quatre anys de l’actual tècnica.

Vaig llevar-me descansat, no em feia mal res i estava tranquil, no gaire comunicatiu, però no notava l’ansietat de situacions similars. L’últim assaig havia estat un èxit aclaparador, tant per les proves descarregades com per l’assistència de gent. Ho havíem treballat tant, tantes tardes dedicades a la colla, tanta feina social i de comunicació: vídeos, cròniques, revista, facebook, twitter, web, i assaig “porta un amic” havien estat el nostre cavall de batalla per assolir un somni.

Jo que he sortit de Sant Jaume amb només dos pilars descarregats, no podia creure que algun dia ens arribaríem a plantejar una diada de locals com la que volíem fer. Però allà estava jo, amb la camisa de la colla, caminant cap a la Basílica de la Mercè, emocionat i poc comunicatiu. Vaig anar trobant-me companys, els metres finals els vaig fer amb el Xesco, ell si estava comunicatiu. Al poc d’arribar es va donar la notícia de que el pilar en honor a les autoritats de la ciutat es suspenia per la presència d’un grup de manifestants contra l’agònica situació econòmica en que viu la Catalunya actual. Una estona després ens enfaixàvem per sortir en cercavila cap a la plaça Sant Jaume.

Les autoritats es queden sense pilars!!!

   Mai sabem com acabarà la diada castellera de la Mercè, però tothom a la colla sap que comença amb la millor cercavila de l’any. Cantar i ballar al ritme dels nostres incansables músics és una experiència euforitzant, però veure i escoltar els turistes deixar-se la gola amb la sintonia de l’Escurçó Negre, magníficament interpretada pels nostres grallers i tabalers, no té preu.

La gran cercavila dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   La gentada que hi havia al carrer Jaume I era impressionant, ja estic habituat a tenir problemes per muntar el pilar per la presència de públic, però en aquesta ocasió literalment no podia ni caminar i molt menys muntar una pinya. Finalment es va poder muntar un cordó de seguretat suplementari per poder muntar el pilar. Mentre caminava uns metres per davant del pilar vaig recordar una de les meves primeres actuacions a Sant Jaume, el nostre pilar va caminar tot just tres passos abans de caure, llavors em vaig girar cap a l’Ester i molt seriós li vaig preguntar si allò comptava com caminat, em sembla que encara riu. Aquest cop el pilar va caminar una mica més, i va girar, i evidentment es va descarregar.

Pilar d'entrada a la plaça Sant Jaume dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vam començar la primera ronda com un coet, només cal veure la retransmissió de BTV i es veu clarament la rapidesa amb que vam començar l’actuació. Per dins no va ser tan fàcil, suposo que per la gran quantitat de públic que teníem literalment a sobre, el castell estava molt tancat, em va ser impossible trobar una posició còmoda per aixecar-lo, però gràcies als aixecadors i al contrafort la nostra rengla va pujar com les altres i en un moment el 3d7ps estava carregat i descarregat. Xop de suor vaig fer via cap a l’ajuntament, necessitava aigua, ombra, i espai al meu voltant.

3d7ps dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vaig passar una bona estona dins de l’ajuntament veient com les altres colles feien els seus castell, certament la diada estava carregada de històries de superació, i finalment aquesta va ser la millor Mercè de la història. Per a la història i per a les estadístiques quedaran el 3d9f dels Castellers de Barcelona, el 7d8 dels Castellers de la Vila de Gràcia, el p7f dels Castellers de Sants, el 2d7 dels Castellers de Poble Sec i el 5d7 de la Colla Castellera Jove de Barcelona No hi ha cap mena de dubte de que les colles barcelonines hem sabut aprofitar l’embranzida que ha agafat el fet casteller gràcies a una tempesta perfecte que ha provocat que la gent s’interessi més que mai per la nostra activitat. Cal remarcar que la diada va estar dominada per la bona sintonia que existeix entre colles més enllà de les lògiques rivalitats.

Els castells de les colles barcelonines!!!

   Vaig sortir del meu refugi per començar a muntar el 4d8, el veritable castell límit de la colla. Intentat i carregat un cop l’any passat, descarregar aquest castell havia estat l’obsessió de la colla des de que vam tornar de vacances amb el 2d7 descarregat. En la meva modesta opinió els assajos que havíem fet demostraven sense cap mena de dubte que el podíem descarregar a plaça, alguns fins i tot diuen que el portàvem millor assajat que el del nostre aniversari, jo no filaré tan prim, però per a mi hagués estat una estupidesa no haver-ho portat a plaça després de com de segur s’havia mostrat el castell al nostre local.

   La pinya es va muntar prou ordenada, prou ferma i prou convençuda de descarregar-lo. Jo vaig afrontar el castell amb relativa calma, excitat per la transcendència del moment, però em vaig trobar còmode. Malgrat el que pugui semblar tenir dos pisos de gent per sobre i no escoltar el toc és fins i tot tranquil·litzador i et permet aixecar la vista per gaudir del castell d’una manera que no passa en els castells de 7. Amb el “quarts amunt” tot es va precipitar, vaig començar a notar que el pes baixava amb ganes, m’anava endavant i la meva agulla em va ordenar aguantar la posició, vaig tensar el meu cos i vaig moure lleugerament el maluc i recolzant-me suaument en el Carles vaig escoltar l’aleta. Em trobava força bé, només un lleuger pessigolleig en els dits de la mà esquerra, però aguantava la posició i em vaig preparar pel que preveia que seria una llarga descarregada.

   No va ser així, el castell va caure quan encara no havia sortit la canalla. Ràpidament es va veure que havia estat una caiguda neta, no arribaven notícies de cap lesionat greu, i els que havien estat atesos era més per compliment del protocol sanitari que per un perill real de lesió. Malgrat que les notícies de la caiguda no eren gens negatives una desafortunada carambola va fer que amb el 4d8c també caigués el 2d7 sense ni tan sols haver-lo intentat.

4d8c dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vaig sortir de la caiguda animat, semblava que ningú s’havia fet mal i vaig imaginar que si al que havíem fet li sumàvem el 2d7 ja podíem estar ben contents; poca estona després el somni es va esmicolar. Els primes membres de la tècnica en sortir de l’ajuntament van anunciar que acabariem la diada amb el 5d7. El desconcert es va estendre com una taca d’oli per la colla, molts no podiem entendre que haguessim de pagar un preu tan alt per una caiguda sense conseqüencies.

   No cal dir que la colla va respondre a la situació creada de la millor manera possible, descarregant un sòlid 5d7 amb ràbia i orgull a parts iguals. No semblava que acabessim de fer la millor Mercè de la nostra història i que haguéssim igualat la diada del nostre aniversari. No semblava que acabessim de carregar el segon 4d8 safenc. Quan va acabar el 5d7 vaig veure masses caps mirant al terra.

5d7 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Per si no hi hagués prou enguany ens havia de tocar fer el pilar al balcó, i la malastrugança es va acarnissar amb nosaltres. Vaig poder veure el pilar perfectament, i massa tard em vaig adonar que la proximitat al tapís que penja del balcó dificultaria enormement la feina de la Silviki. Desgraciadament no em vaig equivocar i el pilar va caure, resultat: dos lesionats lleus i la colla totalment estabornida.

   Menció a banda mereix l’espectacle ofert pel personal sanitari de guàrdia a la plaça. De que serveix tenir tot un equip de para-mèdics si són incapaços de distingir entre un perill real de lesió greu i un petit cop sense importància? Quin protocol els hi atorga la facultat d’arrencar un nen que gairebé no plora del braços de la seva mare, i tombar-lo, immobilitzar-lo, i gairebé practicar-li una desfibril·lació?  Realment cal tornar-se a plantejar el protocol sanitari per a que un nen al que no li passa res no acabi totalment aterrit. Perdoneu però algú ho havia de dir.

ip5 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   La diada castellera va acabar amb la trista caiguda, vam batejar les noves camises i vam entonar els nostres càntics de guerra però no ens vam recuperar. No va ser la gran festa d’altres cops, malgrat que ens vam repartir pels voltants per anar a dinar en grups més o menys grans, i que després un bon grapat es va anar de cercavila, a ningú se li escapava que per damunt dels elogis rebuts i les felicitacions pel nostre segon 4d8c, flotava el sentiment de podíem haver fet més, molt més.

   Un altre cop s’ha fet pales que no sabem caure, potser ha arribat l’hora de que tots plegats anem a fer una sessió de vídeos de caigudes i de com, les grans colles,  després de caure d’un castell de 9 s’aixequen ràpidament per fer un gamma extra. Fer castells implica un risc no més alt que el risc que té la vida en si mateixa, per això fem castells, perquè es poden fer, perquè una caiguda no és el final de res, és el principi del següent castell.

 El carro gros és un salt endavant de la colla, per descarregar-lo ens farà falta força, equilibri valor i seny; de força, equilibri i seny anem sobrats, però i de valor? No vaig veure gaires somriures abans de començar el 4d8, jo tampoc somreia. Volia fer el castell, estava segur de que era al meu abast, però li tenia un respecte excessiu, i com jo la resta de la colla. Un 4d8 es comença amb un somriure als llavis i malgrat el dolor, el patiment, l’esgotament, el somriure no l’hem de perdre mai, o és que SaFa no és mereix el millor dels nostres somriures? O potser és que hi ha algú de la pinya, el tronc o la canalla que no es senti orgullós de haver estat escollit per participar en un carro gros safenc? És aquesta la lliçó que ensenyem als nostres petits, que al primer entrebanc toca retirada? Que pit i collons són paraules buides? Que el valor és pels altres? Que no tenim sang a les venes?

   Tingueu-lo clar, si accepteu la camisa castellera accepteu els seus valors; força, equilibri, valor i seny i si no, no sou mereixedors de vestir una camisa suada d’èpica, glòria i sacrifici. I per aquells que pensin que tot això no paga la pena, que ho provin, i el dia que després de descarregar el 4d8 i el 2d7 a plaça, es trobin flotant per damunt del resta de l’humanitat, amb el pit inflat d’orgull i els ulls plorosos de tanta felicitat, que vinguin i em diguin que no valia pena. El 4d8 del nostre aniversari i el de la Mercè encara no s’han acabat, toca descarregar-los, en aquesta colla ningú dóna per acabat un castell fins que els nostres músics no fan sonar l’última nota de la sortida llarga.

EntidadQ, irreverent i orgullós membre dels Castellers de la Sagrada Família.

Final de la festa!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics de la colla!!!

RESULTATS:

Pde4cam, 5de8, 3de9f, 4de8a(c), Pde5

Pde4cam, 5de8, 3de9f(id), 3de9f(id), 2de8f, Pde7f, Pde4, Pde4, Pde4

Pde4cam, 2de8f, 7de8, 3de8, Pde6

Pde4cam, 3de7s, 2de7, 7de7, Pde5, Pde5

Pde4cam, 3de7s, 4de8(c), 5de7, Pde5(i)

Pde4cam, 4de7a, 5de7, 4de7, Pde4, Pde5, Pde4

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

COLLBATÓ 2013.

Collbató , última parada abans de la Merce  , una diada important per agafar embranzida i confirmar que estem “on fire” en el moment culminant de la temporada . Amb aquest esperit vam agafar els autocars sota d’un cel ben tapat disposats a compartir plaça amb la Joves de Valls   i els Castellers d’Esparraguera i  aixecar els nostres castells en aquesta bonica plaça a peus de la muntanya de Montserrat .  Desprès d’un viatge que es va fer  curt  i animat vam arribar al nostre M1destí amb temps de tafanejar per el “mercadillo” que hi havia al carrer que donava a la  plaça ,  un fet que s’està convertint ja en una cosa habitual  per a sort per als que els hi agrada tafanejar entre les paradetes com es el meu cas …  a més a més d’algun lloc sortia una flaire a pollastres a l’ast que casi es podia mastegar i que em va fer venir molta gana tot i haver esmorzat abans de sortir de Barcelona  ….  yum yum .

En fi , hauríem de deixar els pollastres per a més tard ja que tocava enfaixar-me i concentrar-se per a fer castells . Com es habitual vam començar amb dos pd4 de benvinguda i en un d’ells es va produir l’estrena com a Enxaneta de l’ Oriol “petit” que fa poc s’ha incorporat a la colla amb el seu pare , enhorabona a tots dos per a l’estrena . Tot anava rodat i així havia de seguir amb el nostre primer castell , “l’especial de la casa “  …. segur que ja sabeu quin es  !!  , efectivament el nostre 3d7 va tornar a sortir molt be tot i algunes tremolors inicials , en dos minuts vam aixecar i descarregar la formació per desena vegada aquest any i M2per dissetena ( o divuitena ?? )  vegada consecutiva …. i que siguin moltes més . La segona ronda va ser per a un 5d7 cada cop més assentat i segur que va fer molt de goig , ja se que no tinc una memòria de concurs però crec que el 5d7 de Collbató va ser un dels mes macos i ràpids que hem fet mai . Abans de afrontar el nostre següent castell vam tindre l’oportunitat d’admirar el 4d8 dels joves vallencs amb un sentir de “ aviat , aviat , aquest castell serà també nostre del tot “  i es que la colla  , com va dir algú a plaça, fa olor a carro gros ,“ Eau d’ huit “  em sembla que es diu ..hehe.

Però vet aquí com es això de fer castells que quan menys ho esperes i menys ho mereixes , t’arriba el cop .  El nostre 4d7a va pujar perfecte i molt bé de mides i de sobte en fer l’aleta .. un crit i un CLOC  ,  ???? , a dins de la pinya ens vam quedar glaçats ( com tots ) però vam haver de P1100875mantenir la calma perquè el castell estava tot a dalt  , un cop el vam desmuntar el castell em van explicar que la Carolina s’havia despenjat en fer l’aleta i estava a l’ambulància , caguntot !! …. , cares d’espant primer que es van anant esvaint a mesura que arribaven notícies tranquil·litzadores  dels sanitaris i sentiment incredulitat i de injustícia després , si ja ho se , tots tenim clar que les caigudes son part dels castells però ostres tú … aquesta ha sigut una p…..  ( canalla ,  p… = punyeta ) .

En fi , la Diada de Sant Corneli es va acabar en aquell moment ja que per a precaució i per a fer les proves pertinents , l’ampul·làcia va marxar amb la nostra enxaneta cap a l’hospital així que ens vam quedar tots a plaça amb un gust agredolç i una mica intranquils , un dels autocars va marxar cap a Barcelona i la resta de safencs ens vam quedar a dinar allà  , el mercat ja s’estava desmuntat així que  l’operació pollastre a l’ast  es va quedar en no res al no poder aturar a la furgoneta que els venia … mecachis .  En vaig haver de conformar amb un bocata de bar que em va donar l’oportunitat d’aprendre que un sobre de maionesa pot ser un arma de destrucció massiva …. les meves disculpes a la família insectoide….  La millor  notícia ens va arribar quan vam saber que la Carolina ja estava a casa seva sense cap lesió important ,  quin descans !!.

I ara la Mercè 2013 , una actuació que em treballat molt i que pot ser absolutament històrica per a nosaltres . Els assajos d’aquestes últimes setmanes han anat cada cop millor i ara només queda confirmar a plaça el nostre moment dolç . No pot faltar ningú en aquesta enèsima cita amb l’historia , el carro gros torna a fer parada als Castellers de la Sagrada Família i ho farà acompanyat de la nostre pubilla i el plat especial de la casa ….. , més no podem fer . Si fóssim a un casino diríem allò de  ”rient ne va plus !!“ , ja està tot fet  , l’aposta de SAFA ja està sobre la taula i ara em de donar-ho tot a la plaça per a que sigui aposta guanyadora . Nosaltres que som? ,  castellers si , però som castellers de SAFA i això es un altre cosa , qui no ho tingui clar que es passi per a la plaça de Sant Jaume aquest dimarts al migdia i podrà comprovar-ho .

————–Visca la colla dels Castellers de la Sagrada Família————–

Felipe , un dels molts orgullosos castellers safencs .

Colla Joves Xiquets de Valls

Colla Joves Xiquets de Valls

pd5, 5d7, 4d8
Castellers d'Esparreguera

Castellers d’Esparreguera

pd4, pd4, 4d7, id4d7a, 4d7a, id3d7
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, 3d7s, 5d7, id4d7a

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA – 2013

Ofrena floral al Fossar de les Moreres dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Ja porto molts 11 de setembre amb la colla a les meves esquenes i no hi ha cap dubte que de tots aquest ha estat el millor.  Poder expressar el meu independentisme lliurement amb la camisa de la colla ha estat tot un honor que difícilment podré oblidar, i no només jo, també un bon grapat de camises de la colla van escollir participar a la Via Catalana cap a la Independència amb els Castellers de la Sagrada Família.

P4 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   El matí es va llevar gris i amb pluja a Barcelona, enguany el principi del recorregut de la colla era el mateix que l’any passat, matinera ofrena floral al Fossar de les Moreres i cap a l’Anoia. Malgrat la fina pluja que queia no ens vam deixar de fer res, pilar de 4 amb senyera inclosa, ofrena floral, i un cant dels segadors força correcte.  Un cop vam finalitzar la part més tradicional de la diada ens vam dirigir cap als autocars a on ens vam trobar amb l’anècdota de la jornada. Havíem contractat dos autocars però només hi havia un, l’altre s’havia avariat i ens tocava esperar dos microbusos que ens vinguessin a rescatar.

P4 dels Castellers de la Sagrada Família!!!

   Vam anar arribant a plaça en etapes però vam arribar tots a temps per començar puntualment l’actuació. Els primers en arribar vam tenir temps d’esmorzar i de fer un tomb pel Mercat Modernista de Hostalets de Pierola, afortunadament la pluja no havia arribat al poble i l’actuació va poder començar com és tradició amb els pilars de benvinguda.

   L’estat de forma de la colla va per molt bon camí i a més havíem arrossegat 120 camises a l’actuació, així que ens vam plantejar una diada molt ambiciosa i més tenint en compte el moment de la temporada en que ens trobem. La colla va descarregar de manera perfecte un 3d7ps, un 5d7 i un 4d7, i a més ho vam fer amb una rapidesa poc habitual en nosaltres.

Els castells de SaFa!!!

   La colla amfitriona, els Moixiganguers d’Igualada, van fer una molt bona actuació amb tres castells de 7 descarregats sense problemes. Cal dir que enguany va ser el tercer cop consecutiu que actuàvem en aquesta diada, i com sempre la col·laboració entre colles va ser fantàstica.

4d7 dels Moixiganguers d'Igualada!!!

   Com sempre en aquestes dates l’actuació va acabar molt ràpidament, només els pilars de comiat, en el nostre cas un p5,  i un solemne Cant dels Segadors interpretat per les dues colles. Després ràpidament i sense dinar cap a Barcelona que encara quedava molta feina per fer.

Final de l'actuació a Hostalets de Pierola!!!

   Un cop a casa es va obrir el local pels que volguessin dinar i després cap a la Via Catalana. Certament la convocatòria de la colla va ser un èxit i vam aconseguir arreplegar un bon grapat de camises  per a l’ocasió. Feia dies que es sabia que aquest acte de dignitat nacional seria un èxit, però una cosa es saber-ho i una altra és viure-ho.

   No afegiré ni gaires més imatges, ni gaires més paraules a les que ja s’han vist o escrit sobre el majoritari crit català en favor del “dret a decidir”. La gentada era impressionant, el civisme i la festa van ser la nota predominant, i els colors de Catalunya van donar llum a la reivindicació del nostre poble.

La colla a la Via Catalana cap a la Independència!!!

   La colla va anar en cercavila pel nostre tram fins arribar al Temple de la Sagrada Família, durant el recorregut vam anar aixecant pilars tots ells molt corejats per un públic totalment entregat a la causa. De fet hi havia tanta gent que allò més que una cadena humana semblava una multitudinària i alegre manifestació. De les 17:14 fins que es va posar punt i final a l’acte amb el Himne Nacional de Catalunya, tothom vam anar fent la festa com millor ens va semblar, enrere queden moltes imatges diverses, però en totes elles es pot apreciar que el poble català és un poble alegre i combatiu.

   Enguany la Diada Nacional de Catalunya ha portat a la colla un punt més de llibertat, ja no estem tan lligats per uns estatus antics que poc s’adequen als temps que vivim. I que ha significat per a Catalunya aquest onze de setembre? Doncs un pas de gegant cap a la nostra llibertat, som sobirans i exercirem la nostra sobirania tant sí com no.

La colla va ser-hi!!!

   Per un accident del destí no he pogut assistir ni a l’últim assaig de la colla ni a l’actuació de Collbató, però he estat ben informat. Pel que sembla l’assaig va ser de traca i mocador, mentre que l’actuació, malgrat que vam començar com un tro, va acabar amb l’ensurt de la despenjada de l’enxaneta del 4d7a. Pel que sembla la Carolina ha saldat l’incident amb “només” un ull de vellut. Desitjo que les bones vibracions d’aquestes últimes setmanes no es vegin enterbolides per aquest petit accident, i és que jo ja no puc pensar en una altra cosa que no sigui portar el 2d7 i el 4d8 a la gran diada castellera del proper 24 de setembre, festa major de la nostra ciutat.

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats de la diada castellera:

Moixiganguers d'Igualada

Moixiganguers d’Igualada

pd4, pd4, 3d7, 3d7a, 4d7, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

pd4, pd4, 3d7s, 5d7, 4d7, pd5

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

FESTA MAJOR DE SANTS – 2013

Contents de tornar-te a veure company!!!   Enguany els Castellers de la Sagrada Família hem tornat a la feina ben aviat i amb ganes de petar-ho tot. Després d’un espectacular final de mitja temporada a Flandes, els verds de l’Eixample ens vam agafar unes merescudes vacances, però només fins l’última setmana d’agost. És cert que la primera setmana d’assajos ha estat molt fluixa en quant a assistència, però amb l’actuació del dia 1 de setembre i els posteriors assajos han tornat la majoria de les camises actives i fins i tot ja comencem a veure cares noves. La tornada a l’activitat castellera després de les vacances d’estiu sempre és complicada: Lesions pròpies de la temporada estiuenca, crescuda generalitzada de la canalla, i enguany un grapat de baixes degudes a canvis de residència. Tot plegat em feia dubtar de quin seria el nostre estat de forma real, afortunadament sembla que l’aturada estiuenca ens ha anat molt bé i que malgrat que encara hi han detalls per polir, molt aviat estarem en disposició d’oferir les èpiques actuacions amb les que tots somiem.

Tornem a la feina!!!

Quan vaig arribar a la plaça Fènix vaig gaudir la millor sorpresa del matí, una gran abraçada amb el Bordo, no entraré en detalls però tornar a veure la cara somrient d’un dels millors castellers que han passat mai per la colla, i un dels grans amics que tinc a SaFa, va ser el moment més gloriós d’aquell diumenge. Ben tornat company, tots t’estimem!!!

Pel que fa a la nostra actuació castellera no va semblar que acabéssim de despertar de la llarga letargia estiuenca, els dos castells bàsics de la gamma de 7, i un 3d7ps que s’ha convertit en la roca a la que ens agafem per elevar-nos per sobre de totes les dificultats a les que ens enfrontem, van ser el gran botí que ens vam endur de la festa major del barri de Sants.

Els castells de SaFa!!!

  Els amfitrions de la diada van ser els Castellers de Sants que pràcticament acabaven d’aterrar a Barcelona després d’una sortida cultural que ha portat els castells dels borinots fins l’Índia. Malgrat el lògic cansament i el maleït “jet lag” els grisos no han donat un pas enrere ni per agafar impuls, i han descarregat el millor castell del matí, un impressionant 3d8. L’altre colla convidada, els Castellers de Cornellà, han descarregat com a millor castell el 3d7.  La col·laboració entre colles i la rapidesa de l’actuació han estat la nota predominant en aquesta diada castellera de finals d’estiu.

3d8 dels Castellers de Sants!!! 3d7 dels Castellers de Cornellà!!!

   La diada castellera va finalitzar amb els tradicionals pilars de comiat, en el nostre cas un perfecte p5ps. Després dels castells els incansables músics de totes les colles es van unir per fer-nos ballar malgrat la calor regnant. Cansats, suats, però molt feliços, ens vam anar retirant per gaudir d’un merescut dinar de diumenge.

Final de la diada castellera de la festa major de Sants!!!

   No puc deixar passar l’ocasió sense comentar l’assemblea extraordinària de la colla que va tenir lloc el dimecres següent a l’actuació de Sants. L’acte va tenir lloc per aprovar, o no, la participació oberta de la colla en actes de suport a la independència de Catalunya. Van votar un 54% dels membres actius de la colla, que per una amplia majoria del 80% dels vots va aprovar la proposta de la junta. De fet la colla ja havia participat en alguns d’aquests actes, com la pancarta en suport del “Dret a decidir” que vam mostrar a la passada diada castellera de la Mercè, així doncs la colla no ha fet res més que facilitar la feina de la junta a l’hora de decidir si participa, o no, en aquesta mena d’actes. Per estatuts la colla és apolítica, malgrat que jo penso que declarar-se apolític és una decisió política, i això no ha canviat, però no hi ha cap dubte que l’ambient que es respira a la colla, com a totes suposo, és inequívocament a favor de la independència de la nostra gran nació catalana.

   El més destacat de l’assemblea va ser l’obstinació de la junta per fer les coses com cal. L’acurada organització del referèndum va estar a l’alçada de les diferents eleccions a les que periòdicament som convocats els catalans. No va faltar de res, ni diferents taules per votar per ordre alfabètic del nostre àlies a la colla, ni les urnes magníficament dissenyades amb els materials més nobles, ni les llistes d’electors, ni tan sols les cabines pudents on amagar les nostres obscures decisions (a tal efecte, en un exercici de virtuosisme poètic que els honora, van decidir que el lavabo seria el lloc adient per si algú es mostrava tímid en el moment d’escollir la seva resposta).  L’èxit de l’acte ha animat a la junta, i fonts no oficials comenten la possibilitat de convocar una propera assemblea extraordinària per decidir quina nova consola de videojocs és millor, la Xbox ONE o la PS4? Coses de junta.

La gran assemblea extraordinària dels Castelellers de la Sagrada Família!!!

Moltes gràcies a tots els reporters gràfics!!!

Resultats:

Castellers de Sants

Castellers de Sants

3d8, 5d7, 4d7a, pd4, pd4, pd5
Castellers de la Sagrada Família

Castellers de la Sagrada Família

4d7, 3d7s, 3d7, pd5s
Castellers de Cornellà

Castellers de Cornellà

3d7, 2d6, 4d6a, pd4, pd4

VISCA LA COLLA DELS CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!